ERC assumeix la derrota i cedeix al PP la clau del govern

Poca alegria, presses, i els del davant de la llista invisibles fins a les 10 de la nit tocades. I és que els resultats no eren per fer gaires bromes. La mateixa sala que aplegava militants, simpatitzants, saludats i coneguts, va anar quedant buida de manera inversament proporcional a la crueltat de les xifres que escopia una televisió de dimensions considerables. A mesura que passava el temps, i junt amb els percentatges de vots per cadascun del partits, l'ensurt anava creixent.

A Girona, tots veien per la televisió com la situació adquiria proposicions de desastre amb els deu punts de pèrdua respecte del 2007 (del 19,23% han passat al 9,20%); la pèrdua de dos diputats (dels 4 del 2007 als 2 d'ara); i, sobretot, l'imparable creixement del PP, amb un diputat a Girona i que passa a ser la tercera força política catalana. I finalment, tampoc han estat generoses les xifres del nombre de vots: dels 52.779 del 2007, ahir els van votar 26.828 persones. Amb l'escrutini fet, pràcticament fet, els dirigents gironins van sortir a donar la cara. El públic de la sala estava majoritàriament format per periodistes. La resta de la gent havia anat marxant a mesura que la fredor de les llistes s'anava imposant per sobre de la il·lusió, les esperances, i vés a saber si també d'algun lloc de treball. El discurs dels caps de llista, Carme Capdevila i Pere Vigo, van estar a l'altura de les circumstàncies. Van ser curts i freds com els resultats. Abans de la compareixença, el silenci era total. Tothom restava a l'espera de com s'ho haurien agafat. Com en la campanya, van haver de ser ells mateixos els qui aixequessin els ànims i fessin vibrar mínimament el personal. El president comarcal, Josep Carrapisso, va començar dient: “Per ERC, ser al Parlament és una qüestió que va més enllà dels números”.

Les seves primeres paraules van ser per felicitar a CiU per la victòria electoral. També van ser les primeres per a Carme Capdevila. La consellera “en funcions”, tal com va dir ella mateixa, també va felicitar a Santi Vila, el seu rival gironí i cap de llista de CiU. Va deixar clar que s'havia perdut, i va animar a a seguidors i militants dient que ERC ha assolit el punt diferencial de “reforçar l'independentisme”. No es va voler ni parlar dels possibles pactes en el futur. “Demà sabrem les xifres definitives”, va manifestar Capdevila. Això, no va voler dir, ni de lluny, que ERC tanqui les portes. Es va recordar que, la fins fa poc, innegociable punt del referèndum per la independència, ha passat a s un segon lloc. Ha estat relegat pel punt d'un pacte nacional econòmic. Va ser igualment clara, quan va atribuir al PP la clau de la governabilitat amb la seva força tant recentment adquirida. Capdevila va posar la pilota al teulat del PP. Segons com es miri, una veritable pilota enverinada als guanyadors. Tothom sabia que s'apropa una nova etapa, en la qual ERC no tindrà accés al govern. Ningú va parlar de possibilitats de tripartit. A la seu van quedar restes de canapès i cap ampolla buida. I és que tampoc hi va haver cava.