El primer ministre de Kosovo anuncia la independència per demà

El primer ministre de Kosovo Hashim Thaçi ha confirmat que la independència de la província del sud de Sèrbia serà proclamada demà diumenge.

"Demà serà un dia de calma, de comprensió (mútua) i (el dia) de l'empenyorament de l'Estat per l'execució de la voluntat dels ciutadans de Kosovo", ho ha declarat Thaçi en referència a la proclamació d'independència a la premsa en una trobada a Pristina amb representants religiosos.

Els Estats Units i els països més grans de la Unió Europea (UE) han expressat en les darreres setmanes la seva intenció de reconèixer la independència de Kosovo després de la seva proclamació.

En revenja, les autoritats de Belgrad, fermament suportades per Rússia, i els serbis de Kosovo (una mica menys del 10% de la població) s'oposen a la independència unilateral de la província.

Sèrbia i Rússia van advertir dijous que elles mai acceptarien la independència de Kosovo en el moment de les discussions amb el Consell de seguretat de l'ONU. Belgrad anul·la per avançat qualsevol decisió en aquest sentit.

Preocupat per veure la independència reconeguda per la Unió Europea i els americans, el primer ministre Hashim Thaçi ha indicat diverses vegades que els passos que han portat a la declaració d'independència s'han portat pels responsables de Kosovo "en coordinació" amb els occidentals.

Thaçi ha assegurat que la seguretat dels serbis i de les altres minories serà garantida dins un Kosovo independent.

Per al seva banda, la Unió Europea ha autoritzat aquesta matinada la missió civil que ha de supervisar el procés de declaració d'independència de Kosovo. La missió estava preparada i se li ha donat llum verda automàticament quan s'ha constatat que cap dels 27 estats integrants de la UE hi ha plantejat cap al·legació en contra. Uns 2.000 efectius europeus entre els quals hi haurà policies, jutges i administratius, es començarà a desplegar aquest dissabte mateix.

Els vint-i-set han nomenat a més el general francès jubilat Yves de Kermabon, antic comandant de les forces de l'OTAN a Kosovo (KFOR), com a cap de l'operació, que s'anomena EULEX Kosovo; i han designat el diplomàtic holandès Pieter Feith enviat especial de la UE per a Kosovo. Feith és expert en els Balcans i ha liderat la missió de la UE a Aceh (Indonèsia) el 2005. El llançament de la missió i els nomenaments s'han publicat al Butlletí Oficial de la UE.

"El que es pretén amb aquesta missió és sobretot que Kosovo, en qualsevol de les circumstàncies polítiques que es desenvolupin allà, tingui unes estructures democràtiques, un Estat de dret sòlid, unes estructures policials similars a les dels països occidentals, i que tingui un sistema judicial absolutament sa i correcte", ha explicat Cristina Gallach, la portaveu de l'Alt Representant de la UE per a la Política Exterior i de Seguretat Comuna, Javier Solana.
Fins i tot Xipre, el país més reticent a la independència de Kosovo i que es va abstenir a la votació per aprovar la missió, té previst manar efectius, segons les fonts consultades. Espanya, que tampoc veu amb bons ulls la independència unilateral de la província sèrbia de majoria albanesa administrada per l'ONU des de la guerra de 1999, participarà amb 15 o 20 persones, segons ha anunciat el president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero. També s'espera que enviïn personal països de fora de la UE com els Estats Units, Turquia, Croàcia i Noruega. La missió tindrà poders executius. Això significa que, en cas de conflicte per exemple en qüestions relacionades amb la protecció de les minories, els policies o els jutges europeus podran imposar la seva autoritat sobre els seus homòlegs kosovars.

L'enviat especial de la UE es convertirà d'aquí a unes setmanes, quan Kosovo proclami la seva nova Constitució, en el representant internacional civil allà, ja que la Carta Magna preveu la creació d'un comitè de seguiment internacional per ajudar a la consolidació del nou Estat. En aquest comitè estaran representats molt probablement Regne Unit, França, Alemanya, Itàlia, els Estats Units, l'OTAN i la UE, que assumirà el paper de lideratge.

La Constitució kosovar admetrà que el representant internacional tingui poders per sobre de les autoritats kosovars i pugui fins i tot vetar la legislació aprovada pel parlament o decisions preses pel primer ministre si considera que poden suposar una vulneració de l'Estat de dret o atemptar contra la minoria sèrbia.

Segons la UE, l'objectiu de la missió és vetllar pel compliment del dret internacional si finalment es produeix la declaració d'independència aquest diumenge. Tot i la intervenció de la Unió Europea, els 120 dies posteriors a la declaració d’independència l’ONU continuarà supervisant el territori.

Seguretat per a tothom
Thaçi, exlíder guerriller, aquest divendres es va limitar a prometre que en el Kosovo independent es garantiran els drets de totes les comunitats que hi conviuen i va assegurar que cap ciutadà se sentirà discriminat ni tindrà ganes de marxar. “A Kosovo hi haurà seguretat per a tots els ciutadans. El govern està compromès a mirar cap al futur i deixar enrere el trist passat”, va indicar Thaçi. “Convido tots els que ho vulguin a retornar a les seves cases i a les seves propietats, inclosos els serbis desplaçats que viuen fora de Kosovo”.

Mentre Thaçi feia aquestes declaracions, l’ONG Human Rights Watch denunciava que la violència contra les minories ètniques de Kosovo segueix sent una constant, i mostrava preocupació per la violència contra les dones i les dificultats dels refugiats que volen tornar a casa.

L’encara província sèrbia està administrada per l’ONU des del 1999, després dels bombardejos que l’OTAN va llançar sobre Iugoslàvia per aturar la guerra a Kosovo. Però el camí d’aquest territori cap a la sobirania total serà tutelat a partir d’ara per la UE, tal com marcava el pla de l’enviat de l’ONU, Martti Ahtisaari, rebutjat per Sèrbia.

Aquest dissabte els mitjans de comunicació de Pristina ja avançaven que la proclamació es faria aquest diumenge a la tarda al Parlament, que va aprovar els passos legals necessaris per fer néixer un Estat tutelat per la UE d’acord amb el pla Ahtisaari.