Zapatero, Rubalcaba i l'efecte Mas

Encara falten més de cent trenta dies per a les eleccions municipals del 22 de maig i des dels partits polítics ja es treballa en clau electoral. Zapatero no voldrà desvelar el seu futur fins passat el 22-M. Esperarà els resultats. Encara que a hores d'ara tot apunta que no serà candidat el març del 2012. Voldrà deixar la via lliure a d'altres tot i que curiosament se li posa malament comprovar que la fidelitat dels votants del PSOE augmenta vint punts quan es deixa entreveure que Pérez Rubalcaba serà el candidat socialista. Tampoc no li agrada que la ministra Carme Chacón es postuli.

“Zapatero està amortitzat”. Aquesta és la sensació quan es parla en veu baixa amb persones de certa rellevància del PSOE. Ha guanyat dues eleccions i ara li sap greu no haver impulsat una llei que limités els mandats a un màxim de dues legislatures. Si hagués estat així, a hores d'ara el partit tindria substitut i els militants començarien a fer una valoració històrica sobre la figura de Zapatero. El secret seguirà guardat. Tot i que ara mateix el que preval són cares que en un principi donin credibilitat.

A l'ambient polític s'ensuma que hi ha un cert efecte Mas. Que sense ser una cara nova gaudeix d'un vot general de confiança que anirà més enllà dels clàssics cent dies. Sempre amb la reserva que el ciutadà es pugui anar preguntant: li compraria un cotxe de segona mà al Sr. Artur Mas?

No hi ha dubte que en aquests moments els creadors de líders busquen quelcom de l'efecte Mas. Perfils constructius, talents conciliadors, austeritat i que adquireixen pocs compromisos i els compleixin. Tot un tarannà diferent que s'haurà d'anar imposant amb vista a la regeneració política.