El candidat que mai es llegeix

Camina de pressa fins que arriba al despatx. Remena papers, atén trucades. Signa ni més ni menys que 84 altes de militants. No s'hi quedarà gaire estona. A quarts d'onze puja al seient del darrere d'un Audi flamant amb el xofer i el guardaespatlles. En altres vehicles viatgen els responsables de premsa i protocol. Tots cap a Vic.

Mas té una pila de diaris a mà, però no se'ls llegirà tots. Evita els articles d'opinió i les notícies que parlen d'ell. Amb els anys s'ha forjat una armadura contra les crítiques. “Ni em miro, ni m'escolto, ni em llegeixo”, assegura. El trajecte fins a Osona no és gaire llarg. Arriba a la capital de comarca amb una puntualitat britànica.

Al voltant de la vela que CiU ha plantat a tocar de la plaça Major s'ha generat una expectació inusitada. “L'Artur Mas està a punt d'arribar”, explica un vigatà a unes senyores encuriosides. “Doncs ara farem un cafè amb ell”, bromeja una. S'arrengleren a tocar dels periodistes convocats perquè el líder de l'oposició llanci el missatge polític del dia.

A pocs metres, militants del PSC reparteixen fulletons. Ningú no s'atreveix a dir-ho però tothom deu pensar el mateix: ben mirat, no han triat el millor dia. Només arribar, Mas els saluda. “Fem propaganda de les coses que fem a Vic”, s'explica una proselitista de José Montilla. “Que tingueu bon dia”, acaba ell, amb un somriure.

El sol comença a trencar el fred plaça enllà i no hi ha ni un bri de boira. Però un núvol d'abrics i corbates avança al pas del candidat. L'acompanyen quadres i alcaldes de la comarca. Al capdavant, l'amfitrió: Josep Maria Vila d'Abadal. I dos dirigents i diputats osonencs de primera línia: el convergent Francesc Homs i el socialcristià Ramon Espadaler. Mas fa un pas endavant i es deixa caçar pels micròfons i les càmeres.

Comença el que, en l'argot periodístic, s'anomena canutasso. Acaba sorgint la pregunta obligada. Vic va agitar el país negant-se a empadronar els immigrants en situació irregular. El candidat apel·la al control que creu que reclama la majoria, parla de drets i deures. Mentrestant, a la plaça, el mercat formigueja. I un parell de vigatanes amb xador s'omplen el cistell de verdures.

És vox populi, encara que faci de mal dir, que el dimarts és millor que el dissabte per comprar: no hi ha xaves ni excursionistes. Mas irromp a les parades de cols, enciams i rovellons. Un noi li regala “l'enhorabona anticipada”. Però ell avantposa la prudència: “Espera't, que encara hem de guanyar”. El líder de CiU batalla contra la perillosa moral de victòria que també sembla haver contagiat alguns vigatans. Hores després, confessarà: “El gat escaldat, de l'aigua tèbia en fuig”.

Als senyors, els encaixa la mà. A les senyores, els fa dos petons. Al llarg del dia, Mas assegura que pot repetir aquests gestos fins a 400 vegades. No se'n cansa? “M'he acostumat a que em conegui la gent”. Es veu que de petit era “molt tímid” a classe, però els anys l'han obligat a relacionar-se amb gent diversa. Per això diu que ha perdut la “por” de mostrar-se com és.

Una vídua es queixa de la pensió amb què ha de subsistir, un veí clama contra les barreres arquitectòniques des d'una cadira de rodes motoritzada, i un senyor gran, que diu tenir-ne 84, li parla de Jordi Pujol i sense voler-ho li canvia l'edat. A Mas no se li escapa el detall: el president va fer 80 anys el 9 de juny. “Semblava una pregunta d'examen”. La comitiva avança.

“I si anem pel sol?”, proposa Homs, terriblement constipat. El candidat de CiU també té la grip. Però no deixaran l'ombra fins que siguin a l'altra banda de la plaça i tan sols serà per uns minuts. S'imposa l'heroïcitat quotidiana que requereix tota campanya electoral. Després, la comitiva enfilarà el carrer dels Argenters i es refugiarà en una carnisseria i una xarcuteria. Can Vilada i Ca la Teresona, dues institucions.

El micròfon, a la solapa de l'americana. Les càmeres ja són a punt. Mas fa un cop d'ull al mòbil. Tot rutlla sobre l'horari previst. Es treu de la butxaca un bolígraf que agafarà i deixarà sobre la taula diverses vegades durant l'entrevista. El líder de CiU gesticula força. En aquesta sala d'Osona.com, el finestral s'atansa a l'estesa del mercat.

“Han sortit com bolets”, comenta algú. 246 empresaris omplen a vessar el menjador de La Vila dels Masramon, a Gurb. El Consell Empresarial ha organitzat un dinar que havia de ser de petit format, però aviat es va haver de rendir a l'allau de trucades. Després d'una pluja d'aperitius i amb el peix gola avall, Mas intervé. No tastarà la carn, però de seguida puntualitza que no és perquè no li agradi, no fos mal entès. L'empresariat l'aplaudeix. Lluny de la multitud, reconeixerà que té “una especial sensibilitat per menjar correctament”. No fa dieta, però vigila. Ara, amb el micròfon i des de la taula de la presidència, el candidat respon a les inquietuds que li han escrit en un grapat de targetes. Que si l'escola concertada allò, que si les vegueries això. L'impost de successions amunt, l'impuls de les pimes avall. El responsable de protocol comença a patir. Mas farà tard a la pròxima cita.

L'Associació Sant Tomàs obre a CiU les portes del centre ocupacional que acaba d'estrenar a Calldetenes. Es tracta d'una empresa que treballa amb discapacitats intel·lectuals. Mas conversa desinhibidament amb uns i altres. En un modern pati interior, decorat amb desenes de fotografies d'alguns protagonistes d'aquesta obra social, s'imposa la saviesa en una inscripció: “Només si em sento orgullós de ser com sóc, puc ser autèntic i genuí”.

Dues entrevistes més a Vic. Una, al Canal Taronja. Mas s'asseu en un sofà encès com una bombona de butà i es prepara per la bateria de preguntes. S'apuja els mitjons. “Si l'entrevistador apreta, és més agraït per l'audiència, però el cap t'ha de funcionar”, reconeix Mas, per trencar el gel amb el periodista. Comença la gravació. L'últim interrogatori de la jornada, una mica més tard, és al Canal Català Osona. El candidat no sembla cansat. Té les respostes apreses i l'experiència testada que, a la majoria de periodistes, els interessa el mateix.

Uns 250 militants es congreguen a l'edifici El Sucre. Mas baixa fins a l'escenari. Des del faristol, el president comarcal de CDC, Josep M. Matas, reivindica un “resultat espectacular” a Osona: “Hem de compensar l'Hospitalet, posar-hi les costelles”. L'alcalde de Vic cedeix el micròfon al líder de CiU, que demana un últim esforç a l'“exèrcit de la resistència”. Després de set anys de travessia pel desert, la federació toca la victòria i el toc d'alerta és obligat: no fos que tot acabi com un “miratge”. Sonen Els segadors. Mas s'entretén a saludar gent. Com molts dies, arribarà a casa a quarts d'onze... i sense sopar.