‘Periolítics'

Cada vegada que hi ha campanya electoral sorgeix el mateix debat. Els periodistes dels mitjans públics acusen els polítics d'imposar-los un temps en els informatius en funció del percentatge de vots obtinguts les darreres eleccions: els blocs electorals. En canvi, els polítics es defensen argumentant que si no es fes així les baixes passions d'algun periodista podrien beneficiar un partit o un altre.

Com que em sembla que ningú s'acaba de prendre seriosament un gran problema que afecta la nostra qualitat democràtica, permetran que un servidor tampoc ho faci. Els proposo dues frívoles solucions al problema dels blocs: la primera és que els periodistes dels mitjans públics desatenguin els seus compromisos professionals i deixin de cobrir la informació política, per exemple, un parell d'hores al dia. Ben mirat, si s'exerceix el dret de vaga quan hi ha vaga general, perquè no fer-ho quan hi ha campanya? La segona solució és crear un cos de periolítics. És a dir, periodistes amb carnet de partit que es podrien contractar als mitjans públics només els dies de la campanya. N'hi podria haver un, la meitat d'un, la quarta part d'un... Sempre en funció del percentatge.

Els partits en període electoral guanyen la batalla, però estan perdent la guerra. La classe política no es vol adonar que l'enemic no és el periodisme, sinó l'alta abstenció. L'opinió pública està cansada de percebre com el tacticisme se sobreposa als interessos generals. Que no es lamentin de la desafecció perquè la solució seriosa tothom la sap, la llei electoral catalana.