El principal obstacle serà la crisi
Mas haurà de prendre mesures impopulars que castiguin encara més als catalans que ja pateixen
Artur Mas governarà Catalunya en començar l'any 2011. Ha guanyat les eleccions que no li han donat una majoria absoluta, però CiU ha tenyit de blau tot el mapa polític català esgarrapant bosses de vots a socialistes i republicans. L'electorat ha fet fora el segon tripartit i ha optat pel canvi que proposava Mas durant la campanya. Tindrà les mans lliures per formar el govern que cregui més oportú i començarà a proposar les lleis que ha promès en el seu programa electoral.
El problema principal que haurà d'afrontar no serà en l'oposició d'esquerres, que estarà un temps desconcertada discutint com articula un nou discurs i com resolen el lideratge els socialistes i els republicans. La pujada del Partit Popular donarà a Alícia Sánchez-Camacho l'oportunitat de fer oposició, pensant més en el que interessa a Mariano Rajoy que en la governabilitat de Catalunya. El principal obstacle serà la crisi que afebleix tots els governs occidentals, que estan més pendents del que manen els mercats que de les pròpies estratègies a mitjà i a llarg termini. Catalunya estava cansada del tripartit de Montilla i les seves discrepàncies internes i externes, que eren percebudes com un desgavell. Però és la crisi econòmica, l'atur, la desconfiança en els polítics, la inseguretat i la por del futur el que ha propiciat el canvi, el que haurà de combatre des del primer moment. Artur Mas no tindrà dificultats a formar un govern més prim per tal d'alleugerir la despesa innecessària d'una administració en què s'hi han encabit centenars de càrrecs per als partits de l'anterior govern. La seva prioritat serà la de combatre la crisi que, paradoxalment, no depèn d'ell sinó del que diguin els mercats, els bancs centrals i el Fons Monetari Internacional. La crida feta a pensar en el país i no en els partits representats al Parlament és de sentit comú. Haurà de prendre mides impopulars que castiguin encara més els catalans que ja pateixen les conseqüències de l'atur i la marginalitat social.
El proper president està preparat per al repte després de tants anys de fer política des del govern i des de l'oposició. Té la confiança dels catalans i estic segur que s'envoltarà dels que cregui més preparats per governar des de l'hora zero. Tindrà també dos adversaris rellevants. El primer serà el president del govern espanyol, amb qui haurà de començar a parlar del seu objectiu del concert econòmic en uns moments en què Zapatero està acorralat per les pressions internacionals i per la seva fragilitat política interior.
Els altres adversaris, més dialèctics i retòrics, els trobarà en els grups minoritaris del Parlament, que li faran la guitza per raons ben diferents. El corrent independentista, encapçalat per Laporta, farà molt soroll; Joan Herrera no n'hi deixarà passar ni una pel que fa a qüestions socials; i Albert Rivera anirà posant tots els pals a les rodes en qüestions de llengua i de sobirania. Li desitjo molta sort i molt d'encert.
