L'altra volta a Espanya

En plena crisi, dificultats a tots nivells, horitzó incert i intranquil·litat generalitzada en els sectors financers, productius i laborals, impertèrrita, la fundació pseudogironina vinculada a la monarquia passeja el nom de Girona per les capitals autonòmiques donant-se a conèixer ostentosament. Si, com és sabut, ens tenen per rics i orgullosos i les ostentacions fetes per vanitat ens costen cares, anunciar en temps de precarietat que una institució catalana gastarà xifres importants de diners en estudis, simpòsiums, fòrums, formació jove, estímuls i premis, fins i tot a Iberoamèrica, és el do de la inoportunitat.

De les províncies catalanes, justament o injustament, Girona s'ha tingut sempre per la més rica, cosa que ha estat causa i origen de situacions i problemes relacionats amb les adjudicacions i recaptacions que han fet els governs central i autonòmic. L'odiós i temut “Girona rai!” ens ha fet perdre oportunitats i participacions. La fundació, airejant projectes i actuacions –en realitat euros– de manera itinerant, ho adobarà encara més!

Rellegint en els periòdics del 2009 els epítets que li van dedicar gairebé tots els comentaristes, és palès que, fins i tot abans de definir els objectius, el rebuig era total. Ningú va creure que la fundació havia estat una iniciativa gironina tal com es va dir. Va ser del poderós grup financer català, vestit decorosament de “pensions, vellesa i estalvis”, involucrat amb la monarquia? O van ser els grans patrons barcelonins? O la mateixa casa reial assessorada vés a saber per qui? Embarcar els tres ocellets gironins els va ser fàcil: ells s'hi van posar bé per sortir a la fotografia. Fins i tot van pensar que els deixarien remenar l'olla. I ara! L'únic gironí amb cullera sortí ben aviat per la finestra!

Molts gironins van creure que la fundació era de i per Girona. Les definicions que s'anaven fent, però, ho desmentien en parlar de Catalunya, d'Espanya i de més enllà. A la presentació es va veure clar: Girona seria com el teló de fons que tapa l'attrezzo dels escenaris dels teatres. Dic jo: “Per què els patrons gironins no causen baixa i la fundació es trasllada a Chinchón, localitat madrilenya d'antiga tradició monàrquica i anís exquisit? Les trobades itinerants podrien acabar amb un sarau –barra lliure d'anís, és clar– amb la participació dels patrons que aporten euros, la reialesa títols i la bona societat local vestimenta negra amb olor de càmfora?”. S'instauraria la Vuelta a España del Chinchón!

Dels patrons fundadors gironins, un ja no existeix, l'altre es podria quedar sense recursos i el tercer acaba de doblar la feina. Però el president d'honor pot seguir venint. Girona és acollidora i sempre hi haurà qui per la presumpta fotografia el portarà a dinar a un restaurant estrellat. Amb mi, però, que no hi comptin: no faig bon paper al costat de persones de talla alta i, d'altra banda, ja n'estic prou, de retratat!