“Volem activar el votant que s'absté”

Amb molta energia, tal com crec que es percep. La militància està responent i ens hem centrat en una campanya de proximitat, amb molts mítings llampec als barris, per activar un perfil de votant tradicionalment socialista però que en les eleccions catalanes s'absté.

En els mítings llampec o els porta a porta, arguments ràpids. Fem pedagogia de l'acció de govern i desfem tòpics dels titulars. Per exemple, que els immigrats s'enduen tots els ajuts, que hi ha qui només s'ha centrat a escampar-ho i no és cert. O sobre els ni-ni, a qui molts es pensen que els donem un subsidi i el que farem és que treballin.

L'ànima catalanista la tenim, però volem deixar clar què som i què no som, perquè en aquests anys, dins d'un govern de coalició, no es podia visualitzar tan nítidament. Així no caiem en ambigüitats...

No pas per ERC, però segurament sí per CiU, que no sabem amb qui pactaria per governar, o pel PP, que dispara a immigrants en un videojoc i després el retira, quan ja havia arribat el missatge on volien. Els polítics hem de parlar clar.

Els perllongaments dels Ferrocarrils de la Generalitat a Sabadell i Terrassa, amb les interconnexions amb Rodalies, però també, de cara al futur, la ronda Oest de Sabadell, el carril bus VAO a la C-58 i el desdoblament de la B-124. Les millores sanitàries, amb el nou Taulí i un salt important en la construcció i ampliació del CAP; el centre de tractament de residus de Vacarisses; el sincrotró; 11 plans de barris en diferents municipis o la planificació metropolitana, amb infraestructures previstes i un model de ciutats compactes per no consumir territori de manera insostenible.

No es pot reeditar perquè el PSC no pot assumir el referèndum d'independència que vol fer ERC, però no en reneguem pas. No ha estat una mala experiència, però cadascú ha de fer el seu camí i el d'ERC va en direcció contrària al nostre.

Ara toca recuperar l'eix esquerra-dreta, i sociològicament Catalunya és d'esquerres. En segon lloc, quant a l'eix nacional, aspirem a l'encaix en una Espanya federal. I si ens diuen utòpics, també podem dir que els independentistes ho són. Els sentiments compten, però la realitat més: el primer és superar la crisi.

Tirar endavant l'hospital Ernest Lluch, el de Rubí-Sant Cugat; pressionar l'Estat perquè faci el quart cinturó, dur el tren a Castellar, fer l'orbital ferroviària i, més intangibles: impulsar les empreses sanitàries i alimentàries de la comarca per crear ocupació, tot vinculant-hi els estudis de la FP.