“No hem d'anar a guanyar 5 a 0, com en el Barça”

Sí. Ho valoro com un tema històric. És molt important per a les dones i molt important per a la normalització democràtica del nostre país. Per mi és un honor ser la primera dona presidenta. Em sento emocionada, feliç, preocupada, excessivament responsable, tot.

No és fàcil de dir. Homes i dones tenim maneres de fer diferents. Jo sempre dic “anem per feina”, em preocupo de les coses petites i de les grans, i crec que tot és important. Vinc d'una família nombrosa amb cinc germanes i quatre germans. I a casa meva els germans havien d'estudiar i les germanes havien de trobar un bon marit. Per tant, he viscut una experiència que m'ha obligat, com a dona, a defensar la meva posició.

Sóc una persona molt negociadora. Busco el consens. Crec que és positiu. No hem de guanyar 5 a 0, com en el Barça. I val la pena trigar una mica més per arribar a un acord però que sigui bo.

Potser m'equivoco, però ara s'obre una etapa diferent. Almenys per a CiU sí que és nova. No només perquè arribi al govern sinó pel que va dir Artur Mas el dia de les eleccions: ser generosos, i venim a construir i no a destruir. En un Parlament s'han de debatre idees i projectes. No sempre hi haurà consens, però el que jo procuraré, des de la presidència, és buscar l'acord. Al màxim.

Ho valoro molt positivament. És lògic que alguns partits no volguessin que fos la seva presidenta, i ho entenc. Jo represento una manera de pensar i de fer que no canviaré, però assumiré un paper de presidenta neutral. Agraeixo l'abstenció d'aquests grups, és molt positiva. Vol dir que em fan un vot de confiança. I agraeixo el gest dels partits que han prestat part dels seus vots perquè sortís en primera volta. També és un vot de confiança i he de saber a partir d'ara jugar-lo bé.

Durant dues setmanes els negociadors de cada grup parlamentari han estat parlant, i molt. Han dedicat moltes hores a intentar arribar a acords. Nosaltres no hi anàvem amb una posició tancada, sinó amb generositat. Al final no s'ha arribat a un pacte amb aquests partits, sinó amb les formacions que, per ordre, han guanyat les eleccions. És totalment democràtic. També s'ha de preguntar a ells per què no hi han acabat entrant. La veritat és que CiU ha fet tot el que ha pogut.

No és només que ho prevegi, sinó que és una obligació. Si des de fa dos o tres anys els ciutadans i ciutadanes de Catalunya prenen mesures d'estalvi, el que no poden fer les institucions és no veure-ho. Exposaré un pla d'austeritat a la mesa en una de les primeres reunions, i m'agradaria que el tinguéssim a primers de gener. Els ciutadans veuran que estem al seu costat.

Sí, és una de les coses. Els cotxes han d'estar per tot el que és oficial. Ara, que cada dia tota la mesa hagi de venir en cotxe oficial, avui per avui sincerament no és ben vist. I hem de ser un exemple. M'ho vull pensar.