Tret de sortida a la consulta de Barcelona
La capital posa a prova avui el seu dispositiu a la Barceloneta
Des de demà i fins al 9 d'abril es podrà votar anticipadament als deu districtes
Un milió i mig de persones, cridades a votar
Després d'un dilatat procés que ha fet que 531 municipis catalans es pronunciïn sobre la conveniència que Catalunya esdevingui un estat propi, ara arriba el torn que Barcelona hi digui la seva. Des d'avui fins al 10 d'abril, al voltant d'1,5 milions d'habitants de la capital catalana estan cridats a expressar la seva opinió sobre el futur del país en una consulta que, com la resta, no té rang oficial però que ha estat estructurada des del cor de la societat civil. Tota una revàlida per mesurar el pols i la musculatura del moviment independentista en uns moments de plena efervescència política a Catalunya.
La Barceloneta ha estat el barri escollit per donar el tret de sortida a la consulta. Un total de catorze taules estaran habilitades durant tot el dia d'avui al barri mariner per excel·lència, en una jornada que té el caràcter de test ja que servirà per polir el funcionament del sistema de votacions.
Ara bé, el veritable repte per a la consulta s'iniciarà demà, que és quan es començaran a recollir els sufragis anticipats. Un procés que s'allargarà fins al 9 d'abril, vigília de la celebració de la consulta pròpiament dita, prevista pel 10 d'abril, i que serà clau per avaluar el resultat de l'experiència, tal com reconeix el coordinador de Barcelona Decideix, Alfred Bosch: “A les localitats grans on s'han fet les consultes, la meitat dels vots han estat aconseguits anticipadament. Per això ens hem donat quatre mesos de coll per recollir-los”, comenta.
Tot i que no hi ha precedents equiparables que puguin servir de mirall atès el volum poblacional que té Barcelona, Bosch admet que les experiències d'altres ciutats –Sabadell, Tarragona o Lleida– poden servir de referent “tot i que la complexitat d'aquesta consulta augmenta exponencialment”.
Caldrà arremangar-se, sobretot a l'hora de fer-ne difusió d'aquí al 10 d'abril. Com en la resta d'iniciatives similars que ja s'han fet, hi podran participar els majors de 16 anys i també tots els immigrants que estiguin empadronats. Aquest criteri fa que sigui difícil establir un cens de participació fiable, tot i que es calcula que oscil·la a l'entorn d'1,5 milions d'electors.
Els districtes es mouen
Perquè el repte d'acaptar com més sufragis millor es pugui fer amb les màximes garanties, els responsables del procés han utilitzat els deu districtes de la ciutat com una mena de circumscripció electoral. Així, cadascun té el seu propi dispositiu, amb els corresponents voluntaris i un coordinador, amb punts permanents i mòbils que s'utilitzaran per recollir els vots durant les pròximes setmanes.
A aquestes altures, però, el grau de mobilització i organització a cada districtes és dispar. A l'Eixample ja compten amb 734 voluntaris i quatre indrets de votació –un d'ells és una botiga de la cadena Bon Preu– tot i que aspiren a arribar als 47 en les pròximes setmanes.
Pel que fa a Ciutat Vella, les redaccions d'El Punt i l'Avui –carrer de les Tàpies– i Vilaweb –carrer de Ferlandina– funcionaran com a seu electoral fins al 9 d'abril.
Al Gràcia, un districte on el teixit associatiu té un pes vital, entitats històriques com els Lluïsos, el Cercle Catòlic o la Federació de Colles de Sant Medir han donat el seu suport a la consulta, tot i que de moment, però, només es podrà votar a la seu de la Fundació Festa Major, al carrer Igualada.
A Sants ja han iniciat jornades de formació per als fedataris que recolliran els sufragis i esperen tenir-ne fins a uns 50. Disposen de dos col·legis electorals, les Cotxeres i el Centre Social de Sants, i volen aprofitar el partit de la selecció el 28 de desembre a Montjuïc per rebre suports, vots i donar-se a conèixer.
Igualment al districte de Les Corts, on tot l'operatiu no es posarà en marxa, però, fins al dia 17, també han arribat a un acord amb la directiva del FC Barcelona per situar meses per votar en sis partits que es disputaran al Camp Nou fins al 10 d'abril.
A Sarrià-Sant Gervasi no volen posar en funcionament la recollida del vot anticipat fins a tenir tota la logística a punt, i per això encara no saben si començaran a recollir-lo demà o si esperaran a dijous.
Implicar entitats
Al districte de Sant Martí la prioritat, ara mateix, és implicar més entitats i estructurar una xarxa de punts mòbils per aconseguir suports –una tasca clau per estimular la participació–, mentre que a Horta-Guinardó els 450 voluntaris mobilitzats esperen obrir quatre o cinc punts de votació permanents per barri.
Sant Andreu és un dels altres districtes que està responent a la crida –hi ha 500 voluntaris i es confia a arribar al miler–, mentre que a Nou Barris només en són tretze.
Més voluntaris i punts per a les votacions que diners
El pla de treball aprovat per Barcelona Decideix per tirar endavant la consulta estableix que es necessiten uns 10.000 voluntaris, 300 punts de votació i uns 200.000 euros de pressupost per tirar-la endavant. Segons explica Alfred Bosch, coordinador de la plataforma, actualment ja compten amb uns 6.000 adherits, però confien que arribaran a la xifra anhelada ja que, entre d'altres coixins, disposen de 4.000 amics a la xarxa social Facebook. Pel que fa a les seus electorals, que són indispensables tant per al vot anticipat com per a la mateixa jornada del 10 d'abril, ara mateix no s'arriba a aquesta xifra ni de lluny. Aquí, però, Barcelona Decideix té un altre comodí a la màniga, com és que compta amb l'adhesió de 280 entitats. I el càlcul és que, si bé no totes, la majoria acabaran cedint els seus locals a la causa. Un exemple paradigmàtic és el cas de Gràcia, que ara mateix només compta com a seu electoral amb el de la Fundació Festa Major. Ara bé ja es dóna per fet que, més d'hora que tard, també es podran utilitzar els locals d'altres entitats que donen suport a la consulta. Amb els diners, però, el problema és majúscul. Alfred Bosch reconeix que, a hores d'ara, serà difícil cobrir el mínim exigible, amb la dificultat que el marge per obtenir ingressos és molt limitat. O sigui, que pràcticament l'única via que té la plataforma per finançar-se són les aportacions populars. “Necessitem que la gent s'impliqui”, conclou Bosch.
