L'última batalla del general Patton

Mà dreta de Mas

L'estrateg dels convergents va acompanyar Mas durant la travessia pel desert que ha bregat el futur president de la Generalitat. Membre capital de l'anomenat “pinyol”, i al costat de dirigents com Francesc Homs, Oriol Pujol o Germà Gordó, ha exercit de mà dreta del líder del CiU. Hi va ser en els moments difícils, quan els pitjors pronòstics anunciaven la desfeta de la federació com a conseqüència de la retirada de Jordi Pujol, i s'hi ha mantingut fins a la victòria definitiva del 28-N, que la setmana vinent farà de Mas el 129è president de la Generalitat.

Madí milita a CDC des de 1993 i ben aviat va assumir responsabilitats al govern de Pujol. El 1994 i durant dos anys va ser cap del gabinet d'estudis del Departament d'Interior. Després, va ser nomenat cap del gabinet del Departament d'Economia de Mas fins al 1999, director de l'oficina del portaveu fins al 2001 i, tot seguit, secretari de Comunicació de l'executiu. El 2003 va presentar la seva dimissió a Mas, aleshores conseller en cap, per posar fi a la “persecució política, moral i mediàtica” a què va denuncia que el sotmetien els partits de l'oposició per la presumpta manipulació d'estudis d'opinió de la Generalitat. Aquell mateix matí havia de comparèixer en una comissió d'investigació parlamentària sobre l'assumpte que es va tancar amb totes les possibles responsabilitats aclarides.

Madí va exercir aquell any de sotsdirector de la campanya electoral de les eleccions municipals, de les catalanes i, l'any següent, dels comicis al Congrés. El desembre del 2004 va ser nomenat secretari d'acció electoral de CiU. En paral·lel, es va convertir en la veu dels convergents des de 2005 fins al 2008. Però el camp en què ha excel·lit Madí és el de l'estratègia electoral. El 2006 va capitanejar la campanya pel referèndum de l'Estatut i, a la tardor, la de les eleccions catalanes. La creació del polèmic DVD contra el tripartit i la signatura de l'anomenat “contracte amb els catalans”, aquell que Mas va rubricar davant de notari per garantir que no pactaria amb el PP, li va costar llavors reprovacions internes a la federació.

“L'ase del cops”

L'agressivitat pròpia del general Patton, però, va provocar sobretot que s'endugués un important vot de càstig en el congrés de Convergència del 2008 de mal pair. Gairebé el 40% dels assistents al conclave no el van avalar per al càrrec de secretari de comunicació i estratègia del partit.

En aquesta última campanya, en què CiU va optar per desmarcar-se del model del 2006, Mas va subratllar que Madí s'havia convertit massa sovint en l'“ase dels cops” de manera injusta. En les darreres setmanes ningú no ha estalviat les lloances a l'ideòleg d'una estratègia que ha tingut grans similituds amb la que va portar Barack Obama a la presidència dels Estats Units. Esperança, il·lusió, emoció.

El colofó d'aquest reconeixement públic va ser al míting final de CiU al Palau Sant Jordi. Des del faristol, el van felicitat Mas, Josep Antoni Duran i Lleida i Xavier Trias. Aquell vespre l'estrateg dels convergents no va poder contenir els sentiments. Madí és un dirigent que, com el líder de la federació, s'ha forjat en l'adversitat durant els últims anys. A partir del gener, després d'una meditada reflexió prèvia, emprendrà un projecte professional personal i podria capbussar-se en algun consell d'administració. A alguns els costa d'imaginar que aquest animal polític –que diria Aristòtil– es retiri per sempre de l'univers dels partits. Per si de cas, ell no en tanca la porta. Ja se sap: mai no diguis mai.