Míster Exemple

Joan Herrera és del Barça –gol nord, segona graderia, carnets manllevats–, i un dels seus ídols futbolístics de la infantesa va ser Bakero. Al candidat d'ICV-EUiA es fa difícil imaginar-lo cridant per un partit de futbol i movent-se amb la contundència de Bakero. Més aviat sembla avesat al driblatge tècnic i serè –estil mitja volta de Xavi Hernàndez–, al driblatge que li permet portar la conversa al seu terreny, al seu discurs ecosocialista que, en desplegar les ales, ho fa carregat de pedagogia, farcit d'exemples pràctics. Molts exemples.

En la conversa amb els directors i caps dels diaris Avui i El Punt, ahir, en la visita a la redacció, Herrera repeteix un grapat de cops: “Us posaré un exemple”. I, repassant amb la mirada tots els qui l'envolten, com marquen els cànons dels discursos curosos, va i posa l'exemple: que si “s'han de mantenir els estímuls econòmics” per reflotar l'economia, que si el cas d'una noia de Santa Coloma de Gramenet desnonada, que si cal una regeneració democràtica i fer públic “el patrimoni propi”. En una ocasió, fins i tot, no només anuncia que posa l'exemple, sinó que el posa per demostrar que “les nostres referències –d'ICV-EUiA– són bastant àmplies”.

Sap que li pengen un seguit d'etiquetes i fa un cert esforç per espolsar-se-les, o com a mínim, per espolsar l'anècdota que pesa sobre l'etiqueta. És el cas d'anar amb bicicleta, una llufa que, segons com, es diria que el molesta. “Per fer política has d'evitar anar amb bici?”. Explica, “per posar un exemple”, els beneficis que reporten més bicicletes en circulació i menys emissions de diòxid de carboni. I aquí ofereix un punt de distensió –i d'humor– en confessar que, de jove, va patir un accident de bicicleta que li va deixar el nas tal i com el té actualment. “Per això abans era més guapo o menys lleig que ara”, bromeja, però sense gaire concessions iròniques: no va ser per militància que després va tornar agafar la bicicleta –quatre anys després, en concret. “No, militància no, serem un país normal quan estigui normalitzat anar en bici”. I creu que “hi estem a punt”. En un no-res, ja tornem a estar seriosos i vénen més exemples, com la necessitat de potenciar Rodalies o la cultura popular, amb “el bon exemple” recent dels castellers.