“L'actitud de Montilla és la de tirar la tovallola”

Intento fer una política amb les parets de vidre. Transparència, és conèixer el patrimoni i les agendes dels càrrecs electes; un registre de lobbys públics; un control més gran de les finances dels partits o reducció de la despesa electoral. Estic convençut que la immensa majoria de polítics tenen vocació de servei públic, però també hi ha molta suspicàcia.

És que realment no ha donat prou explicacions i crec que sí que hi ha certes implicacions. No hi ha recuperació econòmica sense ètica. Un dels problemes d'aquesta crisi és que l'economia era la de l'enriquiment fàcil. Quan aconsegueixes plusvàlues per la requalificació de terreny, treus diners de l'economia productiva per situar-los a l'especulativa. I la política també ha deixat fer i ha quedat afectada.

El que no podem fer és resignar-nos i l'actitud de Montilla és la de tirar la tovallola, com ja va fer el 2006, però llavors amb menys èmfasi. Espero que la gent d'esquerres es mobilitzi i que el dia 29 puguem revertir la situació, perquè ens juguem massa coses, com ara resoldre les crisis institucional i econòmica. Mas té com a prioritat eliminar l'impost de successions i deixar de recaptar 800 milions d'euros. Em preocupa que Mas governi, perquè representa determinats interessos. Quina és l'esmena més important que ha inclòs CiU en els pressupostos de Zapatero? La defensa de les concessionàries a la vora de Madrid. CiU, a Catalunya, apareix com una imatge neutra i realment està més escorada a la dreta del que aparenta.

És que Mas no l'ha negat. I aquesta possible entesa també em preocupa.

El problema és que tot plegat s'està normalitzant. Per què són capaços de posar el videojoc de l'Alícia? Perquè ho tenen interioritzat i pensen que no passarà res. El PP ha estat caminant arran de l'abisme i s'ha acabat precipitant. Va passar amb Garcia Albiol o amb Alícia Sánchez-Camacho quan va dir “no vull que cap català tingui menys drets que un immigrant” i aquesta afirmació no és certa. Els últims anys ha crescut molt la població de nouvinguts i s'han generat frecs. La solució no és assenyalar l'immigrant, sinó ampliar les beques menjador o més polítiques socials o més policia de proximitat. El que té nassos és que sigui el PP qui faci aquest discurs, perquè ells van permetre l'entrada d'immigrants irregulars per Barajas per explotar-los. Era un concepte de treballador kleenex.

No volem denunciar per denunciar. Ho vam fer amb Garcia Albiol i ara estem estudiant si la denúncia del videojoc pot tirar endavant, encara que l'hagin retirat. El problema de fons és que la reacció no pot ser només d'Iniciativa. Hauria de ser de la resta de partits i també de tot el país, perquè el PP està fent de Catalunya un banc de proves amb la qüestió del racisme.

A Madrid creuen que és un debat de la megapolítica i infravaloren la nostra reacció. Un dirigent socialista em deia que després de la sentència sortiríem molta gent al carrer i al final, hi hauria regate corto. És a dir, el peix al cove. I davant d'això, no podem permetre que cadascú faci la seva. Totes les opcions són legítimes. Entenc les tesis de l'independentisme i les del concert econòmic, però no les que defensen una simple recuperació de l'Estatut. Aquesta divisió crea desencís.

Només hi ha una opció realista: acatar la sentència. La resta són difícils. El concert econòmic te'l tomben i la independència necessita un país que l'acompanyi. La reforma constitucional es pot trobar amb el bloqueig del PP o la passivitat del PSOE i el que proposem després és una consulta amb tres preguntes. Però, cal caminar junts per sortir d'aquesta situació. Els independentistes gradualistes i els federalistes podem entendre'ns. Els projectes de país s'han de fer de forma compartida sense partir-lo pel mig.

En clau nacional, hem avançat més amb el tripartit que amb els governs de CiU.

No. Crec que hi ha hagut molta gent d'Esquerra i del PSC que s'ho ha cregut. El que passa és ara en reneguen, però sobretot per tacticisme.

No volem entrar en un debat de conselleries, perquè el gran repte és com fer front a la crisi. Nosaltres proposem una fiscalitat més progressiva per aconseguir recursos i encarar el canvi de model des d'una perspectiva d'equitat, educació i ecologia. I en segon lloc, un full de ruta nacional compartit. No volem fer un tripartit tres. Volem un govern amb més accent social i amb menys compartiments i barrejats. Per què una conselleria ha de ser tota d'Esquerra, PSC o Iniciativa?

No hi ha hagut prou diagnòstic compartit per fer afrontar els reptes de país.

No sempre l'hem encertada, però moltes de les polèmiques que s'han generat han vingut des de fora. I la realitat és que les polítiques de seguretat estan més valorades que fa quatre anys. Les càmeres de vigilància a comissaria és l'exemple paradigmàtic. Quantes crítiques hi va haver? Però resulta que hem evitat les falses denúncies i els maltractaments puntuals. El balanç és clarament positiu. Hem fet el desplegament dels Mossos i projectes pioners en la lluita de violència de gènere. Vull que se'ns jutgi per allò que hem fet, no per allò que alguns han contribuït a atiar.

La política que hem fet des del govern ha estat premiada, perquè hem reduït sinistralitat, congestions i contaminació. A l'àrea metropolitana tenim el problema de la qualitat de l'aire. Ara la situació és millor, però hem d'anar més enllà. Em sap greu que Mas per aconseguir quatre vots i per arribar cinc minuts abans estigui disposat a incrementar la sinistralitat i la contaminació.

A inici de campanya, hi havia Joan Saura, que repetirà a l'acte central i al final, en què també hi haurà Francesc Baltasar. Saura, a més, fa un circuit propi. És la manera de fer actes i multiplicar-nos. Hem fet un relleu de candidat exemplar.