ETA manté infraestructura a Portugal i suports a Euskadi

La policia espanyola comença a treballar amb la hipòtesi més que probable que ETA tingui una estructura estable o una xarxa de col·laboradors a Portugal, un Estat veí ni de bon tros tan sensibilitzat i compromès en la lluita contra l’organització com ho està ara França, que durant dècades ha estat el santuari dels etarres. El fet que la matrícula del vehicle amb què els etarres van fugir després de l’atemptat de Durango fos portuguesa va fer que la sospita prengués cos al llarg del dia d’ahir.

Les primeres especulacions van saltar el 22 de juny, quan a Ayamonte (Huelva) es va trobar una furgoneta carregada d’explosius que els etarres havien abandonat per no passar un control i que procedia del país atlàntic. Els etarres fugits encara no han estat detinguts i aquesta és la principal raó que fa sospitar a les autoritats espanyoles que hi ha una xarxa etarra estable al sud de Portugal.

Abans de Huelva
Segons va admetre ahir la vicepresidenta del govern espanyol, María Teresa Fernández de la Vega, la matrícula del cotxe dels etarres d’ahir corresponia a la d’un vehicle llogat a Lisboa “fa uns mesos”. Concretament, abans de l’incident d’Ayamonte.

La policia judicial lusitana va detallar que el cotxe que va explotar a Amorebieta havia estat llogat per telèfon a Quarteira, un municipi a prop de Faro, i que va ser recollit a l’altra banda del país, a Oporto, per una persona amb documentació falsa.

Fonts judicials i policials portugueses van intensificar ahir l’intercanvi de tota mena d’informació amb els serveis antiterroristes espanyols. No obstant això, el cap de la Policia Judicial portuguesa, Alipio Ribeiro, va mantenir ahir que “no hi ha cap indici que hi hagi una cèl·lula d’ETA a Portugal”, encara que els fets demostrin l’existència de moviments. En una compareixença pública, aquest dirigent policial va ser taxatiu en les seves afirmacions i va rebutjar la infraestructura etarra posant èmfasi més aviat en el fet que les fronteres obertes de la Unió Europea faciliten la penetració de terroristes dins de Portugal.

ETA mai havia tingut estructura a Portugal, però les dificultats de mantenir-la a l’Estat espanyol i al francès podrien haver fet que els comandaments de la banda, molt debilitada i refeta constantment a causa de les sovintejades detencions de militants, optessin per aquest país, segons fonts de la lluita antiterrorista. La permeabilitat i extensió de la frontera hispano-portuguesa facilitaria, a més, la instal·lació de comandos o xarxes de col·laboradors en aquell país.

Davant d’aquestes sospites, fa un mes el ministre de l’Interior, Alfredo Pérez Rubalcaba, es va reunir amb el seu homòleg portuguès per començar a treballar per impedir que ETA converteixi el país en un camp base. De la Vega va recordar ahir que la “relació política” entre els dos governs és bona i que això també s’estén “als serveis d’informació que lliuten contra el terrorisme”.