Política

XAVIER QUER

ALCALDE DE CRESPIÀ PER CIU

“Estem passant de ser poble a ser urbanització”

Per a l'alcalde, Crespià està perdent el seu caràcter clàssic perquè la gent treballa fora

Es preveu un creixement molt moderat

Els darrers anys s'han fet obres molt importants a Crespià. Es pot dir que aquest mandat ha estat un punt d'inflexió en l'evolució del poble?

Efectivament, hem acabat la zona esportiva i el centre polivalent –hi hauria d'anar una piscina, però em temo que tardarem a fer-la–, que és un equipament que ens permet fer-hi unes activitats (esportives i de lleure) que fins ara no es podien fer perquè no disposàvem d'espai. Això ens ha de permetre donar una mica més de vida al poble. Ha estat també molt important la nova xarxa d'abastament d'aigua, que després de trenta anys havia quedat obsoleta.Ja està feta i només estem pendents d'acabar la nova captació i connectar-ho tot. La nova captació farà que l'aigua sigui de millor qualitat. Una altra obra és l'arranjament del camí de darrere les cases, un eix viari que era una vella reivindicació. Ja ho estem tirant endavant.

Per contra, d'aquí a poc temps travessarà el municipi la nova línia de 132 kW de Serinyà a Santa Llogaia.
Ens afecta molt. Nosaltres i Serinyà i Esponellà vam demanar que la fessin passar soterrada al costat de la carretera de Besalú a Figueres, però no ens ho han tingut en compte. I tampoc no hem trobat la sensibilitat necessària en l'àmbit polític. Ens hi haurem de resignar, no hi ha res a fer, Endesa ja està parlant amb els propietaris. Serà una afectació severa però ens hi haurem d'acostumar.
Es van queixar que el pla director comarcal els perjudicava perquè era massa proteccionista. Ho han acabat solucionant?
Sí, ho vam arranjar en el tràmit del pla territorial de Girona, canviant la classificació del sòl no urbanitzable en algunes zones. Al final, ha quedat una cosa més raonable, tal com nosaltres demanàvem.

Ja tenen enllestit el pla general?

Aviat presentarem l'avantprojecte als veïns, abans d'aprovar-lo de manera inicial a l'Ajuntament. En essència, el pla preveu mantenir l'estructura actual, afegint-hi uns creixements petits al nucli. Quant a sòl no urbanitzable, seguirem la pauta que dóna el pla director comarcal i el pla territorial gironí. A més, també estem condicionats per la carta del paisatge. Per tant, en el sòl no urbanitzable estem molt collats per les normatives superiors. Pel que fa a habitants, no hi ha una previsió concreta. En els 24 anys que porto a l'Ajuntament s'han construït sis habitatges nous; tres encara estan per acabar i els altres tres els ocupen gent del poble mateix. Per tant, les perspectives de creixement que tenim per als propers vint anys són més aviat modestes. Considero que abans de Crespià hauran de créixer urbanísticament nuclis que tenim propers com ara Melianta, Navata o Lladó, en els quals ja tenen planificat un creixement.

I d'espais per a indústria?

Mantindrem la zona que ja tenim, on encara hi ha lloc perquè s'hi instal·lin noves empreses. Durant uns anys havia quedat una mica mort, però la veritat és que darrerament s'ha revifat una mica.

Com en altres llocs semblants, l'economia local s'ha d'encomanar al turisme rural?

No ho sé. La pagesia i la ramaderia estan en hores baixes. De gent que visqui exclusivament de fer de pagès, a Crespià, només n'hi ha un, i que visqui exclusivament de la ramaderia, cap. Tothom ho ha complementat amb altres activitats. Quant a turisme rural, en pocs anys es van obrir quatre o cinc establiments. No sé si això és el futur, però pel que diu la gent del sector, ja hi ha una saturació de l'oferta. D'altra banda, el turisme rural ha perdut el sentit que tenia inicialment, que venia a ser un complement de l'activitat agrícola o ramadera. Ara, a la majoria ja no treballen de pagès i es dediquen a l'activitat exclusivament turística. Per tant, crec que Crespià continuarà sent un poble rural en què la majoria de la gent treballarà a fora. Ara en queden pocs, que puguin treballar aquí.

És un poble dormitori, per tant.

Jo diria que ens acostem més al model d'urbanització i anem perdent el model de poble. Els pobles eren llocs on la gent vivia i hi treballava. Serem una urbanització amb història, però una urbanització, al cap i a la fi. Viure en un poble com Crespià no és més bo ni més dolent que fer-ho en una ciutat. Tens els teus avantatges i els teus inconvenients. Necessites vehicles per desplaçar-te, no tens tants serveis, etc.

De cara al futur immediat, quins serien els projectes prioritaris?
Hauríem d'anar millorant el nucli, renovant el paviment, soterrant les línies, etc. Ens queda també una cosa important per als municipis rurals, que és tenir una xarxa de camins en condicions. El seu estat depèn de la climatologia i el manteniment és costós. La maquinària agrícola cada cop és més ampla i més pesant, i això vol dir que el paviment es deteriora més ràpidament.
Ha decidit si es tornarà a presentar?
No, encara no. És una decisió que no depèn només de mi, sinó que se n'ha de parlar amb tots els del grup. Per la meva banda, no tinc cap inconvenient a continuar. Ja porto setze anys d'alcalde i, abans, vaig estar vuit anys de regidor. Això és la meitat de la meva vida! Però m'agrada. Sempre he dit que per a mi l'Ajuntament és una distracció, perquè m'estimo el poble i m'agrada dedicar-m'hi. D'altres se'n van de cacera o fan esport... A mi m'agrada treballar per l'Ajuntament.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.