Pugna política per la capital
Tots els partits fixen la mirada en Amposta, on CiU governa amb majoria des del 1987
El Montsià és la comarca ebrenca on ICV té més representació
CiU i PSC són els únics partits que presentaran candidatura als 12 pobles
la comarca està en la diversificació econòmica
La pugna per Amposta marcarà sens dubte les eleccions municipals del 22 de maig al Montsià. Tots els partits tenen l'ull sobre la capital de comarca, on CiU porta 24 anys governant, 20 dels quals amb majoria absoluta. Els convergents aspiren a revalidar aquesta majoria absoluta, que ni el suport de CiU al pla hidrològic del PP, el 2003, ni el relleu de l'històric líder Joan Maria Roig per l'actual alcalde Manel Ferré, el 2007, van aconseguir fer trontollar. Ara bé, en aquestes eleccions la corporació passarà dels 17 als 21 regidors i això pot fer canviar una mica la correlació de forces, segons explica el president comarcal de CiU, Pere Vidal, regidor també a l'Ajuntament d'Amposta. “Crec que ho aconseguirem però ho tenim complicat”, diu, conscient que perdre la majoria absoluta pot deixar CiU fora del govern municipal. Tant el PSC com EA-ERC, els altres dos partits amb representació al consistori i que són a l'oposició, veuen ara una oportunitat per al canvi. El desgast de governar tants anys i el malestar dels constructors locals per les recents adjudicacions d'obra pública alimenten encara més les esperances dels dos partits. També les altres forces polítiques que històricament havien tingut representació municipal a Amposta, PP i ICV, aspiren a millorar els resultats amb l'increment de regidors i poder tornar a entrar a l'Ajuntament.
Fora de la capital només CiU i PSC presentaran llista als 12 pobles de la comarca. Ara bé, caldrà veure què passa a Alcanar, on l'actual candidat, Ricard Bort, s'enfrontarà a un judici per prevaricació el proper 17 de febrer per la presumpta condonació de multes de trànsit el 2005 quan era alcalde. Fiscalia demana nou anys d'inhabilitació a ell i a dos exregidors socialistes més, i no està clar qui el rellevarà si no es torna a presentar de candidat. També a la Sénia les aigües hi estan una mica revoltades per als socialistes, que han hagut d'afrontar unes primàries entre l'actual alcalde, Víctor Pla, i el regidor d'Hisenda, Juan José Royo. Malgrat això, el secretari comarcal del PSC al Montsià, Francesc Miró confia a revalidar les sis alcaldies que els socialistes tenen a la comarca, incrementar el nombre de consellers comarcals i conservar el Consell Comarcal, on governen amb un pacte amb ERC des del 2003 i tenen la presidència. La Galera és l'únic municipi de la comarca on no tenen representació –només els faltava un vot per aconseguir-ho– una situació que estan convençuts de redreçar, malgrat el resultat de les autonòmiques.
Per la seua banda, el president comarcal de CiU, Pere Vidal, es mostra esperançat en què el bon resultat de les autonòmiques es repetirà a les municipals i els permetrà recuperar el Consell Comarcal del Montsià, on tenen nou consellers, un més que el PSC. Tot i que és la força política més votada del Montsià (10.258 vots respecte als 9.504 dels socialistes), CiU només té tres alcaldies, les tres per majoria absoluta. “L'única manera de tindre l'alcaldia és guanyar per majoria absoluta i això és molt complicat”, afirmava Vidal, tot denunciant que la voluntat dels seus rivals polítics, principalment les forces del tripartit, ha estat durant aquests últims vuit anys “exterminar” políticament CiU. “S'han fet pactes antinaturals per prendre'ns l'alcaldia, tot i ser la força política més votada”, argumentava Vidal, citant l'exemple de la Galera, on ERC i PP han pactat diverses legislatures consecutives i s'han alternat l'alcaldia. CiU té gairebé lligats tots els candidats del Montsià.
ERC, amb 24 regidors, cinc consellers comarcals i tres alcaldies, és la tercera força política de la comarca. Els republicans aspiren a revalidar els bons resultats de les municipals del 2007, quan van aconseguir un resultat històric de 24 regidors, vuit més que el 2003 i quinze més que el 1999. Un espectacular increment de vots que s'explica en gran part per la posició del partit respecte a la lluita contra el pla hidrològic i el transvasament de l'Ebre. “Ens queda poc marge per créixer però confiem a mantenir-nos”, manifestava el responsable comarcal d'ERC al Montsià, Carles González. Amposta, Alcanar i la Ràpita són els tres municipis del Montsià on els republicans estan més ben posicionats. Tenen representació en tots els pobles excepte Masdenverge i Mas de Barberans i confien a mantenir-la i ampliar-la.
El PP se sent fort per poder incrementar la seua presència després dels bons resultats de les autonòmiques. En pobles com la Sénia va créixer un 4,9%. Un dels reptes principals, diu la seua presidenta, Isabel Salas, és obtenir representació a Amposta, on la van perdre el 2003, i créixer en municipis com la Sénia i Ulldecona.
El Montsià és la comarca ebrenca on ICV té més pes. Hi suma vuit regidors i hi té un conseller comarcal. Això s'explica en gran part perquè, a diferència del que va passar al Baix Ebre, quan el 2000 el PSC gairebé va “empassar-se” ICV a les Terres de l'Ebre “els militants del Montsià van resistir”, diu el president territorial del partit i regidor de Tortosa, Jaume Forcadell. Els reptes dels ecosocialistes són tornar a entrar a l'Ajuntament d'Amposta, on es presentaran amb un candidat d'Esquerra Unida, i incrementar la presència als municipis on són més forts: la Sénia, la Ràpita, Alcanar i Sant Jaume, sense descartar presentar llista en algun altre municipi que no han volgut concretar.
Totes les forces polítiques coincideixen en què la diversificació econòmica és clau per sortir de la crisi. El Montsià és una de les comarques que més l'ha patit, ja que una de les indústries amb més pes és la del moble, amb el clúster de la Sénia on hi ha treballadors de gairebé tots els pobles. Els últims anys s'han presentat nombrosos expedients de regulació. L'agroindústria és l'altre gran sector amb l'aqüicultura, els cítrics, l'arròs i l'oli com a referents. En l'àmbit comarcal s'està treballant en la creació d'un viver d'empreses i es considera prioritària l'autovia A-7 i la potenciació del front portuari dels Alfacs entre la Ràpita i Alcanar.