“No admeto lliçons de moralitat, i menys de segons qui”

La imatge d'una persona donant forts cops a la porta de casa meva.

Obro la porta i em diuen que estava detingut per ordre de no sé qui, perquè aquell guàrdia parlava molt ràpid. Vaig preguntar “per què” i em van respondre: “Ja se li comunicarà”. Vaig pensar: “Ja m'ho comunicaran”.

Els vaig passar a Sant Andreu de la Barca, on les condicions són infrahumanes: habitació, neteja… No ho desitjo ni per mi ni per ningú. Vaig estar detingut el 1974 per lluitar contra el règim i les condicions eren millors.

No, no. No en tinc cap queixa, al marge que això que explico també pot fer referència al tracte humà. Vaig menjar el pitjor entrepà de la meva vida amb molta diferència.

No. Ja sabia que això passaria.

Si no ho fa no es correspon amb tot el muntatge previ a Santa Coloma. Jo sabia perfectament qui sortiria en llibertat sota fiança i qui no. Hi ha una part de show en tot plegat. Quan jo estudiava dret vaig tenir excel·lents professors. Cap d'ells em va explicar, en aquell temps, que la justícia fos allò que aquell dia es va produir a Santa Coloma. La justícia és explicar les coses, explicar a algú les raons per les quals el detenen i deixar que aquest algú s'expliqui.

Allà no tens temps de pensar. Esmorzes, dines, sopes...

Em dedicava a coses com ara jugar al dominó, llegir i passejar en un recinte tancat fins a fer les cinquanta voltes que ens havíem fixat.

Mai. No hi havia cap motiu. La meva preocupació era sortir però no estava incòmode. He conegut gent molt agradable.

Guardo les cartes que vaig rebre. Però el suport que necessites en aquell moment és el de la teva família, el del teu advocat i el de la gent que està allà i que et coneix. Entre tots mirem de passar un tràngol que no és agradable.

La família ja no havia de fer un esforç físic i econòmic per traslladar-se a Madrid, però pel que fa a la resta estàvem igual de bé o igual de malament. Les condicions eren diferents. A Madrid estàvem més còmodes, i a Barcelona menjàvem millor.

Algunes persones em van sorprendre però em va sorprendre més la quantitat de gent que es va molestar perquè no hi va poder intervenir, ja que ja havíem cobert els 500.000 euros.

Ningú.

Em consta que Sito Canga, que per cert és un alcalde magnífic i una bellíssima persona, ho va dir en una entrevista en el seu diari. Però jo tinc una altíssima consideració cap a ell, i com que després d'aquella entrevista hem parlat, el tema està més que tancat.

La conversa queda entre ell i jo. El tema està tancat i continua l'amistat fraternal. Jo estic molt orgullós de ser amic d'en Sito.

En aquest informe es manifesta que hi ha algunes irregularitats, la qual cosa estic disposat a discutir-la fins al final. Si són irregularitats administratives mai podran ser imputables a un alcalde. Els processos administratius no els construeix un alcalde.

Mai he firmat res que no vingui avalat pel secretari o els tècnics de l'Ajuntament. Ni gosaria fer-ho. No hi ha irregularitats administratives. Hi ha interpretació sobre informes, en alguns casos mal feta per falta d'informació. I així s'indica.

Això ho decideix un jutge, però a mi se m'acusa d'una sèrie de delictes i és molt probable que a aquestes alçades ja n'hi hagi tres o quatre d'aclarits perquè mai no han existit.

Perquè algú ha considerat que s'havien comès uns delictes i ha decidit imputar-me.

La setmana passada vaig parlar amb un alcalde d'Andalusia i em va dir una cosa: “Els alcaldes estem sempre en llibertat provisional”.

Doncs que aquest cop m'ha tocat a mi.

És una mica una loteria. Mirem cas per cas i veurem que té un punt de loteria.

Per exemple?

A veure, Limasa és adjudicatària del servei de neteja de Santa Coloma des del 1983, quan jo no era alcalde. No hi ha una relació entre una empresa nova que es presenta al concurs i guanya gràcies a l'alcalde. Fins i tot va perdre un concurs sent jo alcalde.

No és cert.

Hi ha una conversa telefònica prèvia que fa referència a un informe tècnic que diu que el millor és que guanyi Limasa. S'han fet públiques les converses telefòniques que han interessat. Limasa mereixa guanyar aquest contracte, si o no?

Els informes tècnics que jo no he fet diuen que allò lògic, però, és que guanyi Limasa. De fet, el concurs es va adjudicar quan jo ja no era alcalde i l'Ajuntament va adjudicar-lo a Limasa.

Mai.

Mai. Ni ningú s'ha emportat res.

