Aznar té corda per a estona

Ja fa tres anys que José María Aznar va abandonar la política voluntàriament. La política activa, certament. Aznar és ben conscient que sempre hi haurà més lectors que no pas oients en qualsevol míting. En tres anys ha descobert la seva vocació perduda: la d’escriptor oportunista. El 2005 va sorprendre amb Ocho años de gobierno; ras i curt, un acte d’autocomplaença –el llibre de no-ficció més venut a l’Estat. Però ara s’acosten les eleccions i Aznar és ben conscient que el vot s’aconsegueix per la lectura. Ara s’ha inventat un lector imaginari per concebre Cartas a un joven español (Planeta), on exposa sense embuts el seu pensament polític i el del partit, esclar.

En cartes de resposta a un jove espanyol anomenat Santiago, l’autor no estalvia crítiques cap a l’executiu de Zapatero i els seus tres anys de govern; un govern caracteritzat “per la seva magnífica cintura”. Perquè no tot s’hi val, segons Aznar: “negociar el que sigui, com sigui i amb qui sigui. És igual. Governar com sigui. Al final resultarà que són marxistes, però de Groucho Marx quan deia: aquests són els meus principis, però si no li agraden, en tinc uns altres”. Però la cintura dóna per a molt: “No es pot firmar el pacte antiterrorista i alhora negociar amb els terroristes”. El que és evident, segons Aznar, és que “no es pot viure només de la simpatia”. Com tampoc és normal que “es privi els ciutadans de drets fonamentals com rebre educació en la seva llengua materna. El nacionalisme és l’enemic de la llibertat. I de la nació espanyola comuna i indivisible. Espanya som tots. I un governant sensat hauria de saber-ho”. Com també hauria de saber Zapatero que “qualsevol atemptat, sigui d’ETA o del terror islamista, sempre té algú que el planifica”. Vaja, l’ideòleg tan buscat pel PP en la sentència de l’11-M. I una altra similitud entre ETA i l’islamisme: “Tots dos coincideixen en la seva vocació totalitària”.

A l’Estat, a més, segons ell, res no funciona. Ni l’educació. “El deteriorament palpable del nostre sistema educatiu respon a un model educatiu completament caduc, inspirat en el 68, que està començant a ser abandonat en tots els països sensats, començant per França”. Tot plegat és un desastre... “No es pot ser un bon polític sense honradesa. I Mariano Rajoy en té”. I hi continuarà confiant. Com ell espera que el lector no perdi la confiança en els seus escrits. Aznar té corda per a estona. Ja té emparaulats més llibres amb l’editorial. “I com que compleixo el que firmo, seguiré escrivint. No com d’altres”.