Ni els convilatans
El tripartit no se salva de la patacada general ni a les poblacions d'origen dels candidats socialistes, d'ERC i ICV
Montilla és qui en surt més escaldat, amb 15 punts menys de percentatge pel PSC a Cornellà que el 2006 i Tura veu com CiU venç a Mollet
Mas puja a Barcelona i Camacho, a Blanes, fidel reflex del nou Parlament
La històrica patacada del tripartit en les eleccions del 28-N no ha tingut excepcions. Ni a les poblacions de naixement o joventut dels candidats –que en molts casos encara és l'actual i fins i tot alguns la van governar– el PSC, ERC i ICV no s'han salvat del fort descens general. Fins i tot, com si es tractés d'un escarment casolà, en gairebé tots els presidenciables de l'anomenat govern d'entesa la trompada ha estat més marcada allà on s'han criat que en la mitjana nacional.
Qui s'ha endut el càstig més dolorós ha estat José Montilla, amb 15 punts menys de percentatge pels socialistes a Cornellà que el 2006, del 47% al 32% i una pèrdua de 4.000 vots. La ciutat del Baix Llobregat, liderada durant dues dècades per l'ara president en funcions i un dels grans bastions del PSC, ha vist com CiU reduïa a només 4.000 vots el desavantatge. A Sant Just, on viu actualment –i la seva dona, Anna Hernández, és regidora de l'Ajuntament–, el PSC també ha registrat una baixada important (del 5%), però no tan pronunciada.
L'altra gran derrotada ha estat curiosament la número dos del PSC, Montserrat Tura, que ha hagut d'entomar que CiU capgirés els habituals resultats a Mollet. A la consellera de Justícia en funcions, nascuda a Mollet i alcaldessa d'aquesta localitat del Vallès Oriental durant 16 anys (1987-2003), li està costant pair la baixada socialista i particularment que CiU hagi avançat la seva formació on ella va néixer i manar. Concretament, els convergents passen de 4.500 vots a 6.200 i el PSC, de 6.500 a 4.800.
L'experiència del número tres, l'exministre Celestino Corbacho, a l'Hospitalet de Llobregat, on també havia estat alcalde, no ha estat gaire millor: el grup socialista ha sofert un descens de 10 punts en percentatge –del 39% al 29%–i la diferència de 19.000 vots amb CiU ha quedat en 4.000. També Joaquim Nadal ha caigut allà on tants anys va ser alcalde, Girona, on encara viu i on ara era cap de llista. Malgrat que a les eleccions al Parlament CiU tradicionalment havia guanyat a la capital gironina, aquesta vegada el triomf nacionalista ha estat molt més rotund: CiU puja 10 punts percentuals (del 30% al 40%), els mateixos que baixa el PSC (del 24% al 14%), i la distància entre tots dos arriba als 10.000 vots.
Pel que fa als principals dirigents d'ERC, el seu president, Joan Puigcercós, també ha perdut vots a Ripoll, de 874 a 594, un 5%, i s'ha quedat com a tercera força a la població del Ripollès, amb el PP pujant amb força i Solidaritat Catalana irrompent amb 229 vots. Puigcercós va néixer a Ripoll i allà va començar la seva carrera política, de regidor. Actualment, viu a Barcelona. El seu número dos, Ernest Benach, a Reus tota la vida, tampoc ha dut sort, ja que ERC ha perdut 10 punts (del 16 al 6%) a la capital del Baix Camp. Ha cedit la tercera posició al PP.
L'últim soci del tripartit, Iniciativa, també ha rebut un vot de càstig, però en el seu cas més petit. I de la mateixa manera s'ha comportat l'electorat de Barcelona, d'on és Joan Herrera, que ha retrocedit 20.000 vots i un 2,5%.
Barcelonins a l'alça
Entre els que han obtingut més escons, el líder de CiU i futur president, Artur Mas, ha pujat quasi 50.000 vots a Barcelona, amb un augment en percentatge del 7%, en sintonia amb la seva victòria. La candidata del PP, Alícia Sánchez-Camacho, nascuda i arrelada a Blanes i que fins que va agafar la presidència del partit fa un parell d'anys hi va viure, ha recollit 800 vots més i un 3,5% més al municipi de la Selva, i ha superat ERC al tercer lloc. Inclús, ICV també avança ERC, en un fidel reflex del nou Parlament.
Pel seu cantó, Joan Laporta i Solidaritat han sumat 20.000 vots a Barcelona, vorejant el 3% del total de vots emesos. Joan Carretero, de Reagrupament, va donar la cara a Puigcerdà, on viu i on va ser alcalde, amb el segon lloc darrere CiU i 300 vots més que SI, trencant la tendència de la resta de Catalunya.
Enllaços relacionats
Publicat a
- El Punt. Barcelonès Nord 01-12-2010, Pàgina 23
- El Punt. Barcelona 01-12-2010, Pàgina 23
- El Punt. Camp de Tarragona 01-12-2010, Pàgina 23
- El Punt. Comarques Gironines 01-12-2010, Pàgina 27
- El Punt. Penedès 01-12-2010, Pàgina 23
- El Punt. Maresme 01-12-2010, Pàgina 23
- El Punt. Vallès Occidental 01-12-2010, Pàgina 23
- Avui 01-12-2010, Pàgina 20