Política

TONI STRUBELL STRUBELL

CAP DE LLISTA PER GIRONA DE SOLIDARITAT CATALANA CAP DE LLISTA PER GIRONA DE SOLIDARITAT

“Europa haurà d'acceptar la voluntat del poble català” Un activista nat, amb un gran sentit de país

Strubell està convençut que la personalització de Solidaritat en l'expresident del Barça és bona per la formació i proclama la necessitat de crear líders

Creu que el concert econòmic i l'estat federal no són alternatives viables a la proclamació unilateral de la independència “perquè caldria modificar la Constitució i Espanya no ho voldrà fer”

L'arrel dels problemes de Catalunya és una sola: la falta d'estructures d'Estat
Ens oposem a que la cultura sigui la principal sacrificada per la situació econòmica actual

S

olidaritat Catalana és una resposta al desencís que ha provocat ERC entre els sectors independentistes?

No. Solidaritat és molt més que això. No respon a la falta de cap partit sinó a les faltes del conjunt del món polític català, que ha entrat en crisi en molts fronts els darrers anys. Els partits parlamentaris actuals no han estat a l'altura de les circumstàncies. I potser una de les proves més clares d'això és com ens han fet perdre el temps amb el tema de l'Estatut.

I què hi pot aportar Solidaritat respecte a les altres opcions independentistes?

Amb tots els respectes, penso que és molt difícil canviar de rumb, sobretot havent format part de dos tripartits, com és el cas d'ERC. La seva credibilitat política és de mínims. No hem de suplir a ningú, sinó que el país necessita una força que reculli l'esperit del 10 de juliol.

En certa manera, no heu col·laborat a fragmentar l'independentisme?
Si a la gent se li hagués demanat durant el col·lapse de les infraestructures el 2007 que es preparava una candidatura al parlament encapçalada per l'aleshores president del Barça, el portaveu d'un moviment anomenat Plataforma per les Consultes i l'ànima i cervell que va encapçalar aquell moviment a Osona, la Garrotxa i Mataró... ho hauria entès perfectament. El fet que un dels grups que es presenta digués que si en Laporta no anava amb ells, ells anirien amb Laporta... jo crec que la gran fugida de gent de Reagrupament cap a Solidaritat és perquè aquesta voluntat política no es va mantenir. Això és un frau a la voluntat de moltíssima gent.

La gent es refereix a Solidaritat Catalana com “el partit d'en Laporta”. Aquest personalisme tan marcat, no pot ser perjudicial pels propòsits electorals de la formació?

Crec que la creació de líders és una necessitat. Són les persones que poden portar les idees endavant. Per altra banda a Solidaritat hi ha moltes personalitats que fan avançar el projecte, i en tot cas són els mitjans que se centre massa en una figura determinada.

Quina part de culpa hi ha tingut els afanys de protagonisme dels candidats de Reagrupament i Solidaritat en la incapacitat per posar-se d'acord?
És un factor. Hi ha una cosa que no he explicat mai però penso que és un bon moment: la gent sap que vaig formar part de Reagrupament. Vaig treballar per la unitat. El 20 de juliol vaig formar part d'un dispositiu per aprofitar l'èxit de la manifestació per provocar una reacció que unís Laporta i Carretero. El que no va aparèixer a la cita va ser Carretero. Això és així. I la imatge que s'ha donat no sempre ha estat la que teníem els que ho vam viure. És a dir, Reagrupament no va donar el pas decisiu per culminar la unió.

Descarten pactes postelectorals amb Reagrupament?

De cap de les maneres. Considero Reagrupament els meus germans, i crec que en el futur molts de nosaltres farem els màxims a fi que en aquest país hi hagi un sol moviment independentista, incloent-hi a ERC.

Els acusen de no tenir un programa amb propostes concretes, més enllà de la reclamació de la independència de Catalunya.

L'arrel dels nostres problemes (i no veure-ho és ser políticament cec) és una de sola: la falta d'estructures d'Estat. N'hi ha que diran que és una simplificació, però si hi ha una cosa que no farà Solidaritat és entrar a administrar l'autonomisme, que està ben mort. Estem davant d'un problema d'ofec de les finances de la nació. Si no resolem aquest problema, estarem defugint la possibilitat de resoldre moltes problemàtiques que en deriven.

Quina és la ruta de Solidaritat Catalana per assolir la plena sobirania?
A cap nació li ofereixen la independència. Els estats se senten bé com estan. La sentència de Kosova, del Tribunal Internacional de la Haia, ha demostrat que Europa ha acceptat un nou estat. La legislació internacional s'ha posicionat d'una manera molt favorable d'acord amb els nous interessos. Fins i tot la intel·lectualitat catalana més distant, fa uns anys, de l'independentisme, ara la té en compte. Estem davant de centenars de casos d'intel·lectuals de casa nostra, alguns de l'òrbita de partits no independentistes, que actualment admeten i afirmen que la situació de Catalunya és insostenible.

Proposen que el Parlament declari unilateralment la independència de Catalunya. No els fa por la resposta que donaria l'Estat espanyol?

En ple segle XXI, no hi ha cap possibilitat d'una resposta militar. Per altra banda, és evident que tenen moltes eines per imposar la seva política. Però hi ha un fet clau: estem incardinats dins l'Europa democràtica, en formem part, i penso que seria plenament admesa una evolució cap a un nou estatus polític per a Catalunya.

Vol dir?

