El repte d'atreure turisme
L'Alt Urgell ha de resoldre en els pròxims anys la creació d'una oferta turística emergent i millorar les infraestructures viàries i tecnològiques
Les eleccions diran si torna la situació dual d'abans del 2003, entre una comarca de CiU i una capital del PSC
la Seu amb altres forces
i aconseguir Oliana
L'Alt Urgell ha tingut durant des de la represa democràtica una situació de política dual: el PSC guanyava i governava a la capital, amb l'històric alcalde Joan Ganyet al capdavant (del 1983 al 2007), mentre que els pobles petits i el Consell Comarcal han estat en mans de CiU. Aquesta situació es va trencar quan ERC va emergir amb força el 2003 i va aconseguir l'alcaldia de la Seu amb el suport de CiU, amb un acord que també es va traslladar al Consell Comarcal i que va ser decisiva en altres pobles. El PSC, malgrat tenir més vots a la Seu, des de llavors fa vuit anys que és a l'oposició, mentre ha vist a l'alcaldia uns rivals que després acabaven fent carrera en la política nacional: Jordi Ausàs (ERC) com a conseller de Governació i Albert Batalla, que de jove promesa de la JNC, ha passat a ser el cap de llista de CiU a la demarcació i un dels valors emergents dins del nou grup parlamentari de CiU.
Ara, els moviments polítics
que s'han produït al conjunt de
Catalunya posaran a prova si la comarca torna a la situació dual dels anys noranta i vuitanta o bé si
CiU aconseguirà, aquest cop en
solitari, prendre el primer lloc de
la capital als socialistes.
Ningú no renuncia a res. El PSC aspira a recuperar l'alcaldia de la Seu i trencar l'hegemonia de CiU al Consell Comarcal, mentre que ERC vol mantenir el seu paper clau en les dues institucions. El PP, per la seva banda, vol aprofitar el creixement obtingut en les eleccions al Parlament per pujar posicions, fins ara molt reduïdes a la comarca. CiU, per altra banda, intenta no endur-se per l'eufòria del 28-N: “Les eleccions municipals són unes eleccions molt diferents”, diu Albert Batalla, alcalde de la Seu i diputat de CiU al Parlament. Aquell dia la federació nacionalista va aconseguir resultats de majoria absoluta: 51,63% dels vots, enfront del 14,62% del PSC, el 9,67% d'Esquerra i el 7,29% del PP. Batalla no somia amb una majoria absoluta al seu municipi, sinó amb tenir vots suficients per renovar l'alcaldia amb d'Esquerra, aquest cop, però, com a primera força. El 2007, el PSC va passar al davant de CiU en nombre de vots i amb un regidor més, però el pacte entre CiU i ERC, que ja era del mandat anterior, els va deixar a l'oposició.
A Batalla, li disputarà l'alcaldia de la Seu el socialista Òscar Ordeig, del PSC. Ordeig va ser escollit cap de llista del PSC després de la retirada de Jordi Mas per problemes
de salut. Amb Ordeig, els socialistes aposten per una figura jove i renovada per intentar trencar la dinàmica de les darreres eleccions, en què els bons resultats del PSC a la Seu no s'han traduït en capacitat de
formar govern, a causa del pacte dels altres grups. “Espero que aconseguim una majoria prou ampla perquè no es repeteixi aquella situació. Crec que la gent no entén que
la llista més votada no tingui l'alcaldia, són les regles, però creiem que això és una disfunció”, diu Ordeig.
A més de recuperar l'alcaldia de
la Seu, els socialistes intentaran mantenir les quatre alcaldies que tenen actualment.
Pel que fa a les forces independentistes, el bon paper d'ERC en les municipals del 2003 no sembla que es pugui repetir tan fàcilment, ni tampoc que els nous grups emergents li puguin prendre protagonisme. Si prenem com a referència les eleccions del 28-N; a l'Alt Urgell, Solidaritat, amb poc més d'un 3% dels vots, ho té difícil si hi opta en solitari, ja que la barrera per entrar en un consistori és del 5%. Reagrupament va quedar en un 1,15%, una posició molt minoritària a la comarca.
Com totes les comarques, l'Alt Urgell ha viscut la crisi amb força i aquest serà previsiblement un dels temes més importants de la contesa electoral. Moltes empreses petites han hagut de tancar. El comerç vinculat a la proximitat amb Andorra també ha afluixat. Les bones notícies han arribat amb l'anunciament d'una nova central de biomassa que donarà feina a més d'un centenar de persones, i amb les empreses grans com ara Cadí i l'empresa d'electrodomèstics Taurus, que mantenen la seva posició a la comarca. Per intentar créixer, la posada en marxa de nou sòl industrial serà un dels centres del debat de la campanya. CiU diu que aquesta serà la seva gran prioritat i el PSC promou ara la creació d'un gran parc logístic de Catalunya. En matèria d'infraestructures, la reobertura
de l'aeroport de la Seu com a aeròdrom esportiu ha deixat un sabor agredolç en els que voldrien que pogués ser un aeroport de vols comercials i d'atracció de turistes per al Pirineu, un paper que de moment ha quedat en mans de l'aeroport d'Alguaire, al pla de Lleida. L'arribada del ferrocarril a Andorra i la Seu, per una banda, i les infraestructures viàries deficients per comunicar-se amb les altres comarques pirinenques seran uns altres punts de debat. I més enllà de les carreteres ordinàries, la comarca està treballant en el seu enlairament tecnològic, que permeti a les empreses instal·lar-se i operar a tot el món a través de la xarxa, com professionals que puguin fer la seva feina sense tenir en compte les distàncies físiques. CiU ho defensa com a prioritat i destaca els avenços aconseguits els darrers anys amb noves infraestructures. El PSC, però, també afegeix que hi ha problemes de cobertura de telefonia mòbil i fins i tot de telefonia fixa en alguns nuclis.
Amb tot, el gran repte econòmic pendent per a l'Alt Urgell és convertir-se en una comarca turística. En això coincideixen tots els partits i els agents econòmics de la comarca, que és un lloc de pas cap a Andorra i una plataforma per a treballadors transfronterers però no acaba de generar per si mateixa una oferta turística important, tot i tenir la capacitat per fer-ho: un entorn natural atractiu, pràctica esportiva i d'aventura i conjunts patrimonials d'interès, entre d'altres ofertes.
Per últim, l'Alt Urgell també es troba ara en una situació de suspens respecte de la vegueria del
Pirineu, amb la qual aspirava a exercir un cert lideratge i a disposar d'una certa descentralització. La sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut l'ha deixat en punt mort. Des del territori, continuaran reclamant-la.