Esquerra sucumbeix al PP i queda al darrere d'ICV-EUiA

El peix petit s'ha menjat el mitjà. La patacada estava anunciada, però ningú s'esperava que els socis de tripartit d'ICV-EUiA quedessin al davant d'Esquerra. Plantejat en els termes republicans, ahir van guanyar Fraga i Aznar i van perdre Macià i Companys. Joan Puigcercós va encaixar una derrota amb totes les lletres. Va davallar fins als 10 escons. Va perdre 11 diputats i gairebé la meitat dels vots (200.000). ERC passa a ser, doncs, la cinquena força de l'arc parlamentari i ja no té la clau de la governabilitat de les dues darreres legislatures. Són els tercers pitjors resultats del partit des de la recuperació de la democràcia. Àngel Colom, Heribert Barrera i, per descomptat, Josep-Lluís Carod-Rovira van fer un millor paper a les urnes que Joan Puigcercós, que es presentava per primera vegada.

En una nit de cares llargues i nusos a la gola, el candidat, flanquejat per Ernest Benach, Anna Simó, Jordi Portabella i Gemma Lago, va admetre haver perdut les eleccions després de les felicitacions de rigor al guanyador. El president d'ERC es va comprometre a mantenir una “actitud constructiva” i va advertir que continuarà treballant per conformar una alternativa a l'autonomisme. També va constatar que els ciutadans han donat suport a una segona alternança de govern. “El catalanisme és l'únic instrument que pot fer avançar aquest país”.

ERC hauria firmat amb 15 o 16 diputats i ha vist com la fragmentació del vot independentista li ha passat factura. Tampoc en la nit electoral, Puigcercós no va fer cap menció a Solidaritat ni Reagrupament. Sumant els vots d'ERC, de Joan Laporta i de Joan Carretero, s'hauria plantat a només 20.000 darrere d'Alícia Sánchez-Camacho. La realitat, però, el situa a 12.000 paperetes de Joan Herrera.

ERC retrocedeix a totes les circumscripcions (cinc escons a Barcelona i dos a Girona, Tarragona i Lleida). Diputats com Pere Aragonès, Pere Bosch o Maria Àngels Cabasés queden fora del Parlament. La pugna de les JERC i Noves Generacions també l'ha perduda.

Tot això passa l'any del 10-J i després de consultes sobre la independència arreu del país. Caldrà veure a partir d'avui si els resultats deriven en l'enèsima guerra fratricida o si, per contra, el partit està efectivament cohesionat –com afirma Puigcercós– després del traumàtic congrés del 2008. S'espera que els pròxims dies Carod-Rovira, que s'ha mantingut al marge, reveli els seus plans de futur.