Orgasmes, arguments i vídeos electorals

Són un parell d'orgasmes fingits bons arguments per votar un partit? No respondré aquesta pregunta perquè, com els vídeos electorals que ho proposen, només pretenc cridar l'atenció envers aquesta columna i evitar plantejar qüestions que no puc, no sé o no vull tractar. En les darreres campanyes, i de manera molt clara des de la irrupció d'internet, alguns partits empren els espots electorals per fer precisament això: cridar l'atenció. Però, quina és la finalitat d'un anunci electoral?

Tradicionalment, els partits han aprofitat aquests espais per establir les línies argumentatives que fonamenten les seves promeses electorals. I, tot i el soroll mediàtic que generen aquests vídeos espectaculars, la majoria dels espots ho continuen fent. Ho veiem quan els partits defensen en els seus espots una obra de govern i d'altres la posen en qüestió i plantegen alternatives. Ho veiem quan assignen al candidat els valors necessaris per tirar endavant un projecte de país. Ho veiem quan els partits es defineixen en relació a un espai ideològic o a un determinat col·lectiu. Fins i tot, ho veiem quan empren els espots per mostrar negativament l'adversari.

Tanmateix, ningú podrà negar que incloure un orgasme en un espot electoral crida l'atenció dels mitjans: objectiu aconseguit. Però cal anar amb compte perquè el ressò que es genera contribueix a eclipsar la resta d'arguments; automàticament les promeses electorals deixen de tenir credibilitat. Triomfa l'espectacle, perd la política. A no ser que considerem que la política només és espectacle.