Política

JOAN LAPORTA

CANDIDAT DE SOLIDARITAT CATALANA PER LA INDEPENDÈNCIA (SI)

“Tenim la ment adormida per culpa de CiU i ERC”

“La cúpula de CiU ha actuat en contra dels interessos del país”

“Parlen de trobar solucions, però ni transformen la realitat ni diuen quina és la via”

“A Puigcercós ja no se'l creu ningú”

“Ens cal un canvi autèntic i el camí és la independència”

“No val a dir que Catalunya es dividirà si prosperem”

Primer pas
L'expresident del Barça (Barcelona, 1962) va anunciar ahir que Solidaritat presentarà com a primer projecte de llei al Parlament la llei de declaració d'independència de Catalunya, en què especificarà el full de ruta per constituir l'estat català i per organitzar el govern. Inclourà la creació d'una conselleria en cap de transició a la independència i relacions exteriors.
La declaració unilateral depèn de nosaltres i és viable. És dins la legalitat internacional

Després del Barça, Catalunya. Amb més de 100 actes en dos mesos, Joan Laporta intenta entrar “amb força” al Parlament.

El 2001, en una entrevista sobre el Barça, ja parlava de lluitar pels drets i llibertats de Catalunya. Com veia aleshores el país i com el veu ara?

Ha canviat per empitjorar. El 2001 ja estava força malament, quan parlàvem de voler un país amb més autoestima i més poder, i en lloc d'això, com era previsible, s'ha anat empobrint per l'espoli fiscal que patíem. I hi ha hagut un perjudici sistemàtic a la dignitat com a poble, a la llengua, a la cultura, a les empreses. Avui estem en la crisi més gran de la nostra història, i patint-ne les conseqüències, i els polítics no han fet res per capgirar la situació. Cal un canvi autèntic i la via és la independència.

En què han fallat els polítics?

No són eficients. Només busquen mantenir-se. No hi ha voluntat de transformar la realitat i beneficiar els ciutadans. Han deixat de tenir vocació de servei. Els veig grisos, incompetents. I mentiders. Fent propostes que saben que són impossible. Miro els lemes i han malmès les paraules. El PSC, garantia de res, perquè de progrés és un insult, són els que ens han portat aquí. CiU, volent un concert econòmic que sap que és inviable políticament i constitucionalment. ERC, amb el referèndum, quan fa poc hi estava en contra, per perllongar-ho tot. Parlen de trobar solucions, però ningú diu quina és la via. Demano a la gent que no en siguin còmplices, si els tornen a votar serem coresponsables del que vindrà: més empobriment.

Per què creu que CiU no representa aquest canvi?

És evident. Ens vol mantenir instal·lats en l'autonomisme i en el seu estatus. Si amb això el poble hagués prosperat, si Catalunya no hagués fet aquest ridícul històric que ha representat, per culpa de CiU, la sentència del TC, si la gent no hagués patit la crisi, amb un atur enorme...

Està a l'oposició...

Però no ha fet res per canviar l'estructura. Davant un estatut que ens donava més drets, que ja no és la via, però més poder de decisió, CiU el que ha fet atenent als seus interessos ha estat pactar amb el govern espanyol per reduir-nos l'Estatut del 30 de setembre. La cúpula de CiU ha actuat en contra dels interessos de Catalunya. Al meu entendre, això no es pot acceptar.

Quan Mas parla de no posar límits al futur nacional de Catalunya, se'l creu?

No. Que ho digui clar. No hem d'anar com vol el president Montilla desenvolupant d'amagat l'Estatut He tingut la responsabilitat de dirigir la institució esportiva més gran del món. Quan la vam agafar, teníem una base social derrotista, que no es creia que podíem guanyar. En set anys, hem canviat la mentalitat de la massa social i avui és guanyadora. Ha entès que el club no s'ha d'amagar del que és, i això mateix passa quant a mentalitat al país. Tenim un país beneït, amb mar, rius, muntanya, camps, indústria i, sobretot, amb la seva gent. No ens hem de considerar ni millors ni pitjors que ningú. Som nosaltres i hem de lluitar pel que és nostre. I estem capacitats per fer-ho Els catalans tenim gent orgullosa, treballadora, honrada, que segur que sap superar les adversitats. Però tenim la mentalitat adormida. I els grans responsables d'això són CiU i ERC. Mereixen un càstig electoral. Cadascú és esclau dels seus resultats, i ells n'han donat de molt dolents.

Per què la seva via és factible?

La declaració unilateral sols depèn de nosaltres. És possible perquè és dins la legalitat internacional. La independència és el passaport a la prosperitat i la dignitat nacional. La farem.

Com rebat la crítica que no té discurs polític?
El que no vull és tenir el discurs dels polítics actuals. Buit de contingut. Paraules que sonen bé, però que a l'hora de la veritat, res. Tenim propostes a nivell de sanitat, d'indústria, de comerç, de model energètic, de les pensions, de reforma laboral, de les polítiques educatives, per a tots els aspectes. Intenten sempre desprestigiar per mantenir el seu gueto. Que es preocupin de construir, de fer propostes reals, en lloc d'intentar desprestigiar propostes certes i viables als ciutadans.

Puigcercós considera que el seu projecte és “infantil”.

Recomanaria a Puigcercós que es tranquil·litzés. El que interessa són propostes concretes i que et creguin, i a ell ja no el creu ningú. Malauradament, el paper galdós d'ERC governant ens ha decebut als que en algun moment li hem fet confiança.

Des d'ERC diuen que gràcies a ells la independència és a l'eix.

En tot cas, no l'han aconseguida i no han fet res per fer-ho. Sí en el terreny de les mocions, de les declaracions, però a l'hora de la veritat, res. S'han aprofitat de la idea de la independència per mantenir-se en el poder.

