“El seny dicta que el més fàcil és la independència”

Desacomplexada com la coordinadora per la consulta sobre la independència, de la qual és impulsora, Arqué parla sense eufemismes i ofereix la nova mentalitat que mira de fer-se forat.

Quin diagnòstic político-social fa de la Catalunya d’avui?
La fórmula autonomista ha fracassat i hi ha una eclosió d’una força transformadora que és l’independentisme. És una força que dóna il·lusió i esperança, amb fets com el de la Cambra de Comerç, on el Cercle Català de Negocis ha presentat candidatura. Des dels diferents àmbits hi ha apostes sobiranistes.

Per què considera que l’encaix Catalunya-Espanya ja és impossible?
Perquè només hi pot haver una sobirania sobre un poble. Un Parlament sobirà. O amb el poble veí estàs encaixat amb una fórmula que no pots existir, perquè estàs sotmès a una sobirania que no és la teva. Per tant, ara mateix, el seny dicta que el més fàcil és la independència. Altres fórmules amb Espanya són arrauxades i no creen més que conflicte.

¿Creu, doncs, que és més utòpic un projecte federalista que independentista?
Totalment. És el que estem constatant i vivint. La relació amb Espanya la podrem tenir molt bona des de la sobirania pròpia.

L’historiador J.B. Culla parla de la “dècada de les decepcions” en el catalanisme polític. Hi està d’acord?
És una època de decepcions per a aquells catalanistes que encara pensaven que una relació amb Espanya era possible. Als que som independentistes no ens ha decepcionat. Al revés, ara vivim un moment de molt positivisme, quan veus companys que deien que l’encaix era possible i ara veuen que no, aleshores s’apropen i entenen que l’independentisme és la solució. D’una manera natural.

Algú pot rebatre-li la màxima: l’independentisme no està creixent.
És evident que creix. I no només el concepte o l’afany, sinó l’expressió, el convenciment personal que ja es pot dir i que és possible treballar-hi.

Molta gent independentista es pregunta si són prou i com s’hi arribarà.
La majoria ja hi és i el procés d’independència, el com, ja s’ha iniciat.

Però la gent pot pensar “Espanya mai no ens deixarà fer-ho”.
És que hem de tenir clar que Espanya no és la que ens ha de deixar. No és el que ens ha de preocupar. Nosaltres ens farem independents, no l’Estat espanyol, que no ho ha fet ni reconeixent Kosovo. Quan el teixit social mostra a la classe política la seva voluntat, i l’està mostrant, exercint, amb el dret a l’autodeterminació, els polítics ho han de recollir. I aleshores s’haurà de fer valer el dret internacional, al qual estem supeditats, on l’ONU reconeix de ple aquest dret.

En aquest sentit, la resistència dels partits catalans a tramitar la consulta al Parlament com la interpreten?
D’una mancança de voluntat política, segurament perquè el seu discurs encara no reflecteix el que ha de reflectir, la voluntat del poble. Pensem que a les eleccions haurien de plasmar la seva posició envers la independència.

L’ambigüitat de CiU i PSC no hi ajuda.
Qui defensa que l’última paraula la té la sobirania del poble català és independentista. En aquest procés de l’Estatut, que tothom sap que és amb les regles de joc espanyoles, qui es queixi és perquè està donant la preeminència a la voluntat del poble català per davant del poble veí. Per tant, està sent independentista, o ens enganya. Com que el TC no té competències? Doncs no ho portem a Madrid, la via de l’Estatut passa per Madrid i la seva constitucionalitat, la mateixa que no admet la nostra sobirania, no ens enganyem.

¿Veu possible que el PSC trenqui la disciplina de vot amb el PSOE?
No, tots sabem que avui en dia la política és una política amb pe minúscula, de partit, no majúscula, de país.

Per tot plegat, ¿creu que estem davant de l’inici d’una segona Transició?
No, això seria veure-ho des d’una perspectiva de l’Estat espanyol. El que estem és en un procés d’independència.

El moviment de les consultes sobiranistes quina traducció creu que tindrà a les eleccions?
Hi haurà un increment del vot independentista. I una nova oferta electoral, independentista, on milers de persones podran dipositar el seu vot.

Què pensa de Laporta? El veu un potencial líder polític?
Laporta és una persona que estima el seu país i si es decideix a encapçalar una organització política, garantirà que tots els independentistes puguin votar independència.

¿És recomanable que les noves formacions vagin unides?
No només crec que és una possibilitat, sinó que hauria de ser la realitat. L’ideal seria que tots els polítics que ja hi ha i els nous anessin junts, si no les noves forces independentistes hauran de tenir una visió global i anar plegats. I el que no hem de fer és neutralitzar l’independentisme en els seus matisos, sinó gestionar tot el paisatge.

D’aquí 20 anys, quan es parli de les consultes, com es veuran?
La consulta sobre la independència anirà als llibres d’història perquè està significant l’aixecament del poble català en un procés democràtic i pacífic, una revolució social en ple segle XXI, davant d’una situació incoherent on els representants polítics no són capaços ni de portar a debatre el dret a l’autodeterminació al Parlament.