Aguirre oblida el català i Tarradellas

Esperanza Aguirre no ha dit mai que el marcatge del PP català al tripartit no li agradi, però des del seu despatx a la Real Casa de Correos de la Puerta del Sol la presidenta no ha renunciat mai a un setge més estret. En plena disputa pel nou model de finançament el març del 2008, Aguirre sorprenia espolsant-se el retret de promoure la catalanofòbia anunciant durant un esmorzar amb militants a Lleida la creació imminent de la primera escola bilingüe castellà-català a la capital de l'Estat, batejada, a més, amb el nom del fundador d'ERC i 125è president de la Generalitat, Josep Tarradellas. Dos anys i mig després, el titular conquistat per Aguirre amb la precipitació d'una obra ready-made no només ha expirat sota la tesi liberal de la falta de demanda, sinó que els nens matriculats han estat reubicats els últims dos cursos en dos centres diferents perquè encara està en construcció.

La idea inicial d'Aguirre era validar el seu titular edificant l'escola Josep Tarradellas al cèntric barri de Tribunal i contraposar l'educació madrilenya que “assegura el bilingüisme” al suposat desdeny de la Generalitat pel castellà. Però la lletra petita del contracte contenia la clàusula “sempre que s'hi registri un nombre suficient d'inscrits”.

Feta una ràpida prospecció, la comunitat de Madrid anotava només sol·licituds de 15 famílies que volien escolaritzar els fills en català. Així que el maig del 2008 la consellera d'Educació, Lucía Figar, va lamentar en nom d'Aguirre “la falta de demanda suficient” per al centre. Per no obviar del tot la promesa, Aguirre va mantenir viva la flama a Lleida i va batejar l'escola amb el nom de Josep Tarradellas, i va dir que el col·legi ja no seria al centre, sinó a la perifèrica Las Tablas, un barri de nova creació nascut junt amb Sanchinarro arran del boom immobiliari. Amb una inversió de 5,5 milions, inclouria educació infantil i primària amb una oferta 675 places.

Dos anys i mig després, però, Aguirre ja no enutja la comunitat catalana a Madrid, sinó directament els veïns del barri de Las Tablas. Mentre que el centre va ser creat jurídicament el 2009 i des d'aleshores disposa de personal directiu, els soferts pares ja fa dos cursos que hi matriculen els nens sense saber a quines aules els podran portar. En plena època de relectures de la Transició, la direcció territorial irònicament va optar el curs 2009/2010 per dur els alumnes del Tarradellas al centre Leopoldo Calvo Sotelo. “Entenc que Aguirre va buscar i no va trobar més que quinze famílies, així que aquí els vam tenir perquè es veu que a Madrid encara no sou prous”, relata entre rialles María Cabeza, directora d'aquest col·legi públic i bilingüe castellà-anglès. Aquest curs, els nens són conduïts en autobús a l'escola Arroyo Fresno. “Quan arribi per fi el moment d'entrar-hi jo també imitaré Tarradellas i cridaré «Ja sóc aquí»”, ironitza María Varadé, directora del centre en obres Josep Tarradellas. La generació de madrilenys que ocuparà les seves aules, però, sempre podrà presumir que gràcies a la imprevisió d'Aguirre va ser la més precoç a familiaritzar-se amb els noms de la Transició.