Obsessionats per Manresa
CiU vol aprofitar la seva pujada en les eleccions catalanes per sumar el poder a Manresa i Sant Joan de Vilatorrada, les ciutats més poblades
Els partits d'esquerres confien, com a mínim, salvar les alcaldies i regidors que ja tenen i no tenir cap daltabaix
El PSC té raons per estar preocupat al Bages. Els socialistes, malgrat haver estat sempre segona força en nombre de regidors darrere de CiU, han mantingut un poder important a les principals ciutats, sobretot les més poblades i industrials, gràcies al suport d'ERC i ICV-EUiA. Ara perilla, fins i tot, Manresa. CiU busca aprofitar l'efecte de les catalanes per aconseguir una quasi impossible majoria absoluta i evitar el pacte tripartit d'esquerres que va donar l'última alcaldia al PSC. A la capital del Bages, històricament socialista, liderada per Jordi Valls (1995-2006) i Josep Camprubí (des del 2006), el PSC i CiU estan empatats amb 8 regidors. El candidat convergent Valentí Junyent té expectatives per donar el sorpasso.
Les últimes eleccions catalanes, salvant distàncies i diferències, han de preocupar els partits d'esquerres. CiU va recollir el 28-N al Bages el 45% dels vots quan a les municipals del 2007 tenia un 32%. Els d'Artur Mas van guanyar als 35 municipis de la comarca i van triplicar el vot socialista a Manresa. Mentrestant el PSC va baixar del 25% a un 15% de vot, ERC va perdre del 18,8% al 8,9% i ICV-EUiA es va mantenir entorn d'un 5%. Tot i això, els resultats de les catalanes al Bages sempre solen donar una victòria àmplia a CiU. El 2006, per exemple, els convergents van guanyar amb un 38% de vot i, només un any després, a les municipals el seu vot a la comarca va baixar fins al 32%: sis punts menys.
Per contra, el PSC sol millorar a les municipals el seu resultat de les catalanes: va passar d'un 23% el 2006 a un 25% el 2007. La diputada socialista Judit Carreras, responsable comarcal, creu que “les eleccions locals i autonòmiques no són extrapolables ja que els lideratges i la proximitat dels candidats fan canviar vots”. Tanmateix, reconeix que a Manresa com a la resta de la comarca “el context de crisi econòmica pot afectar els qui governen” i “afavorir l'abstenció i el desencís”.
CiU domina la comarca en nombre de regidors (141), vots (25.000) i alcaldies (16), però el seu poder ha anat erosionant-se els darrers anys. Els convergents buscaran mantenir l'alcaldia a ciutats mitjanes com Sant Vicenç de Castellet –amb 6 regidors respecte de 4 del PSC– i Sallent –on supera de dos també ERC–. El diputat de CiU i president comarcal del Bages, David Bonvehí, confessava: “CiU té un problema estructural perquè tenim moltes alcaldies però seguim amb el gran repte de governar a Manresa i Sant Joan de Vilatorrada”. A més, segons els seus càlculs, comenta: “Si guanyéssim la capital, podríem governar al Consell Comarcal i tenir més pes al territori”.
El PSC es manté des de fa quinze anys estabilitzat entorn dels 90 regidors, molt per sota de CiU tot i haver rebut el 2007 només cinc mil vots menys. Carreras considera de “màxima importància” mantenir Manresa i els municipis on el PSC va guanyar per primer cop el 2007 (com Castellnou) i, a més, recuperar alcaldies perdudes en el passat (com Castellbell i el Vilar, Sant Vicenç i Cardona). Tot i el desgast de la crisi, Carreras defensa que el govern tripartit de Manresa “està fent bona feina” amb “l'aposta per un canvi de model econòmic canviant l'industrial –tancament de Pirelli– per la societat del coneixement i la creativitat” amb la Fundació Universitària del Bages, el Centre Tecnològic o l'arribada de Microsoft.
ERC buscarà continuar com a tercera força comarcal –ara té 83 regidors– però s'espera patir els efectes del daltabaix viscut a escala nacional. Els republicans volen mantenir les sis alcaldies, inclosa la de la diputada Laura Vilagrà a Santpedor, i creuen “tenir oportunitats” de recuperar la de Sallent amb Mirella Cortés. Lluny de CiU, el PSC i ERC apareix ICV-EUiA, que buscarà mantenir els 15 regidors i augmentar-ne algun més.
La sorpresa de les municipals pot ser l'entrada als ajuntaments de la Solidaritat per la Independència de Joan Laporta ja que a les darreres catalanes al Bages va aconseguir un 5,5% del vot. També la CUP ha augmentat el nombre de candidatures i té confiança a Manresa, ja que segons diuen van quedar a 175 vots d'un segon regidor i, per tant, de desmuntar l'actual tripartit.
Cares noves a CiU i el PSC
Alguns alcaldes històrics de la comarca deixen el càrrec aquest 2011 després d'anys al poder. El cas més conegut és el del convergent Jordi Moltó, alcalde de Sallent durant 20 anys, que passarà a ser delegat del govern a la Catalunya central. Moltó assegura que plega “per donar un relleu, que sembla que ja toca”, a l'Ajuntament de la quarta ciutat més poblada del Bages. El substitut de Moltó com a cap de llista serà David Saldoni, fins ara segon tinent d'alcalde. També ho deixen els socialistes Ezequiel Martínez, a Sant Joan de Vilatorrada, i Albert Brunet a Navarcles, on ja s'ha produït el relleu. Una mica més convulsa va ser la sortida, a principi del mandat, de la convergent Maria Àngels Estruch de Navàs, després de viure un procés de trencament a la seva formació, i més inesperada la del republicà Andreu Riba a Sant Feliu Sasserra. Un cas a part serà la no-presentació d'Evaristo de la Torre, exalcalde de Pont de Vilomara i mort en accident en aquest mandat.
Les polèmiques del Bages
La majoria de partits s'han ficat entre cella i cella l'assumpte de les infraestructures com a gran tema de campanya. Per David Bonvehí, de CiU, i Lluís Oliveres, d'ERC, és urgent millorar la xarxa “tant de tren com de carretera”. El dirigent comarcal d'ERC explica: “Per anar en tren a Barcelona triguem el mateix temps que fa vint anys, i per l'autopista paguem el peatge més car de Catalunya”.
Bonvehí, de CiU, també considera temes importants “l'execució de les obres de l'hospital de Sant Joan de Déu” –ja aprovat– i “la lluita contra l'atur i la crisi de la indústria”. Justament, la socialista Judit Carreras situa com els grans eixos dels seus alcaldes a la comarca “generar més llocs de treball amb un canvi de model econòmic” i “augmentar les polítiques socials en favor dels col·lectius més desafavorits”.