El Partit Popular guanya les eleccions europees a l'Estat espanyol

La crisi ha passat una elevada factura política a José Luis Rodríguez Zapatero. Ahir la ciutadania enviava un contundent avís al cap de l’executiu espanyol en forma de càstig electoral en uns comicis en què els socialistes es jugaven la credibilitat de les seves receptes per fer front a la precària situació econòmica. La batalla al Parlament Europeu s’ha resolt, doncs, a favor de les tesis del PP, que havia convertit la campanya pel 7-J en una denúncia de la mala praxi de Zapatero.

El PSOE tancava anit la crònica d’una derrota gairebé anunciada i que resultarà difícil de pair, sobretot perquè han estat el PP de Mariano Rajoy i la UPyD de Rosa Díez –que col·loca un diputat a Europa– els que s’han beneficiat d’aquest malestar ciutadà. El tercer vencedor de la batussa ha estat un cop més l’abstenció, que s’ha situat en el 54 per cent, gairebé la mateixa que el 2004.

Zapatero ha rebut la primera patacada forta des que el 2004 va arribar a la Moncloa i un any després d’aconseguir revalidar la victòria en les eleccions generals. Amb gairebé tot escrutat, el PSOE perd cinc punts de suport ciutadà i es queda en 21 diputats enfront dels 23 que té el PP. El PSOE en resta quatre respecte del 2004 i el PP només en sacrifica un.

Això és conseqüència del fet que Espanya a partir del 7-J té cinquanta diputats al Parlament Europeu, quatre menys dels que tenia fins ara. Aquest nou repartiment és fruit de l’aplicació del Tractat de Niça. Està previst que aquests quatre parlamentaris es recuperin, i es reparteixin de forma proporcional en funció dels resultats d’ahir, quan es ratifiqui el Tractat de Lisboa.

L’altra cara de la moneda de la nit electoral ha estat la de Mariano Rajoy que, tal i com preveien algunes enquestes, es confirma com el que traurà més profit del desgast del govern de Zapatero. Així, tot i que el PP només suma un punt més que el 2004, per Rajoy la photo finish és la que compta: el PP se situa com a primera força i supera en tres punts al PSOE. I, el que és més important per a l’actual direcció, que el líder deixarà de ser qüestionat pels detractors interns una bona temporada.

Els índex de participació avançats durant el dia havien donat esperances al PSOE d’un hipotètic empat amb el PP. Però la desigualtat en alguns territoris pel que fa a l’afluència a les urnes apuntalaven ja la hipòtesi de la derrota. Així, feus populars com el País Valencià i Madrid es van confirmar com els més participatius, enfront territoris afins als socialistes com ara Catalunya, Andalusia i Extremadura.

De fet, excepte en el cas de Catalunya, on la pugna per la primera plaça és entre el PSC i CiU, l’escrutini final ha ratificat l’ascens del PP en bona part de les autonomies on acostumen a guanyar els socialistes. El cas més cridaner és l’andalús, en què el PSOE, tot i ser el partit més votat, ha cedit cent mil electors a Rajoy. A Madrid, en canvi, el gruix de vot socialista perdut s’ha traslladat a la candidatura d’UPyD encapçalada per Francisco Sosa Wagner. Ara correspondrà a PSOE i PP analitzar a fons a qui desgasta més l’opció Rosa Díez.

Suport a les coalicions
Mentrestant, les coalicions encapçalades per Ramon Tremosa, Oriol Junqueras i Raül Romeva han rebut de forma generalitzada un suport similar al del 2004. Aquest cop, doncs, no han estat víctimes del bipartidisme estatal que el passat 9-M es va acarnissar amb els grups més petits.