Els vaig conèixer als furgons, quan ens traslladen a Madrid. Ni jo els coneixia a ells, ni ells a mi. I tinc la impressió que el senyor Prenafeta no tenia una idea gaire precisa d'on estava Santa Coloma. Pascual Vela em va explicar que va coincidir amb Prenafeta, i que li va donar la mà dient-li “senyor alcalde”. Això dóna una idea de la relació que hi havia.

El projecte Cúbics neix en uns terrenys on hi havia una escola en barracons que no s'usava. L'any 2000, en què jo no era l'alcalde, es convoca un concurs per fer-hi un centre comercial i pisos públics. Es presenta una sola empresa i se li adjudica. L'any 2002 jo sóc alcalde de Santa Coloma. Les obres no s'han començat, l'Ajuntament no ha cobrat res i m'interesso pel projecte. L'empresa diu que en aquell moment no el pot fer. Consulto la direcció general d'Urbanisme de la Generalitat i em diuen el que jo pensava: que el projecte no tenia interès i que valia la pena canviar-lo. Fem un nou projecte amb dos elements que per a mi eren cabdals: jo no havia oblidat la desaparició dels cinemes i volia sales a Santa Coloma; i també havia fet molts casaments i les famílies s'instal·laven fora de la ciutat, i volia un hotel. Hi van afegir cent pisos per a joves i vam canviar el projecte amb l'aplaudiment entusiasta de la conselleria d'Obres Públiques. I volia una obra singular per a la ciutat, com volen tots els alcaldes. És condició necessària perquè la teva ciutat tingui un cert nivell.

I el millorem de manera substancial.

Al contrari. Hi ha una cosa que ningú ha tingut interès a explicar. Amb aquestes modificacions d'usos que es fan, sense augmentar els metres edificables, l'Ajuntament cobra 12 milions d'euros pel primer concurs i set milions d'euros més per les modificacions d'ús posteriors. I això a la interlocutòria no surt. Es diu que no van haver-hi beneficis ulteriors a les modificacions.

Mai.

D'inexactituds i de falsedats. No diu que l'Ajuntament va ingressar un total de 19 milions.

Proinosa és una empresa que ha guanyat concursos però també els ha perdut. Dels primers plans de Zapatero, Proinosa no va guanyar ni un projecte a Santa Coloma. Nosaltres no estàvem entre les primeres ciutats on Proinosa ha guanyat concursos.

La càrrega de la prova correspon a qui correspon, però no a mi.

És el jutge qui haurà de dir quanta veritat hi ha en la interlocutòria i com ho resol.

El milió d'euros respon a un negoci privat, legítim, que fa la meva mare amb un senyor com a propietària d'un patrimoni.

Efectivament. És una opció de compra, declarada a Hisenda.

Tres locals, taxats en tres milions d'euros. La meva mare tenia en aquella època 75 anys i no volia seguir gestionant un patrimoni. Luis García volia tenir patrimoni. Estem farts de veure-ho en el món financer.

Des del punt de vista de l'Ajuntament seria impossible. Hi ha molts controls i ningú té la voluntat de fer-ho.

Qui ha llegit Balzac sap que això produeix un retrobament amb la condició humana. Quan abans era adorat i idolatrat per molta gent, ara no.

Bé.

Al contrari. Ja vaig advertir que això passaria. És el que ven.

Va haver-hi un intent de degradació absolut, no imputable al jutge Garzón.

A altres persones.

No.

Si, és el meu amic i mai ha fet negocis a Santa Coloma. Mai hem tingut tracte professional.

Els que em coneixen saben que era impossible que hi haguessin dos alcaldes.

I tant que no.

Bàsicament, sí.

Això ho explicava molt bé Helmut Smith, canceller alemany entre el 1974 i el 1982. Deia que hi havia adversaris, en referència als membres de la Democràcia Cristiana, i enemics de veritat, referint-se a altres militants del SPD.

Bastant.

Perquè no veig necessari dir-los. El que no admetré és gent donant lliçons de moralitat, com han intentat alguns, i encara menys venint de segons qui.

No, però m'hagués agradat acabar la meva obra. Santa Coloma tenia un futur brillant però difícil perquè estructuralment és una ciutat complexa, sense empreses, amb ingressos petits, on s'havia d'actuar amb audàcia i intel·ligència.

No canviaria gaire cosa. Potser faria més cas al meu instint que no pas a alguns tècnics.

No, no. Jo crec que una Santa Coloma amb equilibri entre els barris i que fos un exemple en el tracte amb la gent era possible. No és casualitat que Santa Coloma sigui la primera ciutat d'Espanya en escales mecàniques. Va significar en el seu moment una gran inversió d'uns 25 milions d'euros. Demà al matí molta gent les utilitzarà.

Jo crec que s'equivoca. Nosaltres ens vam presentar a les eleccions amb un projecte i no enganyem ningú. Per raons que no són estrictament polítiques, canviar el projecte és un error, sobretot sense alternativa. Santa Coloma necessita projectes singulars i reequilibrar la ciutat i això vol dir canviar els barris i tirar edificis per construir-ne de nous.

