“L’Estat està segrestat per la por a consultar els ciutadans”

Un acte que es farà demà al migdia a l’Auditori del Fòrum de Barcelona marcarà el tret de sortida de la campanya per la consulta sobre la independència de Catalunya que el 13 de desembre faran 161 municipis, organitzats en comissions locals. Hi estan convocats 705.000 ciutadans de més de16 anys.

A menys de tres setmanes de la consulta del 13-D, com està el procés?
Està sent molt ben organitzat a nivell local per gent molt compromesa, que troba un gran nombre de col·laboradors, i determinada a fer una cosa molt ben feta. Té de bo que és un procés molt viu, perquè sorgeix de la mateixa societat, amb una gran diversitat de matisos locals, que varien en funció dels pobles o les ciutats.

La primera tongada de consultes es fa en molts més municipis dels que s’havia previst. És precipitada en algun cas?
Un procés que no s’ha fet mai abans en un municipi sempre pot fer dubtar de si està prou preparat. Però l’important del 13-D és mostrar la voluntat del poble català de fer la consulta. Arenys ja va mostrar voluntat independentista i ara cal mostrar cohesió nacional. Perquè és una de sola encara que es faci a tants municipis.

Una consulta sobiranista així, no oficial, feta des dels municipis, és ben singular. Com l’han vist als fòrums internacionals on l’han presentat?
És veritat que és singular i és per això que al Parlament Europeu va despertar una gran curiositat i un interès sincer per rebre’n informació i per entendre com i per què la fem. Ho van rebre com una iniciativa d’autoorganització social del nostre poble, no dissenyada des de despatxos sinó sorgida de l’esperit d’Arenys, que reflecteix una voluntat ferma de decidir. La singularitat és la increïble transversalitat ciutadana que apleguen les comissions locals, de persones diverses tant ideològicament com generacionalment, que materialitzen un diàleg amb molts matisos, molt enriquidor. La transversalitat també és política perquè sovint també hi ha regidors de diversos partits. El més important és la cohesió i transversalitat tan gran de l’autoorganització del poble.

O sigui que l’èxit ja s’ha aconseguit independentment dels resultats?
En part, sí. Perquè independentment dels resultats, el procés està resultant un èxit: genera debat dins dels pobles i ciutats; cohesiona grups de treball i és un reflex de l’autoreconeixement de la societat catalana com a nació que té dret a decidir.

La consulta d’Arenys de Munt, amb tota la polèmica per les traves que hi posava l’Estat, va aconseguir un 41% de participació. Quina esperen ara?
La participació a Arenys va ser molt alta per l’expectació creada pels afers a la contra. És impossible predir la participació, que dependrà molt de cada localitat. No ens hem d’obsedir pels resultats, però sóc optimista.

Quin paper hi fan els ajuntaments que hi han donat suport moral?
Els regidors i alcaldes hi tenen un paper clau, tot i que cada municipi té una dinàmica diferent. Els ajuntaments no hi posen traves però les comissions locals tampoc els demanen recursos. Som conscients que molts ajuntaments, en lloc d’emparar-se en el dret a la llibertat d’expressió, assumeixen les directrius dels aparells de l’Estat. Un Estat que demostra falta d’experiència democràtica i que està segrestat per la por a consultar els ciutadans.

Com es munta una campanya tan ambiciosa com aquesta, sense poder rebre subvencions públiques?
Es munta de manera molt diferent de les campanyes polítiques habituals. Aquí tot surt dels recursos i les ganes del poble i, encara que tot pugui semblar molt modest, genera una col·laboració local que dóna molt sentit civil al procés. No poder usar recursos públics ens fa comptar més amb nosaltres mateixos.

És una campanya de porta a porta en plena època de desafecció política...
Això demostra que la desafecció no és cap a la política sinó cap als polítics i la seva gestió. Aquí es veu que hi ha una colla de gent que està dormint molt poc organitzant actes, penjant cartells, convocant actes... La gent està bolcada per un tema polític sense gens de desafecció.

¿El procés popular en pro de la consulta demostra que la societat civil ha passat davant dels partits?
Totalment. La consulta sobre la independència és un procés en el qual la societat ha agafat el timó, perquè sap que és un repte important, greu. I si els representants del poble no volen encetar el debat per un procés democràtic com aquest, el poble s’autorganitza per tirar-lo endavant. El representants polítics no haurien de fer altra cosa que recollir la veu del poble i portar el debat al Parlament, però no van canalitzar una iniciativa legislativa popular.

Quina repercussió en la política parlamentària esperen del procés?
La repercussió natural seria que el referèndum sigui tirat endavant per una decisió del Parlament, després que els partits posin les eines necessàries per fer-lo possible.

Com poden incidir les tongades de consultes en un any d’eleccions?
El que no pot ser és que hi hagi dos canals de voluntat política paral·lels, que hi hagi una ciutadania activa en favor d’un debat nacional per la independència i que no el recullin els partits. No seria lògic que els partits ignoressin una demanda social creixent al seu programa electoral.

Més que un referèndum, la consulta sembla un plebiscit pel sí...
Les comissions locals no fan campanya pel no ni pel sí –que és cosa de les persones i entitats– sinó per la participació. No ve gent per fer campanya pel no, però ens agradaria.