Hora de relleus a l'Alt Camp
CiU es mostra pletòrica i, malgrat que li pleguen alcaldes il·lustres, preveu presentar 24 llistes, tantes com municipis, incloent-hi el nucli de Picamoixons
El batlle de Querol, imputat per corrupció urbanística, no llança la tovallola
Els resultats de les eleccions al Parlament de Catalunya del 28-N han tingut un efecte gairebé immediat en l'àmbit comarcal, i a l'Alt Camp s'hi han detectat els primers símptomes de nova vida política. Aquesta pot ser una oportunitat per a forces neòfites com ara Solidaritat Catalana, i una ocasió per a grups més experimentats, com ara el PP, que en l'últim mandat s'ha hagut de conformar tenint un únic regidor en aquest territori, el de l'Ajuntament de Valls, Francesc Caballero, que torna a repetir com a alcaldable.
Mentrestant, la formació independentista que lidera Joan Laporta prepara el seu assalt a Valls, Alcover i Cabra del Camp, fent coalició amb la CUP, que ara té un representant a la capital de l'Alt Camp, o en solitari. Les seves aspiracions, atiades pels 700 vots que van aconseguir a Valls en les eleccions al Parlament, podrien ser un revés per als republicans vallencs, que, amb Jordi Cartanyà com a nou candidat, intenten donar una imatge renovada. Els republicans encara no han concretat la resta de municipis de l'Alt Camp on formalitzaran les seves candidatures. Només recorden que el 2007 van presentar més candidatures que mai i van obtenir 21 regidors, uns resultats tan bons com els del 2003. ERC també podria perdre l'únic regidor a Alcover –una dona– si la formació política no li troba relleu. Aquesta població ja ha superat el llindar dels 5.000 habitants, un fet que suposarà al consistori haver d'ampliar el seu òrgan de govern d'onze a tretze regidors. Aquest detall el té ben present el PP, que prepara la irrupció en aquest municipi i pretén recuperar la presència que hi va tenir fa quatre mandats. Els populars se senten pletòrics amb els resultats de la seva líder, Alícia Sánchez-Camacho, i consideren que “val la pena fer un esforç addicional” per presentar candidatures fins i tot allà on mai no n'havien proposat. L'alcalde actual, Anton Ferré, d'Alcoverencs pel Canvi (PSC), que té vuit regidors, albira el projecte municipal i encara no té decidit el seu futur. Considera que “dotze anys de mandat són molts” i que també és bo “passar el relleu a gent nova”.
El club de veterans i històrics
Del territori del sector meridional català en destaca un nucli consolidat d'alcaldes que coneixen de forma quasi ampul·losa la comarca i que encapçala el socialista Josep Lluís Cusidó (PSC), l'alcalde de Vallmoll. Els vint anys de govern municipal el converteixen en un dels més veterans, i ara veuria amb bons ulls cedir el ceptre a algun altre company de partit, tot i que alerta que hi ha molts projectes encara a mig fer i que cal tirar endavant. El club dels més experimentats es completa amb Josep Comas (PSC), que governa a l'Ajuntament de Vila-rodona des de fa divuit anys; el convergent Marcel Segarra, batlle de Figuerola del Camp (CiU), que se sent animat per tornar a intentar un altre mandat, i Josep M. Saumell (CiU), alcalde de Rodonyà des de fa dinou anys, i que ja està pensant en el relleu generacional. Cap d'ells, però, no pot arrabassar el rècord que té l'alcalde del municipi dels Garidells, Amadeu Duch (CiU), que amb 75 anys d'edat i 44 de mandat a l'Ajuntament és el personatge polític amb més història a l'Alt Camp i, probablement, el més veterà de tot Catalunya. L'incombustible Amadeu Duch manté intactes les seves aptituds físiques i intel·lectuals i sorprèn la incansable activitat consistorial que desplega. Té ganes de repetir com a alcaldable, tot i que serà el partit qui acabi decidint.
La fe inesgotable d'Amadeu Duch contrasta amb les aspiracions d'altres dirigents de la política municipal, la majoria d'ideologia convergent, que consideren que ha arribat el moment de posar punt final a la seva trajectòria. L'alcalde del Pont d'Armentera, Jordi Abellà (CiU) –40 anys i catorze de mandat–, vol dedicar més temps a la seva vida personal: en aquests últims mandats s'ha casat i ha estat pare per partida doble. Tampoc no continuarà Albert Besora (CiU), alcalde de la Riba, que marxa després de vuit anys alternant la feina de mecànic amb la vida a la casa consistorial, i Pedro Guerrero (CiU), el batlle del Rourell en aquests darrers quatre anys, que considera que als 70 anys ja és hora de retirar-se. Deixa, això sí, el relleu en mans de l'actual tinenta d'alcalde, Carme Besora, que serà l'alcaldable en les pròximes municipals. En el si de Convergència i Unió, totes aquestes variacions tenen ja un recanvi; “presentarem candidatures a tots els municipis, això ho tenim clar”, apunta Joan Josep Raventós, cap comarcal de CiU i alcalde de Bràfim, que, a punt de fer els 50 anys, també ha proposat al partit deixar l'alcaldia. La saba nova dels convergents la simbolitzen l'alcaldable de Valls, Albert Batet –31 anys–, i el de Nulles, Xavier Domingo –39 anys–, els més joves de l'Alt Camp, que consideren que el seu primer mandat “ha estat per aprendre”.
El cas singular de Querol
Al nord-oest de la comarca se situa el cas més singular de la política municipal de l'Alt Camp. Miguel Uroz (PSC), l'alcalde de Querol, ha protagonitzat l'episodi més pertorbador de tota la legislatura. Imputat en un cas de corrupció urbanística, el batlle ha continuat generant controvèrsia, sorprenentment sense notar gens ni mica els efectes del desgast que podria haver suposat per a la seva imatge el fet de veure's involucrat com a imputat en una causa penal. “Em tornaré a presentar. Amb el PSC o sense el PSC tornaré a ser alcaldable a l'Ajuntament de Querol”, sentencia Uroz, de 76 anys i amb un mandat a l'esquena ple de controvèrsia, dimissions dels seus propis regidors i conflictes amb la resta d'integrants del consistori, CiU i Coalició d'Independents per Querol.
Miguel Uroz manté una serenitat que esparvera. “Fa quatre anys que sóc alcalde i ja havia format part de l'anterior govern municipal portant jo la veu cantant del govern. Tinc vint anys d'experiència i sempre he tingut bons resultats en les eleccions”, conclou Miguel Uroz amb una seguretat capaç d'esclafar qualsevol contrincant.
