El cas Millet entra en campanya

El cas Millet ha eclipsat la precampanya electoral. Quan falta una setmana per la ja simbòlica enganxada de cartells, els partits van deixar les promeses en segon pla per abordar la petició de la fiscalia perquè el jutge investigui per separat si Convergència va cobrar comissions a través del Palau de la Música. Artur Mas es va defensar amb dents i ungles. Els socis del tripartit i el PP, a l'uníson, es van agafar a la demanda per provar de frenar la victòria indiscutible que les enquestes atorguen a CiU.

El mateix Mas, que s'havia autoimposat fins ara evitar caure en les “provocacions” externes, va sortir al contraatac. “Hi ha tota una premeditació, això no és perquè sí”, va denunciar amb contundència. I va proclamar amb ironia que “la fiscalia ja ha entrat en campanya”.

El presidenciable de CiU creu que l'objectiu del ministeri fiscal és intervenir perquè el jutge actuï abans de les eleccions. “Bufen temps de canvi i hi ha sectors de l'administració que no el volen, aquest canvi”, va replicar. Des de Vilafranca del Penedès, va recordar que CiU ja ha passat altres vegades per situacions similars: “La fiscalia fins i tot ha actuat en plena campanya electoral”. L'únic que poden fer ara els convergents, a criteri de Mas, és explicar la seva versió davant de la justícia. En la mateixa línia que ja s'havia manifestat el diputat Jordi Turull, portaveu de CiU en la comissió d'investigació parlamentària sobre el cas Millet, Mas va reiterar que l'acusació pública es basa en suposicions i que no aporta cap prova ferma sobre les suposades irregularitats en el finançament de CDC. No creu que hi hagi fonament perquè s'imputin el responsable dels comptes del partit, Daniel Osàcar, ni Àngel Colom, secretari d'immigració.

Per contrarestar les “maniobres” que considera que pretenen “enterbolir” la cursa fins al 28-N, Mas va garantir que no recorrerà a la desqualificació, sinó als “programes, projectes i somriures” per mantenir el to “positiu” amb què CiU vol singularitzar la seva campanya.

El candidat del PSC, José Montilla, va buscar el cos a cos amb el seu principal adversari a les urnes. El també president de la Generalitat va qualificar d'“irresponsable” la rotunditat amb què Mas va parlar del poder judicial i el va convidar a “respectar les institucions i els procediments democràtics”. Més enllà d'això, li va demanar un “gest de sinceritat”. Montilla creu que és necessari que Mas doni la seva “paraula d'honor” que ni CDC ni la Fundació Catdem van rebre partides des del Palau de la Música de manera irregular. “No és concebible iniciar una campanya electoral amb una ombra de dubte tan important”, va insistir Montilla, que no obstant això va assegurar que creu en “l'honorabilitat d'Artur Mas” i que no desitja que “la campanya es vegi alterada per un debat com aquest”.

Esquerra també va demanar a CiU un gest. Però Joan Puigcercós no vol cap confessió de Mas sinó fermesa. El líder dels republicans va opinar que la política catalana “s'estalviaria molt de temps i situacions desagradables” si des de Convergència “s'assumissin responsabilitats” i hi hagués “neteja interna”. Puigcercós va lamentar que el partit parli de “conspiracions” de la fiscalia. El que ha de fer, va apuntar, és afrontar la realitat i no disparar cap als altres partits, com creu que fa “el PP amb el cas Gürtel i Brugal”. És a dir, ha de fer “un pas endavant” en lloc “d'amagar-se i buscar conspiracions”.

El candidat d'ICV-EUiA, Joan Herrera, va qualificar d'“escàndol” la resposta de CiU a la petició de l'acusació pública: la d'encendre el “ventilador”. Com a Esquerra, a Herrera CiU li recorda “cada cop més” el PP. El cap de cartell dels ecosocialistes, a més, va culpar la federació de contribuir amb les seves pràctiques a l'allunyament dels ciutadans i la política. “No vull un país on es normalitzi la corrupció i on un dels partits que aspira a governar també ho fa”, va rematar.

Obviant les referències a la causa judicial que esquitxa el seu partit, el PP es va aliar amb els socis de l'executiu contra CiU. Alícia Sánchez-Camacho va exigir a Mas que no “calli” davant de les “evidències” que ja coneixen tots els catalans.