E

Educació. La llei més important de la legislatura és la llei d'educació. Ha estat tan transcendent, que, amb clara voluntat aclaridora, no la va aprovar el tripartit, no hi va voler posar el segell. ICV se'n va desmarcar en un esforç per deixar clar que al govern hi han conviscut tres projectes polítics. El president, José Montilla, va ordenar al conseller Ernest Maragall que negociés la proposta amb CiU, després de rebre 225.000 al·legacions de l'escola concertada. I ICV es va manifestar en contra de l'acord. Va triar fer-ho davant El desconsol, de Josep Llimona, a la Ciutadella. Cuidant les formes fins al darrer detall.

Esquerra. El partit amb més discussions internes aquests quatre anys ha estat ERC, per mèrits propis. Dels candidats en l'últim congrés republicà, la meitat han abandonat la formació discrepant del tripartit: Joan Carretero, Rut Carandell, Uriel Bertran i Jaume Renyer, a més d'exalts càrrecs com ara Emili Valdero. El vicepresident Josep-Lluís Carod ha quedat fora de les llistes, i s'ha dissolt d'aquesta manera el tàndem que formava amb Joan Puigcercós. Esquerra ha seguit la seva singular tradició històrica de devorar dirigents.

Estatut. El Tribunal Constitucional ha donat el to minimalista a la política peninsular. Va mostrar amb un sol i solemne gest l'essència, el diminut sostre polític espanyol. Un tribunal desacreditat, amb magistrats amb el mandat caducat, amb el PSOE i el PP barallant-s'hi amb maneres de saltataulells com gat i gos, va escapçar l'Estatut el juliol passat. Ha estat la fi de l'esperança catalana en l'Estat autonòmic, en l'Espanya plural. Un final castís del tot a l'altura de la història de l'Estatut. Ha començat a obrir un nou futur a Catalunya.