Polarització a les poblacions grans
CiU i PSC s'han alternat l'alcaldia a les ciutats grans i ERC va irrompre per primer cop fa 4 anys
La pugna important serà a les poblacions de més de 5.000 habitants, i els pobles petits són majoritàriament en mans de Convergència i Unió
L'Alt Empordà és una comarca tradicionalment votant de Convergència i Unió, sobretot als municipis petits i, a excepció de les primeres eleccions del 1979, la federació nacionalista ha guanyat tant en vots com en regidors la resta de conteses electorals municipals. En aquelles primeres votacions va ser el PSC qui va treure més vots, tot i que la majoria d'edils als ajuntaments eren de grups independents. A partir d'aquell any, ja va ser CiU qui va guanyar, tot i que va ser en les eleccions del 1991 i el 1995, mentre que a partir del 1999 convergents i socialistes han anat escurçant distàncies, fins que el 2007 van treure el resultat més ajustat. ERC ha estat històricament –amb alguna excepció superada pel PP– la tercera força a la comarca.
L'hegemonia de CiU s'ha visualitzat al Consell Comarcal, on la formació sempre va governar en solitari fins després de les eleccions del 2007. En aquell moment, es va acabar pactant una sociovergència que va fer partir la presidència del consell, dos anys per Pere Vila (CiU) i dos anys per Consol Cantenys (PSC), que han governat conjuntament.
Per nombre d'habitants, els municipis petits –la major part a l'Alt Empordà– són els més fidels al vot a CiU, tot i que el PSC té feus històrics com Torroella de Fluvià i Fortià, Viladamat i el Far d'Empordà, i també ERC (Agullana, Vilajuïga). A part, hi ha poblacions que tradicionalment han estat liderades per partits independents (Peralada o Pedret i Marzà). Caldrà veure, això sí, què passa en poblacions on els alcaldes fa molts anys que governen: si es presenten o no. És el cas de Pere Moradell, de Torroella de Fluvià, Narcís Deusedas, de Palau-saverdera, Jaume Coderch, d'Espolla, i Joan Vila, de Fortià.
La pugna real, per tant, es disputarà a les ciutats de més de cinc mil habitants –i també en menor mesura a les poblacions mitjanes: Cadaqués, la Jonquera, Portbou...– I és que en cinc d'aquestes sis poblacions principals –totes menys Llançà– hi ha hagut canvis de govern des de les eleccions municipals del 2007. CiU va ser la llista més votada a Roses, Castelló, Vilafant, Figueres i Llançà, però només en els dos últims casos la federació nacionalista té l'alcaldia. A Castelló i Roses, diversos grups es van aliar per treure l'alcaldia a la llista més votada, mentre que a Vilafant, una moció de censura a mig mandat va fer fora CiU. A l'Escala el PSC va desbancar CiU després d'haver governat junts en l'anterior mandat. Així, les alcaldies estan a mans d'ERC a Castelló (amb PP, Entesa i una regidora trànsfuga), de CiU a Figueres i Llançà, tots dos amb ERC, i del PSC a l'Escala (amb EI), Vilafant (amb dues regidores trànsfugues) i Roses (amb PP, ICV i GIR).
Cal recordar que en aquestes poblacions grans PSC i CiU s'hi han alternat històricament les alcaldies, excepte a Castelló, on ha irromput ERC i on un mandat ja hi va governar un grup independent.
L'efecte de les catalanes
Les formacions polítiques encaren les municipals amb la vista posada en les eleccions al Parlament. Aquells resultats ja han tingut un efecte en les direccions comarcals dels partits, especialment a CiU, PP i SI, pels bons resultats obtinguts, però també perquè la resta volen mantenir resultats. Es preveuen moltes llistes noves.
Les formacions que han tret molt bon resultat al Parlament preveuen millorar els resultats i ampliar el nombre de llistes. És el cas de Solidaritat per a la Independència, que s'està preparant per presentar llistes a diversos municipis, tot i que de moment ha confirmat que ho farà a Figueres i Llançà. Caldrà veure si es posa d'acord amb altres formacions independentistes com Reagrupament, la CUP i ERC per presentar llistes conjuntes, com es negocia en alguns punts de Catalunya.
També el president comarcal del PP, José Francisco Parra, parla d'aprofitar l'empenta del resultat a les autonòmiques: “Per buscar representants a llocs on no en teníem”. Per això, els populars avancen que presentaran llistes a deu poblacions més de les que ja tenen ara regidors a l'ajuntament –Roses, Figueres, Castelló, la Jonquera, Ventalló i Vilafant, on la regidora va passar al grup mixt però també es volen tornar a presentar. Es prioritzarà que siguin persones vinculades al territori i que es presentin amb les sigles del PP i no amb marca blanca.
Pere Vila, de CiU, assegura que ja tenien les coses clares abans però que és cert que aconseguir el govern de la Generalitat els fa pensar en millorar resultats. Volen tenir les llistes a principi de febrer i intentar fer-ne el màxim nombre possible. El 2007 en van fer 59 dels 68 municipis.
A l'altra cara de la moneda, les formacions que van tenir una davallada important a les eleccions del 28-N parlen més de mantenir el nombre de llistes i de consolidar els resultats obtinguts el 2007. Consol Cantenys, del PSC, parla de presentar llistes als municipis de més de 2.000 habitants on encara no s'han presentat i consolidar els municipis on ja tenen presència, tant si estan al govern com a l'oposició. Volen superar la cinquantena de llistes que van presentar en l'última ocasió.
La direcció comarcal d'ERC està pendent dels moviments que s'estan fent per presentar una sola llista sobiranista en algunes poblacions, espera també mantenir els resultats de les últimes municipals. Segons Daniel Valentí, l'objectiu d'ERC es mantenir les 46 llistes que es van presentar en les últimes municipals. En els municipis on sigui difícil fer llistes, hi ha converses amb altres entitats i formacions polítiques (CUP, SI, RCAT) per fer llistes conjuntes. On està més avançat és a Roses. Pel que fa a ICV, Emili Santos ha explicat que l'objectiu és consolidar les dotze candidatures que ja es van presentar el 2007 i mirar de presentar alguna llista més. “Valorem més la qualitat que la quantitat”, diu Santos.
D'altra banda, es preveu que hi hagi moltes llistes noves en diversos municipis alt-empordanesos, moltes d'elles independents.