En Pujol a Port Aventura

Si a Port Aventura cada any es trenquen les banyes per trobar un personatge famós com a ganxo per a les seves campanyes, ahir va trobar, sense voler-ho, un dels que ha tingut més impacte entre els visitants: Jordi Pujol. La passejada que va fer el carismàtic expresident català, convidat amb motiu del 15è aniversari perquè fer conèixer les instal·lacions noves, va ser un autèntic bany de masses i va eclipsar del tot el que no deixava de ser un altre acte de la campanya de Josep Poblet com a candidat de CiU a Tarragona. “Mira, mira, és Jordi Pujol”, va ser la frase que ahir al vespre es va repetir més al parc, fins i tot per moltíssims adolescents que és impossible que en recordin l'etapa de president. Hi van haver fotos amb ell, corredisses, comentaris elogiosos i també en to mofeta, que l'expresident va entomar amb humor. De fet, es movia en el seu element. “Jo sóc el de Polònia”, va dir fent broma amb una parella d'Arbeca.

Si la visita va ser apoteòsica, la conferència de premsa de després al centre de convencions –gairebé al cap d'un parell d'hores– va ser una lliçó magistral, sense titulars, però magistral. “Com que veig que sou joves us explicaré la història de Port Aventura vista per mi, és clar”, va avisar als periodistes congregats, gairebé en família. Va rememorar com es va decidir fer l'Eurodisney a París en lloc de Catalunya; com l'exalcalde Pujals va recuperar la idea de fer un parc a Vila-seca; la negativa de l'americana Anheuser-Busch de fer-se càrrec de la inversió promesa després de la segregació de Salou; l'aportació crucial de l'empresari Javier de la Rosa per desencallar el projecte; i l'entrada posterior –i decisiva per l'èxit, segons ell– de La Caixa. “Quedo parat de tot el que s'ha fet aquí en 15 anys, això abans era una garriga per caçar conills!”, exclamava, i va recordar el focus d'activitat econòmica que el parc suposa per al sud del país.

Pujol, però, encara és una referència política de pes enorme a casa nostra, i no podia pretendre marxar com si res, periodísticament parlant, en plena campanya electoral. Pel fet que Montilla no es torni a presentar: “No hi entro, no toca”, va esquivar. Pel que fa a les paraules de Puigcercós sobre el desori fiscal a Madrid i Andalusia: “Que Catalunya té un maltracte fiscal no cal que ens ho expliqui en Puigcercós, CiU ho sap millor que ningú de quan ens va tocar negociar amb l'Estat”. Però aquí ja se'n va anar per altres viaranys: “No critico que facin una emissió de bons, nosaltres també ho vam fer per a inversions puntuals, però sí que critico que s'hagi de fer per pagar nòmines”, va acusar. El president vitalici de CDC es va esplaiar amb reflexions molt dures amb el tripartit: “El govern ha frenat, ha desorientat el país, perquè no té un projecte sinó tres que es fan la punyeta l'un a l'altre, i hi ha una manca de lideratge”. Per això defensa que cal “un govern fort”, segons ell al contrari del que volen els altres partits. “La campanya està centrada en CiU, i la feina dels altres, ja ho tenen assumit, és aconseguir que guanyi, però no massa”. Els partits espanyols, el PP i el PSOE, perquè no els interessa per quan hi hagin de negociar a Madrid, i ERC, perquè vol condicionar el govern.

L'expresident tampoc no creu que s'hagi oblidat la manifestació del 10 de juliol contra la sentència de l'Estatut, però té clar per què en la campanya no se'n parla: “les eleccions que vénen no són per proclamar la independència de Catalunya, sinó per veure com traiem el país del sot, des d'una línia d'afirmació nacional, perquè estem malament”. Pel que fa al diagnòstic de les comarques de Tarragona: “Mira, te'n posaré un exemple. Coneixes la Sénia? I Rosselló, el poble valencià que hi ha a l'altre costat del riu? Fer una obra allí pot trigar dos o tres mesos, i aquí potser tres anys; això pot significar la decadència de Catalunya”. “Jordi, que és tard!”, se sent des d'un cantó de la taula. És la dona, la Marta Ferrussola. Doncs res, pleguem.