Estratègia de calma

UGT i CCOO demanen la dimissió de Zapatero. Alguns mitjans de comunicació i l'oposició exigeixen un canvi de ministres o que avanci les eleccions i les faci coincidir al maig amb les municipals i autonòmiques. Res. El president del govern espanyol ha entrat en una fase de calma. En espera que el mercat global li porti alguna notícia positiva. No dimiteix. No avançarà eleccions. Ni farà cap crisi de govern. Només un simple canvi tècnic per substituir Corbacho. En aquesta estratègia de calma, allò que més preocupa és que des del govern espanyol no es genera cap titular convincent. Justifiquen, en pocs arguments, mesures impopulars com ara la reforma laboral, en què tot apunta que la vaga del 29 de setembre acabarà sent un atac contra Rodríguez Zapatero. En les últimes entrevistes –a la SER i la CNN– feia la impressió que Zapatero té com a objectiu no anar més enllà d'aquesta legislatura. És a dir, que no té intenció de presentar-se a les eleccions del 2012. Val a dir que el seu partit ho nega tot i que hi ha moviments promocionals de la vella i la nova guàrdia. Un d'aquests, el del ministre José Blanco.

Coincidien González i Pujol que la pitjor legislatura és la segona. En el cas de superar-la –deien– es pot arribar a ser una patum. Amb els respectius entrebancs tots dos ho van experimentar.

De moment, Zapatero ha quedat encallat en la crisi econòmica, les eleccions catalanes, la falta d'acord per aprovar el pressupost... Està en espera, com els mags, de treure el conill del barret.

L'abandonament de les armes per part d'ETA és la seva esperança. Així passaria a la història per davant dels altres presidents de govern que en un moment o altre han estat víctimes de la situació.