Letònia lluita per sortir de la cua

L'eurodiputat i antic ministre de Finances Valdis Dombrovskis, de 37 anys i membre del centredretà Partit de la Nova Era, va ser escollit el mes de març passat per dirigir el quinzè govern d'aquesta república bàltica d'ençà que es va independitzar de l'URSS el 1991. Dombrovskis s'ha posat al capdavant d'una coalició de cinc partits que intentarà estabilitzar l'economia de la UE més castigada per la crisi global. Les protestes ciutadanes per les conseqüències socials de la crisi van provocar a principis d'aquest any la caiguda de l'anterior primer ministre, Ivars Godmanis.

Letònia és l'estat de la Unió Europea que pateix una recessió més intensa amb una caiguda del producte interior brut que el tercer trimestre de l'any passat es va reduir un 4,6% en comparació amb el mateix període del 2007. La crisi és tan gran que Letònia fins i tot ha cancel·lat la seva participació en la pròxima edició del festival d'Eurovisió. El govern letó ha obligat a totes les entitats públiques a reduir les despeses un 15% el 2009, tancarà 7 dels 18 ministeris que hi ha actualment i ha demanat assistència financera a la Comissió Europea i al Fons Monetari Internacional.

Les causes per les quals Letònia està en una situació imminent de col·lapse econòmic són similars a les d'altres estats que van passar dels règims comunistes al capitalisme més salvatge. El professor de ciència política de la Universitat del País Basc Asier Blas explica que en el cas dels letons els anys de vaques grasses van servir perquè els bancs suecs compressin entitats financeres letones i hi fessin créixer la bombolla financera i immobiliària per poder vendre després aquests actius tòxics als alemanys. Però la crisi va esclatar abans d'hora i ara els suecs, juntament amb els finesos, noruecs i danesos, només tenen la prioritat de salvar part de les inversions fetes a Letònia. Però un país que té com a principal país comprador dels seus productes la veïna Lituània, ho té difícil per refer la seva economia. Les ajudes de la UE seran insuficients si el govern letó continua intentant mantenir el canvi fix de la seva moneda –el lat– respecte de l'euro a canvi de retallar la despesa pública i minimitzar la despesa social. Amb una economia al ralentí el panorama és força negre.