Política

anàlisi

Blocs electorals, fins quan?

Ara fa dos anys es van entregar al consell de govern de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals els resultats d'un estudi encarregat pel mateix consell sobre la regulació de la informació electoral als mitjans públics europeus.

L'objectiu de l'encàrrec era clar: esbrinar si hi havia blocs electorals a Europa. Es van estudiar nou països, entre els quals els més rellevants de la UE, i no es van trobar blocs electorals en cap. Durant les campanyes electorals, França, Alemanya, Itàlia, Holanda i el Regne Unit tenen en compte la representació parlamentària dels partits a l'hora de distribuir el temps informatiu, però sense que en cap cas això es tradueixi en l'establiment de forquilles matemàtiques com passa a casa nostra.

L'actualitat informativa, l'emergència de nous partits i la pèrdua de suport públic d'altres, així com l'obligació de cobrir informativament els partits extraparlamentaris, són situacions que els fan matisar aquesta proporcionalitat.

Tanmateix, la proporcionalitat matisada i sense forquilles no és tot el que trobem a Europa. Els mitjans públics de Portugal, Finlàndia, Suècia i la Bèlgica flamenca tenen l'obligació d'aplicar criteris d'igualtat de tracte a tots els partits polítics que es presenten a les eleccions. I el que és més important, cap país dels estudiats permet que una junta electoral digui als periodistes com han de fer la seva feina. Cal dir-ho ben alt i clar: els blocs electorals que s'han tornat a imposar als mitjans públics catalans aquestes eleccions són una excepció a Europa. Fins quan?

Membre del grup de recerca Unica de la UPF



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.