Explorant la desafecció

No hi ha solucions miraculoses per combatre l'abstenció, per Pallarés, que reparteix culpes a parts iguals entre polítics, mitjans i ciutadania. “Hi ha mals polítics, mals mitjans i mals ciutadans”. Segons aquest catedràtic de ciència política, “un no sap mai què parlen els polítics sinó el que diuen els mitjans que parlen els polítics. Hi ha polítics a qui ja els agrada fer la política de contradeclaracions, si és que se'n pot dir així. I passa com amb la informació del cor, hi ha públics a qui aquest tipus d'informacions els agrada”. Pallarés també denuncia que sovint el més important és destruir l'altre, més que construir una alternativa pròpia. En aquest sentit, reclama un esforç a partits i mitjans per “dignificar” la política.

Reniu fa una distinció entre l'abstenció tècnica (els malalts, els no assabentats de la crida a les urnes) i l'abstenció activa, que seria tota la resta. Només un “calidoscopi” de motius podria explicar-la. Però aquest expert en els processos electorals en remarca tres. Un de determinant és la importància que cada individu dóna a aquelles eleccions concretes, en funció de si són espanyoles, catalanes, municipals o europees. També troba clau la percepció del ciutadà sobre la importància que té el seu vot per contribuir, per exemple, a un canvi polític. I finalment, el pes de la desafecció. Reniu ha encunyat el terme tantsemenfotisme per als descontents amb les respostes de la política a la crisi o a l'encaix de Catalunya i Espanya, sobretot després de la sentència del Tribunal Constitucional contra l'Estatut. Per posar-hi fre, proposa millorar els “mecanismes de rendició de comptes” dels partits. És a dir, que la classe política s'obri a millorar la seva pròpia fiscalització. “El problema és que el vot és el mecanisme que delega i controla”, apunta.

Reniu no considera que la proliferació de noves formacions capgiri la tendència, perquè més que regenerar la democràcia busquen “treure rèdit immediat”. En canvi, defensa que les noves tecnologies poden tenir un paper important a l'hora de traçar noves vies de participació ciutadana en la política.

Experta en vot dual i abstenció diferencial, Clara Riba també conclou que bona part de l'abstenció prové de la desafecció. “La gent està cansada, no confia en els polítics i se sent allunyada, però aquests s'abstenen en totes les eleccions”. Riba carrega contra polítics i mitjans, “que destaquen els punts més conflictius, les reflexions menys matisades i les frases més barroeres”. Pel que fa a la corrupció, distingeix entre electorats. Si és bàsicament de dretes, “la gent pensa que el polític és més llest perquè ha sabut fer negoci”. En canvi, quan és d'esquerres, “l'efecte de la corrupció no és el mateix i l'electorat se sent decebut”.