L'hora de trencar l'escac i mat

Els resultats de les eleccions del 28 de novembre, la situació de paràlisi que ha viscut al llarg dels últims tres anys i mig la capital de la comarca, i el canvi del context econòmic general són els tres handicaps amb què s'hauran de moure els partits que es presentin a les eleccions municipals del mes de maig vinent amb l'objectiu de millorar els seus resultats a la comarca. Malgrat que l'Alt Penedès, els últims dos anys, ha aconseguit mantenir una situació relativament equilibrada quant a l'índex d'atur en comparació de les comarques veïnes (el Garraf, el Baix Penedès i l'Anoia), això no esborra l'increment constant i creixent de les demandes d'ajudes de serveis socials. Durant anys l'Alt Penedès havia arrossegat els problemes econòmics derivats de mantenir un sector primari espremut, els pagesos. Però, a canvi, havia començat a posar les bases per explotar la producció i elaboració de vins i caves com a tret diferencial, i alhora tot feia pensar que havia apostat per una diversificació econòmica que anava acompanyada d'un procés d'industrialització, tot i que sense gaire especialització. El camí iniciat en la indústria del vi a principi del segle XX havia topat amb el desenvolupament que donava resposta a les necessitats de l'àrea metropolitana. Si fa vuit anys semblava que la comarca havia entregat el territori a Barcelona, la campanya per la vegueria pròpia va destapar una nova concepció del país, de la terra i de la comarca i va coincidir amb un moment de canvi. Entre el 2005 i el 2009 s'ha obert a l'Alt Penedès una nova concepció econòmica i s'ha començat a plantejar seriosament l'enoturisme com una alternativa que hauria de permetre conservar el paisatge i aprofundir en l'especialització de la producció vitivinícola des de diferents vessants.

El 2003 els resultats electorals van lliurar l'Alt Penedès, el Baix Penedès i el Garraf a les forces d'esquerra. Però al cap de quatre anys (2007), CiU va iniciar una remuntada que va portar la sociovergència al Consell Comarcal de l'Alt Penedès, i un empat tècnic entre CiU i PSC a l'Ajuntament de Vilafranca –el PSC va ser la força més votada, però va obtenir els mateixos regidors que la federació nacionalista–. Això ha fet impossible la governabilitat durant els últims tres anys i mig a Vilafranca, i la capital de la comarca ha quedat bloquejada: primer perquè CiU, des de l'oposició, va frenar tant com va poder la tasca de govern del PSC i els socialistes (marcats per la dinàmica de 30 anys de govern) no van saber trobar la complicitat dels partits més petits (CUP, ERC, ICV o PP); i després, perquè el PSC va ser apartat del govern amb una moció de censura, però CiU va accedir a l'alcaldia en minoria i sense els suports necessaris per garantir l'estabilitat que necessitava la ciutat. En aquest escenari els grups municipals no s'han posat d'acord sobre els objectius prioritaris de la ciutat i del Penedès en el futur més immediat.

Al Consell Comarcal, en canvi, la sociovergència inicial va ser una bassa d'oli que va acabar sumant els partits petits al carro del govern (ERC, ICV i PP). El govern comarcal d'unitat, però, no ha evitat els trencaments als municipis. Durant els últims tres anys, l'Alt Penedès ha viscut un periple de canvis al capdavant dels ajuntaments. Els pactes de govern generats després de les eleccions de 2007 van repartir alcaldies entre el PSC i CiU –fruit del pacte comarcal i, en alguns casos de la bona entesa entre els portaveus locals–, i alguna de les forces majoritàries amb grups independents. És cert, però, que també hi ha hagut desencís: Puigdàlber va viure una moció de censura presentada pels independents (UDC) contra CDC, amb el suport d'un regidor socialista que l'alcalde convergent havia fet fora del govern; Olesa de Bonesvalls ha arribat al final del mandat amb un alcalde que només té el suport d'un regidor. Paradoxalment, l'actual alcalde va liderar una moció de censura contra l'anterior perquè, segons ell, no era capaç de trobar suports al consistori; Torrelles de Foix encara no s'ha recuperat de la convulsa realitat política des que fa cinc anys la policia va començar a investigar el líder local de CiU, després que l'exalcalde Salvador Miralles el denunciés per haver organitzat, suposadament, el seu assassinat; a Santa Fe, l'alcalde va acabar dimitint també després d'una investigació policial, en aquest cas per haver fet certificacions suposadament falses a immigrants. Però els canvis al capdavant de les alcaldies i les divergències entre partits hauran d'afrontar també, al mes de maig, l'aparició de noves candidatures. Els partits més petits arriben a l'inici de la precampanya amb la intenció de presentar el màxim nombre de llistes. Els partits independentistes tenen al seu favor el moviment popular que es va produir a la comarca per organitzar les consultes sobiranistes i alguns d'ells aprofitaran aquest marc social per provocar una reorganització del paisatge polític local.

Sant Martí Sarroca, Subirats, Sant Cugat Sesgarrigues o la Granada són alguns dels municipis que van aconseguir mobilitzar un grup important de gent per muntar la consulta sobre la independència de Catalunya després dels resultats aconseguits a Arenys de Munt i han estat en el punt de mira d'alguns dels partits que ja tenen implantació a la comarca.

La majoria dels líders locals i comarcals estan convençuts de la particularitat de les eleccions municipals i tant el PSC com ERC faran tot el possible per separar aquesta convocatòria de la del 28 de novembre i remarcar la diferència de context, però en el cas de CiU els resultats obtinguts a les eleccions al Parlament li serveixen de base per mobilitzar, com a mínim els seus simpatitzants amb més optimisme.

La clau d'aquestes eleccions seran, però, els resultats a la capital comarcal. El conglomerat de petits municipis que conformen l'Alt Penedès continua donant gran rellevància a Vilafranca com a centre de decisió. El govern que es pugui formar allà, l'aposta o no per la mancomunitat de serveis amb les comarques veïnes i un projecte econòmic clar per encarar el futur seran la base política del pròxim mandat.