El govern ultima el pla de xoc

El govern ultima el pla de xoc per estabilitzar el dèficit de la Generalitat. El conseller d'Economia i Coneixement, Andreu Mas-Colell, l'entregarà al ministeri dilluns vinent, i no aquest dijous com estava previst d'entrada. Amb aquest marge de més, l'executiu d'Artur Mas es concentra a travar les línies mestres del full de ruta amb què s'ha d'ajustar al dèficit equivalent a l'1,3% del PIB català en l'exercici d'enguany. Aquest és el maldecap prioritari del gabinet d'un Mas que ha responsabilitzat el govern espanyol i el tripartit del pèssim estat en què es troben les arques públiques.

L'executiu reitera que ni la pitjor de les previsions va ser capaç d'ajustar-se a la realitat: el dèficit de l'any passat podria superar els 7.000 milions d'euros i rebentar les previsions de l'exconseller d'Economia Antoni Castells. El consell de política fiscal i financera havia fixat un màxim del 2,4% del PIB pel 2010 (uns 4.700 milions) que s'ha superat amb escreix.

Un dels eixos del pla de xoc és reduir el pressupost un 10%, aproximadament. La retallada elevaria a 2.560 els milions de menys amb què el govern hauria de gestionar la despesa. Els d'Artur Mas han procurat obrar amb l'exemple i han passat les estisores pel nombre de departaments (n'hi ha un 20% menys), els alts càrrecs (rebaixats un 23%) i el personal eventual (un 40% menys).

Un segon pilar bàsic és la capacitat d'endeutament. El govern estudia la possibilitat d'emetre més deute per salvar els dèficits del sistema de finançament actual. I confia que La Moncloa l'autoritzarà a fer-ho en el marc de l'acord que han de tancar perquè Catalunya s'ajusti al límit de dèficit marcat als territoris per aquest any, i que fiscalitza formalment el consell de política fiscal i financera. De fet, el president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, es mostrava anit confiat que l'executiu català farà els deures.

Un tercer pilar del pla és el cobrament de deutes pendents. És a dir, els relacionats amb el finançament i les inversions de l'Estat en infraestructures, d'acord amb la disposició addicional de l'Estatut. Un dels cavalls de batalla del govern és comptar amb els 1.000 milions que hauria de rebre aquest any d'acord amb el fons de competitivitat pactat en l'acord de finançament del 2009 i que l'Estat li nega.

De les dificultats de finançament de la Generalitat van parlar precisament ahir Mas i José Luis Rodríguez Zapatero. El president de la Generalitat va trucar per telèfon al president espanyol, amb qui celebrarà a mitjan febrer una primera reunió de treball. Mas s'haurà de veure abans amb el rei. Segons fonts coneixedores de la conversa, una de les qüestions de màxima actualitat que van tractar és la delicada situació financera de Catalunya, que la setmana passada va provocar una tempesta de declaracions i retrets entre els dos executius.

Els contactes de segon nivell entre Madrid i Barcelona són continuats i se succeiran fins a principis de la setmana vinent, segons fonts del govern. El mateix Mas va revelar en la seva compareixença al Parlament que Mas-Colell es va traslladar a la capital de l'Estat per abordar la situació dels comptes de la Generalitat amb representants del Ministeri d'Economia, que capitaneja Elena Salgado.

Previsiblement Andreu Mas-Colell informarà al Consell Executiu d'avui sobre l'estat de les negociacions, encara que la reunió del president i els consellers no haurà de donar el vistiplau al pla d'estabilització dels comptes de la Generalitat.