La Fiscalia acusa Garzón de pretendre muntar una "inquisició general" de la Guerra Civil
Justícia
La Fiscalia de l'Audiència Nacional creu que Baltasar Garzón pretén muntar una "inquisició general" amb la investigació dels crims de la Guerra Civil, i recorda que la Constitució "prohibeix expressament" aquest mètode, consistent a acumular en un únic expedient casos que s'han produït per separat. Són els arguments utilitzats pel fiscal en cap de l'Audiència Nacional, Javier Zaragoza, en el recurs presentat aquest dilluns contra la decisió de Garzón de declarar-se competent per investigar les desaparicions de la Guerra Civil i el franquisme.
Per Zaragoza, les normes processals permeten l'acumulació de fets en un sol sumari només quan hi ha connexions clares i en casos excepcionals. "Aquestes regles (...) no justifiquen una acumulació de milers de fets delictius en un sol procediment". El recurs del fiscal, de 40 pàgines, afirma que "la pretensió de conèixer tot i de tots en un sol procediment trenca les més elementals regles del procés penals i aboca inevitablement a una inquisició general prohibida" a la Constitució.
Segons la Fiscalia, els òrgans competents per investigar aquests fets són "els jutjats de cada territori on es van perpetrar aquestes atrocitats".
El ministeri públic afegeix que, en la seva opinió, "la protecció dels drets de les víctimes queda garantida per les disposicions de la llei de la memòria històrica" i que aquesta norma "és el camí idoni per al restabliment i la tutela dels drets de les víctimes".
El recurs "no té efectes suspensius respecte de les mesures de localització, identificació i exhumació de restes humanes", ha explicat la Fiscalia en un comunicat, però creu que és necessari "sotmetre la decisió judicial per mitjà del recurs al control i revisió del tribunal superior competent, en aquest cas el ple de la sala penal de l'Audiència Nacional". És per aquest motiu que la Fiscalia recorre la decisió davant aquesta sala, instància superior, i no directament davant el jutge Garzón.
La Fiscalia creu que s'ha de parar atenció en "la importància i transcendència de les qüestions que són objecte de discrepància", com ho és l'abast del procediment, la vigència de la llei d'Amnistia, la prescripció dels fets o la qualificació dels mateixos com crims contra la humanitat.
La resposta: la tria de dos experts per avançar
Coincidint amb la presentació del recurs de la Fiscalia, el jutge Garzón ha fet un altre pas endavant: ha nomenat l'exfiscal en cap d'anticorrupció Carlos Jiménez Villarejo i el magistrat jubilat Antonio Doñate, expresident de l'Audiència de Barcelona i exjutge de vigilància penitenciària de Catalunya, como a membres del grup d'experts que col·laborarà en les exhumacions dels cossos dels desapareguts.
El grup d'experts, format per cinc persones designades per les associacions denunciants més els dos homes triats pel jutge, hauran d'"estudiar, analitzar i valorar el nombre, el lloc, la situació i la identificació de les víctimes en un informe que inclogui el nombre total de víctimes" entre el 17 de juliol de 1936 i el 31 de desembre de 1951.
