Tàctiques electoralistes

Una de les qüestions que més ha interessat els mitjans durant la precampanya ha estat la del (im)possible debat entre Artur Mas i José Montilla. Un debat que, aplicant el manual de la comunicació electoral eficaç, era obvi que mai es faria, especialment en un país sense cap tradició en aquest tema. El manual diu que, quan les enquestes evidencien que hi ha una diferència notable entre dos candidats, el debat només afavoreix el candidat en principi perdedor i gairebé mai afavoreix el guanyador. Per tant, el cara a cara interessava a Montilla, no pas a Mas. Ara bé, el que també diu el manual és que si la diferència és molt gran, els efectes poden ser els contraris i el debat suposar la liquidació del perdedor.

No sé què em fa pensar que aquesta segona hipòtesi ha estat la raó de fons, i no la llengua, la que finalment ens ha deixat sense debat i ha fet que els assessors de campanya busquessin altres alternatives més pròpies del màrqueting comercial. La més curiosa ha estat segurament la de la col·locació dels candidats en nous espais, tant físics com narratius, com ara la participació en el Polònia, el convertir-los en venedors ambulants de vots a cantonades i bars, el fet de disfressar Montilla de super heroi o escenificar l'inici de la campanya com si es tractés d'un espectacle del Mag Lari (Esquerra). Dubto de l'eficàcia d'aquestes tàctiques per mobilitzar l'electorat indecís, però, posats a millorar-ho, proposo que en les properes eleccions els candidats ens presentin la informació meteorològica. Si més no, si s'equivoquen, no ens vindrà de nou.