La número dos

De professió, psicòloga, llicenciada per la Universitat de Barcelona. D'esperit, ferma defensora del talent femení. Joana Ortega (Barcelona, 1959) prendrà possessió demà com a consellera de Governació i Relacions Institucionals. Serà la dona forta d'Unió al govern i exercirà com a número dos de l'executiu. En absència de Mas, serà la presidenta de la Generalitat en funcions. Així que, ni que sigui temporalment, es convertirà en la primera dona de la història que dirigirà Catalunya.

Ortega ja va figurar com a número dos de la llista de CiU per Barcelona. Contra els pronòstics inicials, va ocupar el lloc a la candidatura que els estatuts de la federació reservaven a Núria de Gispert, com a candidata a presidir el Parlament. La tria d'Ortega prometia una imatge femenina de renovació que Mas i el líder d'Unió, Josep Antoni Duran i Lleida, també han volgut exhibir en la composició del govern.

Com a vicepresidenta d'imatge i portaveu dels socialcristians, Ortega va dissenyar, a més, l'estratègia electoral de la federació al costat del convergent David Madí. Ara se situa al capdavant d'un departament que durant els executius de Jordi Pujol ja va pertànyer tradicionalment als socialcristians. Però també assumirà les relacions amb el govern espanyol, que amb el tripartit estaven a les mans de Joan Saura, i part de les de la Vicepresidència.

Aquestes competències la lliguen estretament amb el paper que tindrà Duran dins de l'executiu. És el nexe orgànic amb la veu de CiU a Madrid, que, segons va anunciar Mas, exercirà tasques institucionals compatibles amb l'escó al Congrés. Duran treballarà per reforçar l'autogovern, amb tota probabilitat dins de les comissions bilaterals en què negocien els governs català i espanyol. Duran també capitanejarà les relacions exteriors relacionades amb l'àmbit de la Mediterrània.

Ortega, que va entrar a militar a UDC el 1985 i a la cúpula el 1996, es va forjar en l'àmbit municipal. Va ser regidora de l'Ajuntament de Barcelona entre el 1995 i el 2007. És una gran defensora de l'important paper que poden exercir les dones en la societat. Va presidir l'Institut Català de la Dona i el Consell Nacional de Dones de Catalunya el 2002. Prové d'una família nombrosa. És casada i té tres fills.