28-N: i ara què?
Les eleccions han modificat la fesomia del Parlament i suposaran per al govern un canvi de color, cohesió i fortalesa
Divuit articulistes analitzen per a aquest diari les expectatives que genera el nou panorama polític en una Catalunya en plena crisi econòmica, política i institucional arran de la sentència del TC
No és el mateix anunciar el canvi com a reclam electoral, que convertir-lo en una realitat tangible que beneficiï el conjunt de la societat. En tot cas, els catalans van apostar el 28-N pel cop de timó polític. Van dipositar massivament la seva confiança en CiU, convertiran Artur Mas en el nou president de la Generalitat, faran possible un govern monocolor, en principi més coherent i cohesionat que el tripartit, però sense majoria absoluta i, per tant, obligat a dialogar amb la resta de forces polítiques per avançar. I també han incrementat el perfil catalanista del nou Parlament, no només amb la clara majoria nacionalista, sinó també amb l'entrada d'una segona veu independentista al marge d'ERC, que és la de Solidaritat Catalana, liderada per Joan Laporta.
La qüestió central és com afectarà aquest canvi de panorama polític al país? Es traduirà en més eficàcia de l'acció de govern? Servirà perquè Catalunya surti abans o millor de la crisi econòmica global? Tindrà més èxit en la difícil relació amb Espanya? Donarà resposta a l'atzucac provocat per la sentència del Tribunal Constitucional contra l'Estatut referendat pels catalans? I a la demanda social explicitada en la massiva manifestació sobiranista del 10-J? Quin seria el full de ruta perquè el 28-N es tradueixi en un canvi a favor del nostre país? Aquest monogràfic d'opinió ofereix la visió de divuit articulistes sobre totes aquestes qüestions, que són clau per al futur de la nació catalana.
