A l'assalt de la conca d'Òdena

La rotunda victòria que CiU va aconseguir a l'Anoia el 28 de novembre, i el consegüent daltabaix del PSC i ERC a la comarca, donen una idea de com pot canviar el panorama polític als ajuntaments després de les eleccions municipals del mes de maig vinent. Malgrat que les xifres només marquen una tendència, els bons resultats obtinguts a les catalanes han engrescat la federació nacionalista, que aspira a poder recuperar l'alcaldia d'Igualada aprofitant que ICV ha decidit trencar l'Entesa amb el PSC després de 12 anys de govern de coalició, amb el socialista Jordi Aymamí al capdavant. Els convergents també confien a convertir-se en la llista més votada als municipis propers a la capital de la comarca –la conca d'Òdena–, principalment a Vilanova del Camí, Òdena i Santa Margarida de Montbui, feus dels socialistes. La pugna serà especialment dura en aquest últim municipi, on l'alcalde i president del PSC a l'Anoia, Teo Romero, aspirarà al seu cinquè mandat amb l'aval d'haver liderat una de les llistes més votades de Catalunya a les eleccions del 2007.

Les municipals celebrades ara fa quatre anys van lliurar al PSC les alcaldies de les ciutats més poblades de la conca d'Òdena, uns resultats que el partit confia a mantenir en la propera contesa electoral. Segons Romero, el partit presentarà llistes als 33 municipis de la comarca amb la intenció de «revalidar el govern d'Igualada, ser la força majoritària als municipis més importants i avançar en el suport al nord de la comarca». Malgrat tot, l'assalt a les ciutats més grans, entre elles la capital, sembla ara a l'abast de CiU, que també presentarà candidatures a tots els municipis. «A Igualada es palpa que hi ha un govern d'Entesa molt desgastat i sembla que la ciutadania vol una renovació a l'Ajuntament, la qual cosa ens fa estar molt esperançats», apunta el president comarcal de CDC, Jaume Guixà. La federació nacionalista també vol mantenir el seu paper destacat al Consell Comarcal –que governa amb ERC–, on la seva hegemonia només es va trencar el 2003, quan el pacte de les forces del tripartit va situar per primera vegada al capdavant de l'ens un govern d'esquerres.

Per la seva banda, ICV-EUiA preveu formalitzar candidatures en una desena de municipis, on espera recollir els vots de la gent desencisada amb el PSC i ERC. Els ecosocialistes confien que podran ampliar la seva representació a la comarca, igual que el PP, que creu que els bons resultats obtinguts a l'Anoia el 28-N es traduiran en un augment notable del nombre de regidors. «El nostre objectiu és fer el màxim de candidatures, però sobretot volem que estiguin composades per persones del municipi», explica la diputada del PP al Parlament Eva García.

Pel que fa als partits independentistes, en les darreres municipals ERC va apostar per les ciutats amb menys població i va tornar a ser la tercera força més votada a la comarca, com sempre des del 1999. La desfeta del partit a les catalanes no ha desanimat els republicans, que aspiren a obtenir bons resultats a les ciutats de la conca i, en especial, a la capital de l'Anoia. «Els igualadins han provat el projecte de CiU i el model socialista, i crec que l'opció que queda per fer un salt endavant és la nostra», conclou el secretari d'organització d'ERC a l'Anoia, Enric Asensi. Caldrà veure, però, com afecta als republicans la irrupció en el panorama electoral de Solidaritat Catalana, que el 28-N va obtenir un 3,9% dels vots a la comarca (un 5,07% a Igualada). «Estem molt contents, però tenim clar que no ens presentarem per presentar-nos», explica el delegat comarcal de SI a l'Anoia, Toni Palmés. El partit encara no ha pres cap decisió pel que fa a la confecció de llistes, en espera que se celebri el congrés comarcal. L'extensió de candidatures de la CUP tampoc no juga a favor d'ERC, que el 2007 va perdre l'alcaldia de Capellades després que Vila de Capellades irrompés a la vida política del municipi i arrabassés dos regidors als republicans. La formació independentista tornarà a presentar llista a la ciutat i, tot i que es comencen a mantenir converses a Igualada i a altres municipis per crear una CUP, en principi no es formalitzaran més candidatures. «Considerem molt important el treball de base, no volem que surtin CUP com bolets», apunta Aleix Auber, portaveu de la CUP-Capellades.

Els resultats a la capital de la comarca seran la clau d'aquestes eleccions, però no només per la reorganització que es pot produir a l'àmbit polític local, sinó també pel que fa al futur de la Diputació de Barcelona. Des del retorn a la democràcia, la institució ha estat en mans dels socialistes i, actualment, hi governa el tripartit. Si, com apunten les enquestes, el PSC perdés l'Ajuntament de Barcelona i retrocedís posicions a l'Hospitalet i a altres ciutats de l'àrea metropolitana, CiU podria fer-se amb el control de la Diputació. Aquí és on entra en joc el partit judicial d'Igualada. El 2007, el PSC va arreplegar l'únic representant territorial que li pertoca al districte gràcies a la coalició amb ICV, que ara es presenta en solitari. Aquesta decisió aplana el camí a la federació nacionalista que, en cas que es complissin les suposicions, hauria de buscar suports per sumar la majoria i governar la institució.