En època electoral

Hem entrat de ple en època electoral. Falten 110 dies per als comicis municipals i autonòmics a Espanya, i aquesta és clau per interpretar els moviments dels dos grans partits estatals. Un exemple el tenim en els actes polítics del cap de setmana. La majoria d'idees que es van sentir en les concentracions del PP i el PSOE estaven allunyades de la realitat, que són els 1.500 aturats que es generen a diari (un 20% de la població activa). I també d'una situació, ben crua, que ha portat la Generalitat a presentar al Ministeri d'Economia –ahir mateix– un pla de xoc per frenar el dèficit català, basat a reduir el 10% de la despesa.

De fet, no s'han escoltat idees que vagin més enllà d'anunciar que el govern central, la patronal i els partits polítics han hagut de fer mans i mànigues per salvar les pensions apujant l'edat de jubilació. Tampoc s'ha fet cap referència a la realitat internacional, que inclou “l'incendi” polític que s'està produint al Nord d'Africa. Una situació que, segons el experts en política internacional, té semblances a les prèvies que va haver-hi amb la caiguda del mur de Berlín.

Estem davant d'un panorama complicat. Davant d'això, es pot considerar un privilegi que una part important de l'anomenada classe política hagi seguit el cap de setmana molt preocupada i pendent sols del futur dels líders i del seu partit. El PSOE, per exemple, està pendent de les intencions personals de Rodríguez Zapatero. El PP, també. Perquè no és el mateix tenir Rubalcaba davant que tenir-hi ZP.

En clau catalana, el maldecap de molts són les llistes municipals. Coincideixen uns comentaris sorgits en veu baixa per diversos partits que parlen, d'overbooking a les llistes per al 22-M.