Álvarez Cascos reneix a Astúries

En el món de la política hi ha personatges que no desapareixen mai. És el cas de Francisco Álvarez-Cascos, un personatge que va ser vicepresident i ministre en l'època d'Aznar. Un enginyer de camins esdevingut un parlamentari de to agre que va deixar un mal record públic quan va continuar caçant ocells a Sierra Nevada mentre s'enfonsava a les costes gallegues el Prestige. És aficionat a la caça, a la pesca del salmó i als toros. I és admirador de Jovellanos, que també era de Gijón (Astúries). Una vegada va dir que n'era la reencarnació, i s'hi comparava dient que tots dos enaltien el valor de la raó davant de les creences.

Fins al 2004, en què va abandonar la política, va ser un home fort del PP. Des de llavors fins ara s'ha mantingut en silenci. Només l'hem vist a les revistes del cor per les seves separacions matrimonials, i a la premsa diària quan ha donat suport a Esperanza Aguirre. Va fer riure tothom quan va comparar Zapatero amb els personatges Zipi i Zape.

Després d'unes baralles locals a la seva Astúries natal, Álvarez-Cascos impulsa ara un projecte polític fora del PP. Un projecte per a Astúries. És possible que li vagi bé i que faci com Pelayo i l'estengui a tot Espanya. Álvarez-Cascos passarà a la història com el tercer home de la dreta espanyola: Fraga, Aznar i Álvarez-Cascos.

Rajoy té un predicament més de centredreta. En el seu extrem, dominada pel càrrec, hi té Esperanza Aguirre. És fàcil que Álvarez-Cascos pugui fer-se un espai entre la militància més de dreta del PP. No és el mateix el predicament de Rajoy, Gallardón i fins i tot Sánchez-Camacho que el que puguin tenir Aguirre o Álvarez-Cascos, que fins ara només han compartit interessos electorals amb el projecte de centredreta del PP.