Enumeri'm coses.

Aquest s'ha de redefinir. Em sembla bé que s'hagi aturat, però ja era la meva opinió.

Fer unes pistes d'atletisme no és un error però sí fer-les a Can Zam. Això és un gravíssim error que farà perdre a la ciutat 20 milions d'euros. I el diner no és el més important. Ho és la pèrdua de les oportunitats de resituar allà algun equipament rellevant per a la ciutat i pel conjunt del país. Només s'havia d'esperar l'oportunitat. Jugar al curt termini en política té avantatges però té enormes riscos.

No en tinc ni la més remota idea, però el projecte era magnífic. Totes les ciutats que tenen riu tendeixen a concentrar el millor que tenen a la vora del riu. Ho vam iniciar amb els pisos del fluvial, però havíem de continuar. Si ens anem carregant tot el que estava previst a la vora del riu, al final el futur de la ciutat se'n ressentirà.

Per exemple. Allà vam invertir 6 milions entre Regesa i Gramepark. Què farem allà? De moment no he sentit res.

Jo no sé com estan ara. Sé com les vaig deixar jo.

Érem la cinquena ciutat menys endeutada de Catalunya i potser ja n'hi ha prou d'utilitzar com a excusa el cas Pretòria per dir que no hi ha diners. El que sí és cert es que han disminuït els ingressos de la ciutat perquè han disminuït de manera important els ingressos provinents de l'Estat.

Jo ja no sóc ningú per donar idees. Les han de donar els que gestionen.

Prescindir-ne és un error. Fer un edifici de nou plantes amb seixanta-quatre pisos és una enorme barbaritat. No serveix de res. El problema és que estarà allà plantat els pròxims 150 anys. En canvi, una torre de divuit plantes sí que donava una singularitat a la ciutat de Santa Coloma. Faran exactament el mateix però sense donar cap singularitat a la ciutat. Col·locaran allà un edifici que no té interès. Per fer això és millor no fer-lo.

La veritat és que no.

Per Núria Parlon, sense cap mena de dubte.

Aquí no hi entro. Estic allunyat de la política i del PSC. Jo l'hagués proposat per d'aquí a cinc anys, per ser el meu relleu.

Absolutament, és una etapa passada.

No. Hi he estat però poc. Hi he anat a visitar la meva mare.

Ara em truca gent de Santa Coloma i els atenc. En el fons em fa mal no haver tingut temps per haver resolt tots els problemes de la gent que venia al meu despatx o em trobava pel carrer.

Ara visc del patrimoni familiar però m'agradaria treballar. Però hi ha un petit inconvenient. Molta gent està disposada a admetre que li encantaria treballar amb mi però tenen pànic a un determinat sistema que és la inquisició: el pànic que algú sàpiga que m'han contractat.

Un munt de vegades.

En allò que decideixin els jutges, però confio que es resolgui positivament i tots podem oblidar aquest malson. Hi ha gent amiga a la qual se'ls ha destrossat la vida professionalment, econòmicament i físicament. Emili Mas, Manuel Dobarco, Pascual Vela, Lluís Falcón… i casos de persones que no estan ni imputades, com és el cas de l'exgerent del Consell Comarcal del Barcelonès, Imanol Pujana. A tots ells els serà molt difícil recuperar-se, igual que a mi.

No. Jo examino la interlocutòria que va dictar el jutge Baltasar Garzón i penso: “Aquí, què hi ha?”. I em consta que ho pensa molta gent.

Confio que com a mínim tot quedi més ordenat i algú posi de manifest que no hi havien factures falses, que l'Ajuntament va ingressar set milions d'euros amb les modificacions a Cúbics, i un llarg etcètera.

No ho sé. Quan arribi el moment els ho explicaré amb la mateixa naturalitat que aquesta tarda els explicava que existeix una cosa que es diu la península d'Anatòlia.

Una persona apassionada. Per la plaça de la Vila encara passeja un senyor que buscava feina per al seu fill. I finalment la hi vaig aconseguir. Cada cop que l'home em veia es posava a plorar. I jo m'emocionava amb ell. I això és la passió. Però era una persona apassionada i ja no ho sóc. Era una persona que estimava la seva ciutat i això ho continuo fent. Em fa mal veure que la direcció de la ciutat potser no va pel camí més adequat. El projecte no pot ser el metro, Torribera (que no té ni mitjans de comunicació per arribar-hi) i el capital humà. Això no és un projecte. No és res. Si hi ha un projecte, s'ha d'explicar. Si ja no és el meu, s'ha d'explicar. I si el PSC té un projecte nou, que l'expliqui. Jo estaré encantat de comentar-lo.