Política

rasclet

La fi de la marca tripartit

El president Montilla ho ha dit convençut: el tripartit s'ha acabat. La marca està amortitzada i fa més nosa que no pas servei. S'ha de creure que José Montilla només preveu dos escenaris per després del 28-N. Ell o Artur Mas com a president de la Generalitat. Creu que un dels dos tindrà la majoria absoluta. A Catalunya les majories absolutes es van acabar amb els governs Pujol i des d'aleshores mana l'aritmètica parlamentària. Primer va ser el Pacte del Tinell, després, el Pacte d'Entesa. Inicialment no hi va haver acord sobre com batejar el nou govern, que es va acabar dient tripartit. Amb derivades tan malsonants com el trist-partit...

L'aritmètica parlamentaria és la mare de totes les ciències polítiques. Acaba imposant estranys companys de viatge. En aquest sentit i sobretot en política municipal s'ha vist de tot. Governs municipals de partits d'esquerra amb el suport de la dreta i la combinació que faci falta com ara les del govern de la ciutat de Barcelona, que aguanta anys i panys. A les coalicions municipals el que té la darrera paraula és l'alcalde. Fet diferent a la Generalitat, on sovint Montilla no ha pogut tenir l'última paraula.

A aquestes altures fer pronòstics sobre el futur govern de la Generalitat és parlar per parlar. Caldrà esperar fins al 28-N per veure per on van les aliances. Hi ha països europeus en què les coalicions funcionen, aquí és discutible. És possible que el tripartit no es reediti per governar i es reediti a l'oposició per amargar un govern dèbil. Tot i que s'auguren importants crisis de partits després de les eleccions. S'ha acabat el tripartit d'una manera natural. No ha calgut un daltabaix com els de l'etapa de la presidència de Pasqual Maragall.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.