“A les municipals hem de sumar amb altra gent ”

Respecto l'opinió de Carod, com la d'altres companys del partit que han expressat obertament la seva crítica al voltant dels resultats i l'estratègia seguida. És membre nat de l'executiva i del consell nacional. Fa temps que no hi assisteix regularment. Ara és el moment de fer-ho. És molt més pertinent que fer-ho davant dels mitjans.

No. Una altra cosa és sobre la seva responsabilitat. Hem analitzat i consta en el document que estic coordinant i preparant amb altres companys que hi ha un element coincident per part de moltes veus dins el partit: el govern ha estat mancat de relat, tant de la bondat de l'aposta estratègica del 2003 i el 2006 com del balanç de la feina feta. El govern no ha excel·lit a l'hora de comunicar i no ha estat ben acceptat o no s'ha entès, i Carod ha estat el màxim referent institucional d'ERC i el vicepresident del govern; per tant, és lògic que en sigui coresponsable per la part que li toca. Carod és part responsable de la repetició del govern. No es pot espolsar les puces i dir que no se'n sent responsable, eximir-se de tota responsabilitat no és gens lògic.

Ara fa dies, no diria que hi parlo sovint, però regularment.

Sí, a través d'algun missatge. I abans, personalment en diverses ocasions. Fa uns mesos vaig demanar-li que s'impliqués en la campanya, i va declinar-ho legítimament.

Em sembla molt bé que aquesta inhibició que ha tingut en la campanya de les eleccions al Parlament reverteixi ara en una participació activa. Sempre hem dit que incorpora un capital polític importantíssim a ERC, que hi ha molta gent que vol que hi tingui un paper actiu.

Són circumstàncies diferents. Montilla ha estat president de la Generalitat, i difícilment podia exercir de cap de l'oposició. Això va fer que madurés aquesta decisió molt abans de la campanya. En el cas de Puigcercós, he admès que potser va ser tardanament, dimarts [48 hores després del 28-N], que va anunciar que posava el càrrec a disposició del consell nacional...

Aquesta és una interpretació que s'ha fet, i és lliure i gratis especular, però al darrere d'això em consta que no hi ha hagut cap càlcul egoista i personal. És una decisió honesta forçada per l'anàlisi segurament tardà, que s'hauria pogut fer efectiu el mateix dilluns.

Això ja ho hem assajat el 2003 i el 2006. Ho hem tastat al govern de Catalunya. El resultat s'ha vist el 28-N. És una reflexió legítima però extemporània, i perd de vista el món, perquè ja ho hem assajat, i no precisament amb èxit. Ara per ara, aquesta col·laboració entre les esquerres ha estat sancionada a les urnes. El signe dels nous temps va en una direcció contrària. El PSC és víctima d'una regressió infantil, desfulla la margarida entre ser un partit amb una vocació clara de fer política a Catalunya o bé servir els interessos del PSOE. Ha malbaratat el capital guanyat els set últims anys per ampliar la base social del catalanisme. Malauradament, s'ha replegat ideològicament cap a posicions espanyolistes, i ICV continua refugiat en el federalisme utòpic. El PSC ha baixat del tren del 2003 i n'espera un altre en sentit contrari. El futur dirà què.

El comportament electoral és diferencial: als municipis grans es vota en clau general, però també molt local. ERC és la tercera força municipalista de Catalunya, i aspirem a mantenir aquest lloc. Perquè això sigui possible, en aquest full de ruta que portarem al consell nacional proposem la celebració al març d'una conferència municipalista amb la participació activa dels principals càrrecs electes locals. Per debatre i tancar el programa electoral, per proposar reforços i canvis organitzatius, per optimitzar la feina local i debatre els criteris de confecció de llistes. També hi ha un pla per a les grans ciutats que prioritza alguns municipis concrets, no tots metropolitans, també a la segona i la tercera corona. Aprovarem un pla específic en aquest sentit.

La realitat política a Catalunya i a nivell municipal, també a Barcelona, s'ha atomitzat amb la presència de noves formacions, no només independentistes, i tenint en compte que la barrera per obtenir representació és el 5%, cal una reflexió sobre la possibilitat de sumar esforços amb altra gent. Plantegem, per fer-ho possible, la creació d'algun paraigua, d'estructures municipalistes. Ja tenim una estructura que permet associar llistes en alguns municipis on hi ha gent l'organització de la qual se suma a la sigla d'ERC, pensant en acords de signe progressista. Ara estem pensant a crear una estructura específica de signe independentista i d'esquerres, que ha de permetre en alguns municipis incorporar i fer possibles acords amb altres partits independentistes i que concorrin a les eleccions.

Per descomptat. En el cas de Barcelona, no hi ha res decidit. Jordi Portabella, de forma intel·ligent, intenta obrir el perímetre de l'actual representació d'ERC a altres opcions polítiques, per sumar esforços. Incorporar esforços sempre que hi hagi un mínim comú denominador. Però no hem pres cap decisió. Aquestes decisions d'àmbit local s'hauran de coordinar amb la direcció nacional del partit. La decisió no es prendrà només localment. Aquesta proposta de crear una nova estructura paral·lela a la que ja funciona encara ha de ser validada pels òrgans del partit; la qüestió està en procés d'estudi.

Ja tenim un acord, en molts municipis, que es diu ERC-Acord Municipal, com ICV-Entesa pel Progrés Municipal. És una marca consolidada, un refugi, un paraigua... Però ara parlo d'una altra cosa: que en alguns municipis concrets, de forma quirúrgica i no generalitzada, es propiciïn acords amb algun instrument amb el qual es puguin sentir més còmodes.

Hi ha estudis postelectorals que diuen que hem perdut entre 55.000 i 100.000 vots que han anat a Joan Laporta. Una part d'aquests vots estic convençut que els recuperarem, perquè és un fenomen nou. Quan les esquerres cedeixen terreny, aquest espai l'ocupen fenòmens populistes i demagògics. En altres processos electorals, ERC, que està assentada al territori, recuperarà part d'aquest espai. Hem perdut també més de 100.000 vots que han anat a CiU, i una part, al PSC i ICV. Però des del 2003 el conjunt de les esquerres ha perdut un milió de vots. Aquí és on hi ha el coixí de la centralitat. ERC no es pot obsessionar només per competir; ha de treballar pensant en la centralitat. Laporta no ens arrossegarà a la seva agenda política. ERC no pot ser el partit que fa una oferta independentista de llibre de cavalleries o de faula. Té el propi ADN i en aquest document que estic preparant això ja hi figura.

Hi haurà canvis de manera immediata, amb la voluntat de conduir el partit fins al congrés, d'incorporar gent del món municipalista, persones que han tingut responsabilitat institucional i nous valors del territori. D'altres, lògicament, hauran de cedir el lloc o la responsabilitat a altres persones.