Vostè és un admirador del president Pujol. Si avui ell tingués 45 anys, què creu que faria?
No ho sé. Per a mi sempre ha estat una referència. Va fer una feina molt bona al seu moment, va recuperar la consciència nacional. L'autonomisme ha tingut un sentit històric, i potser aleshores era la via més adequada. Ara bé, ho va fer durar massa. Potser es va agradar massa, al final. No ho va veure clar, potser perquè ja havia fet la seva funció històrica, un paper rellevant, potser el millor president de la història recent. Ell diu que vol que segueixin votant CiU. Respectant-lo molt, això em sembla que no convé el país. Ens estan destruint la consciència nacional, que és el victimisme, l'ara no toca, agafarem un vaixell i anirem a Ítaca, pujarem a l'Aneto, el peix al cove, que tan bé li va funcionar a Pujol i que al seu moment va ser important, però ara crec que seguir per aquest camí ens duria a ser uns botiflers més. Persones com el president Pujol, que han acumulat una experiència però també un cansament important, potser ara no es veuen amb les forces per dir al país el que li convé, caminar cap a la independència. Seguir igual ens està duent a una crisi econòmica de magnituds enormes.
Precisament, basen la campanya en l'economia. Ho fan per convèncer els que no senten tant el país nacionalment?
A tots. Els que ens sentim només catalans patim la crisi, i els que se senten catalans i espanyols, també.
Amb la independència hi hauria el risc de dividir el país?

Això ho estenen els convergents, i és fals. La divisió la generen dient-ho. Que parlin amb la gent. Una minoria que domina els mitjans i el poder econòmic i polític estén la por. Si a la gent li dones prosperitat, recursos, tothom veurà que en surt beneficiat. No val a dir que el país es dividirà si prosperem.

Què va canviar d'estar “moralment reagrupat” a fundar SI?

Afalaga, que et diguin que has de ser el líder d'un moviment, però veient els recursos que tenien per a la campanya, em vaig preocupar. Després, vaig veure que ja tenien les llistes. Vaig pensar que necessitàvem una gran coalició per fer una candidatura única, amb unes primàries. Reagrupament no va voler entrar-hi.

Ideològicament, com definiria Solidaritat?
Progressista. En el tema econòmic, liberal progressista. La coalició té tot tipus de sensibilitat social, mediambiental, i de defensa dels drets i llibertat. Tenim un gran espectre ideològic i ens anirà molt bé perquè al Parlament podrem defensar tot tipus de polítiques en benefici dels ciutadans, d'eficiència i rendibilitat.
Quin paper veurem que fa SI a l'oposició al Parlament?
Sumar voluntats, escons, per declarar la independència. I mentrestant, explicar els avantatges que té per a Catalunya ser un estat de la UE. És una feina que s'ha de fer d'una manera immediata. La meva crítica fonamental és que els actuals polítics no ho han explicat a la ciutadania, i tenien tots els mitjans per fer-ho. Els avantatges de ser un estat, i això ho han amagat, han preferit adormir la ciutadania. És una via a favor de Catalunya i no en contra de ningú. I intentarem sumar els 68 escons.
Posi-me'n algun exemple.
Si hi ha una moció que no serveix de res, ho direm. Estem en contra del copagament sanitari perquè pensem que perjudica les rendes més baixes i que la salut és un dret universal, i per tant pressionarem perquè no ens robin més diners, perquè hi hagi millors hospitals, millors equips de diagnòstic i per reduir les llistes d'espera. Ara sembla que el senyor Mas vol seguir Zapatero i reduir els sous de tots ells. Explicarem que no pot ser que els nostres estudiants estiguin discriminats quant a les beques. Si la nostra població estudiantil representa el 18% i només rep el 8% de les beques, això s'ha de corregir. Defensarem les polítiques socials i de progrés. Ara bé, posarem en evidència cada vegada que ens diguin que no es pot fer, que recuperin els diners que ens roben a Madrid. I aleshores posarem en evidència les polítiques de fireta que ens han dut aquí.
En què es basa per dir que els poders fàctics volen perjudicar-lo?
La nostra proposta política amenaça el seu estatus. En una Catalunya estat, tots els que ens mantenen adormits quedarien en evidència. Hi hauria una dinàmica de canvi, i a segons quins poders reconvertits del franquisme, com alguns grups que dominen el país, els caurien les caretes o haurien de convertir-se del tot, que és una altra via, perquè són molt camaleònics i ho podrien arribar a fer. Com els poders econòmics. Serem generosos, deixarem que tothom es torni a reconvertir. Però, compte, desemmascararem els que no serveixen, els incompetents, els que intenten de manera subtil imposar la seva ideologia. Ja no hi haurà espai per a aquests.I en el meu cas, se senten amenaçats. S'ha ajuntat l'odi dels que dirigeixen ara el Barça i els poders polítics, mediàtics i econòmics, i han fet unes maniobres indecents per perjudicar la nostra proposta política. Entre ells es van ajudant per perjudicar la meva reputació. Són maniobres que es van iniciar fa un mes i mig. Ara veuen que ha tingut un efecte bumerang, perquè hem omplert teatres, allà on hem anat, i també se'ns ha reconegut la feina feta al Barça.
Podria concretar les pressions?
Ernest Benach i Xavier Vendrell van pressionar per perjudicar-me pel meu pas pel Barça, que és de les millors coses que he fet a la meva vida. En fi... I l'actual president del Barça, el seu pare està vinculat a CiU, i l'actual cap de CiU ha estat ben a prop seu en la campanya electoral. Allò d'avui per tu, demà per mi. Es veu claríssim.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.