“Hi va haver deixadesa de CiU al Segarra-Garrigues”

L'acollida és molt bona i, la veritat, la gent està molt contenta amb la feina feta per aquest govern i no ho dic perquè toca, sinó perquè és el que els lleidatans et fan arribar.

I no és tant per la feina feta sinó perquè els fulls de ruta de cada formació per als propers anys no ho permeten, com el referèndum per la independència que proposa ERC.

Si no hi ha tripartit anirem sols. És una situació que ens deixa sols i el president Montilla ho ha deixat clar constantment i de forma reiterada. No pactarem amb ningú si no és per centrar-nos en la recuperació de la crisi i exprimir el nou sistema de finançament.

És el de la satisfacció per la feina ben feta. A més d'un tòpic és la veritat: l'enquesta definitiva serà el dia 28, quan la societat lleidatana i catalana es pronunciarà com cregui més oportú.

Totes les enquestes apunten que hi ha fins a un 45% de persones indecises, que encara no han decidit el seu vot i aquest és l'electorat al que hem d'arribar i explicar què hem fet i què volem fer en els propers anys.

Hi ha un vot ocult en un percentatge alt i crec que és nostre. Hi ha molta gent progressista que li fa molta recança votar altres formacions. CiU no genera prou confiança.

Crec que el cara a cara era la millor opció.

Castiga a tots els governs del món i n'hem vist molts exemples. Pensi que vam entrar al 2006 i al 2007 va començar la crisi. Ens ha castigat molt i l'oposició enlloc d'ajudar ha tingut el tripartit com seu objectiu des del primer dia, acusant i dient coses que no són certes. Ha estat una estratègia contínua de disparar contra el govern.

I a més amb una precampanya molt llarga i molt dura, tot i que ara sembla que fan una campanya complaent i dòcil.

Sense cap problema i treballant molt fort.

Estic enormement satisfet. Hem fet molta i bona feina. Tot i la crisi hem obert molts fronts de punta a punta de Catalunya i hem posat el sector en valor. El més important, però, és que hem aconseguit que es prengui consciència que aquest sector és estratègic per a l'economia i el país.

És que havíem de pujar al carro de l'alimentació. No només produir determinats aliments, sinó elaborar-los, distribuir-los i cuinar-los, si cal. Mai fins ara s'havia relacionat tant estretament la gastronomia amb la producció. Hem iniciat un canvi cultural entre la gent i al propi sector i l'alimentació uneix tots els agents del sector. Havíem de deixar de ser com el petit poblet gal aïllat, com el còmic, i aprofitar totes les sinergies. El discurs està canviant.

De la interrelació personal amb tot el sector i el nivell de proximitat que he arribat a tenir. He fet molts amics al sector.

A UP també he fet amics.

Moltes coses, però un àmbit que conec prou bé com el de la Salut val a dir que li hem donat la volta com un mitjó. Ara al Pallars, per exemple, ja no cal anar a Lleida o a Barcelona per fer-se un TAC, una ressonància, la diàlisis o la visita d'un especialista. També ha millorat molt el transport sanitari, per exemple. Miri, a Lleida hi ha 231 municipis i en aquests anys hem obert o reformat 200 consultoris, a més de 12 CAP i millores a tots els hospitals lleidatans. Poca cosa més cal dir, perquè la gent ho sap. En Educació també s'ha fet una inversió immensa. De fet, mai s'havia invertit a Lleida com fins ara.

Malgrat la demagògia d'alguns, l'hem fet. Al 2003 es va adjudicar alguna cosa, però no es va fer res. No va ser fins al 2005 que es va posar una primera pedra corrents i de pressa. Nosaltres li hem donat un gran impuls. Definitiu. A més, hem superat aquesta espasa de Damocles que eren les dues sentències europees quer amenaçaven el projecte.

Hem fet un esforç per explicar-ho i lògicament, com en tot, no agrada a tothom però majoritàriament la gent ho ha entès. No podíem fer el que volguéssim i menys incomplir dues sentències contra nosaltres. Quan CiU governava ja era vigent la directiva europea de protecció d'aus i no es va fer res. No vull pensar que fos per mala fe, però sí per deixadesa.

Amb el temps es demostrarà què es podrà fer a les zones protegides i segur que hi haurà hectàrees on no s'hi podrà regar. Aquestes les acabarem comprant o compensant, però seran menys de les que molts es pensen. En tres o quatre anys veurem resultats i veurem la importància brutal que tindrà el canal Segarra-Garrigues per Lleida, com ho va ser l'Urgell al seu dia.

No, ningú em va renyar. La veritat és que la disculpa era obligada i vaig estar desafortunat. Ja me'n vaig adonar just baixar del faristol, però també s'havien d'entendre aquestes paraules en el context.