Només cal veure l'evolució que ha tingut el cas català en la premsa internacional. Se'n parla més que mai, per diferents temes i de diferent manera, però és clar que Europa ens té en compte. I no pot ignorar la voluntat d'un poble que és capaç de treure un milió de persones al carrer cridant “independència”.

No fa gaires dies, l'exsecretari general de l'OTAN Javier Solana deia que Europa no acceptaria una Catalunya independent.

Això voldria ell! La diplomàcia internacional dóna moltes voltes. Jo trobo molt significatiu que alts dirigents o exdirigents de l'OTAN hagin de sortir als mitjans per opinar d'aquesta qüestió. És senyal de les inèrcies engegades. Ningú hauria dit fa 10 anys que Kosova seria independent, i ara ho és. Si Europa ha de complir el seu paper democràtic i històric ha d'acceptar la voluntat del poble català.

I la societat catalana, està prou cohesionada socialment per tirar endavant aquest procés?
El parlament estarà tan legitimat com qualsevol altre per declarar la independència. Cal treballar clarament per això. Malgrat ERC, hem tingut un parlament sense independentisme. Cada vegada hi ha més sectors de la immigració que comencen a veure que són discriminats per l'Estat espanyol. I els que encara no ho veuen és perquè no se'ls ha explicat el dèficit fiscal que patim. Tot arribarà.
Els problemes socials de la crisi econòmica han esperonat l'esperit independentista, o el factor determinant han estat els atacs contra l'Estatut i el català?
Les dues coses hi han ajudat. El col·lapse de les infraestructures del 2007 van deixar un pòsit important, per exemple. És un conjunt de coses i situacions.

ICV continua proposant un estat federal.

És tan difícil aconseguir un estat federal com el que nosaltres creiem necessari. L'Estat espanyol no vol ser federal, i per ser-ho caldria canviar la Constitució. Pensar que Espanya s'hi avindrà és d'una candidesa extraordinària.

CiU vol negociar el concert econòmic.

Ara parlen de pacte fiscal. Però no deixa de ser un altre frau. Ells mateixos saben que no s'aguanta per enlloc. També caldria canviar la Constitució, i l'Estat no ho farà. Amb independència, no ens caldrà cap concert econòmic.

El PP diu que el que cal és parlar dels problemes reals de la gent.

Que cada any espoliïn a Catalunya 22 milions d'euros, no és un problema real? Al contrari. És l'arrel de tots els problemes. El que passa és que no els interessa parlar-ne.

Canviem de registre. Vostè és un home del món de la cultura. Creu que els grans equipaments culturals per a les comarques gironines (la biblioteca pública, el centre d'art Bòlit o l'arxiu històric) continuen essent prioritaris?

Girona no seria Girona sense grans equipaments, però l'austeritat econòmica marcarà el futur del país durant molts d'anys. Tot i l'evident prudència que cal tenir a l'hora de tirar endavant aquests equipaments, i la necessitat dels mateixos, Solidaritat s'oposarà a que la cultura sigui la principal sacrificada de la situació econòmica actual.

S'han de posar més diners a Temporada Alta per acabar de situar-lo com a festival de referència en l'àmbit europeu?

Crec que és una actuació prioritària. Tot el que sigui promoure la xarxa transfronterera Salt-Girona-Perpinyà és bo. La crisi no pot ser una excusa per no promocionar el teatre ni el pol d'atracció i atractiu cultural de primer ordre que representa Temporada Alta.

Quin suport ha de donar la Generalitat als cinemes públics que fomenten el cinema d'autor i el cinema en català?

Fomentar el cinema d'autor és important, i el cinema català s'ha de fomentar, però d'una manera adequada i no com ara. No pot ser que tot quedi resolt amb quatre canapès a Madrid. El fet de no tenir Estat no pot ser l'excusa perquè no hi hagi un cinema en català.


Per conversar al llarg d'una hora, prenem un te, gairebé a l'hora que diuen els britànics. Ho fem en una cafeteria darrere el diari. El cap de llista de Solidaritat per Girona es mostra en tot moment correcte, educat. És un gentleman, que no pot amagar la seva formació a Oxford, ni la influència de la cultura britànica en les seves maneres. Possiblement per aquest fet se'm fa pràcticament impossible entrar en el seu espai més personal. Fa molts anys que ens coneixem, vam coincidir en algun moviment reivindicatiu, que a cap dels dos ens ve de gust recordar. Tot i això, la cosa més intimista que li arranco és que em confessa que enmig de la campanya, si pot s'escapa per anar a caçar bolets. Estima el territori, li agrada fer senderisme. Ha caminat des d'Empúries a Ondarroa. Viu entre l'Empordà i el País Basc, on dóna classes a la Universitat de Deusto. Casat amb una noia basca, m'explica que té dos fills; un treballa a Eivissa i l'altre a Ondarribia.

A Toni Strubell sempre l'he considerat un activista. Activista en un sentit molt ampli, però sobretot de país. Té fusta de líder, de dirigent, no sap estar-se quiet, és un pencaire nat. Ha estat un dels principals impulsors de la Comissió per la Dignitat i la recuperació de la memòria històrica. Durant la conversa em recorda que avui fa cinc anys que el BOE publicava la normativa per retornar els papers de Salamanca i que avui només s'han retornat quatre engrunes. No li agrada parlar d'etapes anteriors que considera tancades, amb tot, recorda que entre els anys 1990 i 1992 va estar al capdavant d'ERC a les comarques gironines i se sent satisfet de la feina que hi va fer. Confessa que aquesta és la seva primera campanya com a candidat i que “als 58 anys és molt dur”, però està molt animat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.